Koeman admet que no té la confiança de Laporta
Amb aires de comiat, el tècnic afirma “que l’últim tram del curs” no ha sentit suport per part del club
BarcelonaLa sensació de comiat s’ha anat intensificant en les darreres rodes de premsa de Ronald Koeman. Quatre dies després que Joan Laporta afirmés que “s’ha acabat un cicle i que s’està treballant en una renovació”, el tècnic holandès va admetre ahir que “en l’últim tram de la temporada” no ha rebut “el suport del club”.
Koeman, que no ha comptat mai un missatge públic del president blaugrana ratificant-lo des que va sortir guanyador de les eleccions, va exposar ahir el seu punt de vista, coneixedor que es troba en una posició de debilitat. “Entenc els resultats, que s’ha de guanyar i sé on estic. Però s’han de parlar les coses i reconèixer la feina que hem fet. També durant molt temps aquesta temporada m’ha tocat actuar com a portaveu del club. I, si al final no guanyem i es creu que cal un altre entrenador i jugadors, s’ha de comunicar”.
L’holandès, que sovint ha parlat en nom del club a les rodes de premsa, ahir va prendre un discurs més personal per defensar la seva figura al capdavant de la banqueta blaugrana. Koeman va passar a l’atac i va apuntar cap al president Laporta, amb qui es va reunir fa una setmana per dinar, mantenint una conversa en què es va analitzar la davallada de l’equip les darreres jornades, però no es va resoldre el futur del tècnic. “La veritat és que no he parlat més amb el president. Vam parlar en aquell moment i tornarem a parlar després del partit contra l’Eibar. És important per al club i per a mi. Jo des del primer dia he dit que vull seguir, que vull complir el meu contracte. Però l’última paraula la té el president. Soc una persona que estima molt el club. I si el president pensa que no he de portar l’equip la pròxima temporada, doncs en parlem i dono el meu punt de vista”, va dir el neerlandès, pocs dies després que Laporta afirmés que s’havia perdut la Lliga de forma “incomprensible”.
L’actual entrenador blaugrana, que va admetre que ja s’ha reunit diverses vegades amb el director de futbol Mateu Alemany i el secretari tècnic Ramon Planes per planificar el curs vinent, no vol dilatar en el temps la resolució del seu futur a la banqueta i esperar reunir-se amb Laporta poc després del final de la temporada, que per al Barça conclourà avui amb la visita a Eibar. Malgrat que Koeman -un tècnic que va arribar al club de la mà de Bartomeu i que no compta amb la confiança de Laporta per encetar un projecte-, sembla sentenciat, el relleu a la banqueta segueix sense estar resolt.
L’ARA ja va informar de l’interès del Barça en la figura de Xavi Hernández, mentre que Hans-Dieter Flick, un dels noms que algunes informacions havien posat damunt la taula els darrers dies, va afirmar ahir en roda de premsa que, un cop acabi el curs amb el Bayern, que es faci oficial el seu vincle amb la selecció d’Alemanya és qüestió de “resoldre alguns detalls”.
Amb tot, Koeman tampoc va rebutjar ahir fer autocrítica: “Ha sigut una decepció, el que ha passat aquests últims partits de Lliga. No penso que sigui el millor entrenador per a aquest club, hi ha millors entrenadors, però sí que em veig capacitat per entrenar el Barça”. Això sí, el tècnic va voler defensar la seva continuïtat. “El camí que hem començat aquí no es pot fer només en un any: canviar la plantilla, buscar jugadors que ens faran ser més efectius i, en general, fer una plantilla més forta. Per exemple, la plantilla de l’Atlètic, en tots els sentits, està feta, i la nostra no. Hem tingut moltes circumstàncies en contra, però no crec que sigui una mala temporada, si pensem en com estàvem a l’agost”, va excusar-se, malgrat comptar amb un equip que, si bé no va poder reforçar al seu gust, té diversos futbolistes de renom.
“Se’ns ha faltat al respecte”
El descontent de Koeman també va anat enfocat cap a la premsa. “Sento que aquest últim mes no s’ha respectat prou ni l’entrenador ni els jugadors, que crec que no es mereixen aquest tracte”. Un circumstància, però, habitual per un grup de jugadors exposats permanentment tant a l’elogi com a la crítica.