Amb l’empenta de Vilhena no n’hi ha prou per sobreviure a San Mamés (2-1)

BarcelonaL’Espanyol fa setmanes que no sap com sortir de la indefinició en què viu immers. Els blanc-i-blaus pateixen a la gespa la mateixa cosa que a la classificació: quan poden fer un pas endavant, es queden a mig camí, s’entrebanquen i ho acaben pagant car. Ahir van caure a San Mamés (2-1), on van veure com l’Athletic capgirava el gol inicial d’un dels pocs jugadors que va tenir prou empenta per saber igualar la intensitat dels locals, Tonny Vilhena. Un nouvingut que faria bé de no contagiar-se de la dinàmica de la resta de l'equip.

L’esquerrà va completar una gran actuació en la seva primera titularitat, generant perill a l’àrea rival, demostrant criteri en les accions que van passar per la seva banda i aportant desgast físic per ajudar, quan calia, Pedrosa. Vilhena només va tardar tres minuts a irrompre per sorpresa al cor de l’àrea de l’Athletic i rematar amb la dreta, de primeres, una gran assistència de Puado, que s’havia fet una espectacular autopassada des del mig del camp. 

Però l’alegria va durar ben poc a l'Espanyol, que fa temps que ha deixat de ser l’equip consistent defensivament que era al principi de la temporada. En qüestió de deu minuts, l’Athletic va capgirar el marcador aprofitant dues badades defensives. Cabrera, primer, i Vilhena, després, es van quedar clavats en dues accions en què Sancet i Iñigo Martínez no van tenir pietat de Diego López. L’Espanyol ha passat d’encaixar 14 gols les primeres 15 jornades a rebre’n 18 en les últimes 8. Un canvi de tendència simptomàtic que cal corregir com més aviat millor. 

La ràpida reacció local va desmoralitzar els blanc-i-blaus, que no van saber trobar el rumb per fer mal a un Athletic que no va notar gens el fet de sortir amb un onze farcit de suplents. És la gran diferència entre els dos equips. Els de Marcelino García tenen clara una idea i l’executen sense dubtar, amb independència dels noms que l’apliquin. L’equip de Vicente Moreno, en canvi, no té clar a què vol jugar. Malgrat tenir quatre jugadors amb bon peu al mig del camp, gairebé mai van saber trobar-se. Melendo, massa escorat a la banda, no va aparèixer en tot el partit. Només un participatiu Vilhena i Puado, que va fer-se un tip de desmarcades, van intentar generar alguna cosa amb sentit en un equip que continua proposant massa poc pels actius que té. A San Mamés, a més, es va trobar a faltar el sancionat De Tomás, un jugador que sol treure les castanyes del foc quan les coses van mal dades. L’Espanyol no ha guanyat cap dels set partits de Lliga que ha disputat sense el madrileny: quatre derrotes i tres empats. 

Revulsius inexistents

Si pobra va ser l’aportació dels titulars, encara més insuficient va ser el paper dels revulsius. Embarba continua sent una ombra del que va ser, mentre que de Loren i Wu Lei ja gairebé ningú n’espera res. L’Espanyol es podria haver estalviat una segona part en què amb prou feines va aparèixer. Només un xut llunyà de Darder al minut 88 va exigir una estirada d'Unai Simón, que va viure una nit d’allò més plàcida. L’Espanyol continua sense guanyar aquest 2022, en què només ha sumat un dels dotze punts en joc. Però la cosa més preocupant és que continuarà una setmana més sense reenganxar una afició desil·lusionada pels entrebancs i per la imatge d’un equip massa pla que ara, per si no n'hi hagués prou, afronta un autèntic Tourmalet: Barça, Sevilla i Vila-real. Són tres proves de foc consecutives per a un Espanyol que faria bé de reenganxar-se a una Lliga en què encara no ha fet els deures. Cal una reacció immediata, perquè els nou punts de marge respecte al descens són un coixí encara insuficient per no acabar la temporada patint més del compte.