Kilian Jornet torna a intentar el repte de l'Everest

BarcelonaEl primer cop, l'any 2015, va ser un terratrèmol i l'any següent, el 2016, van ser les adverses condicions meteorològiques. Kilian Jornet ja fa dos anys que intenta pujar l'Everest sense sort. I aquest 2017 hi torna. El català ja ha marxat cap a l'Himàlaia, amb la intenció d'ascendir dos cims de 8.000 metres: primer el Cho Oyu, de 8.201 metres, i després l'Everest (8.848 metres), la muntanya més alta del planeta, el seu repte pendent del projecte Summits of my life.

Per tal d'adaptar-se a les noves condicions i a l'altura, Jornet intentarà ascendir primer el Cho Oyu, la sisena muntanya més alta de la Terra al costat de la seva companya, la també atleta Emelie Forsberg. "Serà interessant veure com ens sentirem, ja que l'aclimatació haurà de ser molt ràpida. Hem estat preparant aquesta expedició des de fa unes setmanes, però no serà fins que hi arribem que sabrem com reaccionarà el nostre cos. Serà una experiència interessant ja que serà el primer 8.000 de l'Emelie i m'agradarà ser-hi per acompanyar-la", explica Jornet, que estarà dues setmanes per fer aquesta expedició.

A mitjans de maig, Jornet viatjarà cap al Tibet, on es situarà al monestir de Rongbuk, a 5.000 metres d'altura, el punt d'inici de l'expedició a l'Everest. La intenció, com ja va fer l'any passat, era anar-hi a la tardor, però no van poder aconseguir els permisos i, per tant, han avançat uns mesos l'intent de fer cim. "Aquest any l'experiència serà diferent a la del 2016, ja que en el camp base hi haurà més gent, l'any passat estàvem sols. La nostra idea de fer l'intent a l'agost-setembre tenia la seva explicació, i és que en aquests mesos les temperatures solen ser una mica més càlides i hi ha menys risc de congelacions. Malgrat tot, l'experiència de l'any passat ens aportarà un coneixement que serà vital per aplicar-lo ara", comenta l'atleta.

"Hi ha molts factors que estan en l'aire i que dependran de com em trobi en altura i les condicions que es donin durant la nostra expedició. Serà allà on prendrem les decisions, però hi anem sabent que ho volem fer com ho hem fet fins ara: lleugers i ràpids", diu Jornet, que no canvia la seva filosofia. "Hi ha gent que es pensa que és un repte de bojos, però per a mi la muntanya és un espai de llibertat on cadascú fa el que creu que ha de fer", explica.