L'economia de subsistència condiciona un mercat sense grans fitxatges per al Barça

BarcelonaLa difícil situació econòmica al Camp Nou ha marcat les línies mestres blaugranes en el mercat de fitxatges més esbojarrat en anys. El president Joan Laporta i els seus directius es van marcar un objectiu clar des que van aterrar a Can Barça: reduir la massa salarial. Per fer-ho, volien donar sortida a jugadors prescindibles amb les fitxes més altes i incorporar futbolistes lliures o a cost molt baix. En certs casos aquestes metes s'han complert; en d'altres, els deures han quedat pendents.

Fer minvar la partida en salaris dels futbolistes del primer equip és necessari si la nova directiva vol sanejar els comptes. Abans de la marxa de Messi, la massa salarial estava sobre el 110% dels ingressos de l'entitat blaugrana, lluny de complir el límit salarial que imposa la Lliga als clubs. L'adeu de l'argentí va suposar rebaixar aquest percentatge a un 95%. La feina, però, no estava ni de lluny feta. Quan ens vam plantar en les últimes setmanes de mercat, encara calia trobar sortida a certs futbolistes i renegociar amb els capitans una nova rebaixa salarial. En aquesta tasca, tant les sortides com les arribades eren transcendentals. Eric Garcia i el Kun Agüero van arribar lliures del City mentre que Memphis Depay aterrava a Barcelona procedent de l'Olympique de Lió. Cap d'ells va suposar una despesa per a l'entitat blaugrana (complint els objectius marcats), igual que Luuk de Jong, fitxatge sobre la botzina en el tancament del mercat.

Les sortides mereixen un capítol a part. La més important i que ha deixat més marge de maniobra econòmica ha sigut Leo Messi. Sense els 71 milions que cobrava l'argentí, els dirigents blaugranes van veure una mica la llum al final del túnel, però encara calia desfer-se d'alguna altra fitxa alta. Aquest ha sigut el cas d'Antoine Griezmann, que, gràcies al seu retorn a l'Atlètic de Madrid, ha alliberat 36 milions d'euros de la caixa culer. Les sortides de Francisco Trincão (8), Junior Firpo (6), Ilaix Moriba (2), Matheus Fernandes (0,6) i Emerson Royal (3) han deixat un balanç de 126,6 milions d'euros menys en despesa salarial del primer equip.

Caixa i llibertat amb les sortides

A més, amb aquestes sortides el club també ha fet caixa. El cas més extraordinari ha sigut el d'Emerson Royal. El Barça va pagar 9 milions d'euros al Betis al mes de juny pels serveis del defensa, de vint-i-dos anys, però el club català, en les últimes hores del marcat, va acceptar una oferta del Tottenham. Tenint en compte que el club andalús es queda un 20% del traspàs i el cost del fitxatge, el club blaugrana ha ingressat 3,8 milions d'euros. La gran injecció de capital, però, ha sigut gràcies al traspàs d'Antoine Griezmann. Tot i que s'ha fet en forma de cessió (una temporada més una d'opcional), el francès no tornarà a vestir la samarreta blaugrana, ja que l'equip matalasser té una opció de compra obligatòria al final del contracte. 40 milions recalaran a les arques del Camp Nou quan es produeixi aquesta compra, d'aquí un o dos anys. El Barça, a més, ha venut Junior Firpo al Leeds United per 15 milions d'euros, Carles Aleñá al Getafe (5), Sergio Akieme a l'Almeria (3,5) i Konrad de la Fuente a l'Olympique de Marsella (3).

Tot i això, a Can Barça no estan del tot contents. Jugadors amb els quals Ronald Koeman ja ha fet públic que no compta (com Samuel Umtiti, Miralem Pjanic, Álex Collado i Riqui Puig) segueixen al club, i alguns amb salaris inassumibles per l'entitat tenint en compte l'economia de guerra què està instaurada a Can Barça. Pjanic amb 16,5 i Samuel Umtiti amb 13,4 són dues fitxes de les quals el club es volia deslliurar aquest mercat i que encara seguiran vestint la samarreta blaugrana. Després d'aquesta revolució, el futbolista més ben pagat de la plantilla és Philippe Coutinho amb 24,5 milions anuals.