La Kings League i la mort d'un futbol
La Kings League ha funcionat. Això és irrebatible. Omplir el Camp Nou, convertir-se en tema de conversa arreu i tenir més de dos milions d’espectadors parla per si sol. És un nou format que arriba a nous públics i gent jove, i això ho converteix encara en més interessant. Vista l’envergadura del projecte, és normal que diumenge els polítics hi fossin: no deixa de ser un producte global d’èxit ideat a casa nostra (amb el català bastant residual, per cert). També és lògic que Laporta cedís l’estadi, a canvi de no pocs diners.
Gerard Piqué ha sabut crear, amb la complicitat d’una sèrie de youtubers que arriben a un públic molt gran, un producte innovador que s’emmarca més dins el terreny de l’oci i l’entreteniment que l’esport. S’han vist bons gols, detalls tècnics excel·lents, però s’allunya encara d’un producte de primeríssim nivell competitiu. El fet que la juguin exjugadors de renom i futbolistes de Tercera Federació i Primera i Segona Catalana, sobretot de Catalunya, indica el nivell actual de la competició. Alt, però ni de bon tros d’elit. Per això, Piqué ho supleix amb espectacle i dinamisme.
En crear-se aquest producte mentre es jugaven les competicions domèstiques, alguns jugadors amateurs van haver d’escollir o intentar compaginar el seu equip federat amb la Kings League. Jugar en camps amb 300 persones a les grades o tenir una audiència milionària. En alguns casos, a més, els partits coincidien, a banda que el rendiment sempre es veu afectat per la càrrega que suposa jugar dos partits en un dia. El cas més paradigmàtic, el de Cristian Ubón. Guanyador de la Kings League, estrella mediàtica, màxim golejador i escollit millor futbolista d’aquesta primera edició. I mentre vivia el somni de jugar davant 90.000 persones al Camp Nou, el seu Sants perdia 3-2 a Vilafranca i queia al pou de la Tercera Federació. En cas d’haver guanyat, l’equip on juga Ubón, el club que havia planificat la campanya amb els seus gols, hagués sortit del descens. Dissabte, amb un missatge, Ubón va comunicar que no seria a Vilafranca.
La Kings League no competeix amb Barça i Madrid. Potser una mica més amb la resta de clubs de Primera sense la força mediàtica dels dos grans. Però on sí que pot fer mal és al futbol territorial de casa nostra. No per casos com el d'Ubón, que en el futur probablement no es repetiran, sinó perquè el públic potencial per omplir els camps catalans són en gran part els consumidors de la Kings League. Ara bé, tampoc ens enganyem, el futbol de barri (o poble) necessita, amb la Kings League o sense, un impuls si no vol morir lentament.