L'artesà més preuat de la Copa Amèrica és valencià
Juan Meseguer dissenya les veles de l'equip NYYC American Magic i reivindica l'experiència en una era en què cada cop mana més la tecnologia
BarcelonaEls nord-americans acostumen a ser gent ambiciosa d'autoestima alta i el NYYC American Magic, l'equip nord-americà de la Copa Amèrica, en seria un bon exemple. L'equip que representa el club de Nova York tenia previst inaugurar el seu skybox, una zona des d'on poder seguir les regates, a l'edifici Desigual, sota l'Hotel Vela, dimarts. És a dir, després de la finalització de la primera fase de la competició, en què un equip podia quedar eliminat. Ells sabien que no serien aquest equip eliminat, ells aspiren a arribar fins al final.
El NYYC American Magic ha patit alts i baixos, aquests primers dies. Per moments semblava que podia aspirar a tot, però va acabar quart de sis vaixells en la primera fase, superat pels britànics de l'INEOS Britannia, el Luna Rossa Prada Pirelli Team italià i el gran favorit, el vigent campió, l'Emirates Team New Zealand. Ara s'enfrontaran als italians a les semifinals amb el repte de millorar i aspirar a recuperar una copa que el New York Yacht Club va defensar amb èxit del 1851 al 1983. En la primera edició de la Copa Amèrica, quan ni se sabia si hi hauria una segona edició, el vaixell Amèrica va imposar-se a un munt de rivals britànics a l'illa de Wight. Els següents 130 anys desenes de vaixells britànics van intentar derrotar els nord-americans sense èxit. No seria fins al 1983 que el New York Yacht Club va perdre la copa, derrotat pels australians. Ara la volen recuperar amb l'equip NYYC American Magic, ja que no l'han guanyat mai més. Sí que han guanyat altres equips dels Estats Units, però representant clubs diferents.
Per intentar ser campions, al NYYC American Magic han fitxat especialistes en diferents camps a mig món. A l'equip hi ha una bandera nord-americana gegant, però per la base passegen australians, italians i també espanyols, com el valencià Juan Meseguer, considerat un dels grans experts del món en veles. Amant del mar, Meseguer va formar part de l'Oracle Team USA, que el 2010 va guanyar la Copa Amèrica precisament a València, representant el Golden Gate Yacht Club. Ara vol ajudar un altre club nord-americà a repetir l'èxit. "El New York Yacht Club representa la tradició; és un club que impressiona", admet. La seva seu central és a Manhattan, en un edifici elegant ple de trofeus del segle XIX. "Quan aquests clubs participen, és per guanyar", assegura el valencià.
Resident a Xàbia que ara viu a Castelldefels
Natural de Sueca, Meseguer viu a la mar. Viu a Xàbia, però darrerament ha tirat l'àncora a Castelldefels, ja que li tocava venir a Barcelona per treballar a la Copa Amèrica. Casat amb la surfista d'estel Marta Sánchez, bicampiona d'Espanya i subcampiona del món, és un pare de família amb la pell morena de qui passa més hores al mar que a terra. És cert que últimament la seva feina el porta darrere d'ordinadors i als tallers, però sempre que pot s'enfila a un vaixell per observar les seves estimades veles.
Per entendre de veles, de fet, cal saber navegar i ell ha estat campió del món en tres categories diferents (100 peus, ORC i classe Swan50) i és una cara coneguda a la Copa del Rei de Palma, torneig que ha guanyat set cops. Format en nàutica a la Universitat de Southampton, al Regne Unit, on va arribar gairebé sense parlar anglès, va debutar a la Copa Amèrica el 2003 amb el Luna Rossa i va passar després a l'Oracle el 2007 i el 2010. Ara hi torna per quart cop, convertit en un dels noms més respectats de la competició. Una competició en què les normes diuen que no hi ha motor, així que cal navegar amb les veles. Un element que ha evolucionat molt. El 1851 eren de cotó i ara són de polièster, fetes amb una impressora 3D.
Meseguer, que ha treballat amb North Sails, el fabricant mundial més gran de veles de vaixells d'alta competició, ha afrontat tot un repte enguany. Abans es navegava. Ara aquests vaixells volen, s'eleven sobre l'aigua, fet que obliga a repensar les veles, que han anat canviant. "Navegar amb foils [els alerons laterals] és complicat, tot i que la teoria en el fons és senzilla: cal generar molta potència quan no tens els foils i treure la potència quan els tens. Quan el vaixell no vola, necessita molta força de les veles", que ara són de doble capa i de nous materials. A diferència del passat, la vela major ja no té l'habitual carro que permetia desplaçar-la de babord a estribord.
Per acabar-ho de complicar, les aigües de Barcelona suposen un repte, ja que aquests vaixells mai havien navegat en un espai així. L'última Copa Amèrica, a Auckland, es va fer en una badia tancada, per exemple. A Barcelona, el vent i les onades canvien molt d'un dia per l'altre. "El repte és tenir unes veles aerodinàmiques a totes les capes de vent, que permeti, virar de pressa, accelerar de pressa... Cal trobar l'equilibri entre una vela aerodinàmica i ideal quan es navega en línia recta, amb una que permeti girar. I adaptar-se a tota mena de vents". Per aconseguir-ho, s'han fet servir molts simuladors, amb el big data jugant un paper cada cop més gran.
A Meseguer el que més li agrada és provar les veles al mar, però admet que la tecnologia cada cop mana més, amb simuladors que poden provar tota mena de variants en poc temps. "Cada cop és tot més modern, però, com sempre he dit, els professionals de les veles som uns sastres, encara, ja que cada vela és única. I la vela ha d'encaixar al vaixell. Un petit detall pot marcar la diferència. Diria que la clau és l'equilibri entre el que et diuen els simuladors i el que et diuen els navegants quan tornen a port. L'element humà encara és clau". Fa anys, els professionals com Meseguer cosien les veles, ara seuen darrere ordinadors. Però, d'alguna manera, la tradició persisteix.