Casilla: “Era tot o res. O pujàvem o l’equip podia passar-ho molt malament”

Barcelona"Al final ens va servir molt el que ens va passar l’any passat per no repetir-ho aquest any", confessa Kiko Casilla. El porter català ha format part de la plantilla que ha tornat el Leeds United Football Club a la Premier League, 16 anys després. En un any i mig al club anglès, el tarragoní ha viscut les dues cares de la moneda.

Formava part de la plantilla del Reial Madrid i li quedava més d'un any de contracte. Per què va decidir marxar a Leeds?

Jo creia que la meva etapa allà ja s'havia acabat, ja no hi havia res més a fer, i més quan van fitxar Courtois. Jo tornava a estar com quan tenia vint anys, de tercer porter, i ja no m'hi veia. La lliga anglesa sempre m'havia cridat l'atenció i creia que el meu perfil de porter potser podria encaixar bastant aquí. Era un repte molt difícil: intentar fer pujar un equip després de setze anys de no ser a la Premier League. Me la vaig jugar una mica i vaig acceptar, i al final ha costat molt però després d'un any i mig s'ha pogut pujar a la Premier.

Leeds podríem dir que és el lloc oposat al món a Alcover, no?

Encara no m'hi acostumo. No hi ha qui s'hi acostumi, i més quan ets de costa i t'agrada veure el sol i el mar. És dur, no és fàcil, ni de bon tros. És el pitjor que porto aquí. I no només jo, sinó la meva dona i els meus fills. Pots estar tres setmanes que no veus el sol, o un mes. I aquestes tres setmanes se les passa plovent tot el dia. Al final és això, aclimatar-t'hi o estàs fotut.

L'any passat van estar a punt de pujar a la Premier però van perdre l'últim partit del play-off

L'any passat va ser molt dur. Ho teníem a tocar i no es va poder fer. Aquest any era sí o sí. Aquest any, a més, és l'any del centenari i fer un gran any era molt important per al club. El projecte amb Marcelo Bielsa era el següent: aquest any o fèiem el que hem fet o corria molt de perill tot, i no només el projecte, sinó el club econòmicament. Era tot o res. Teníem molta pressió. O pujàvem o l'equip podia passar-ho molt malament d'aquí en endavant, perquè no és el mateix jugar a la Championship que a la Premier.

Ha sigut a més una temporada complicada.

Ha costat molt perquè a més és una lliga molt llarga, i a sobre aquest any amb tot el que ha passat del virus, doncs encara més llarga i més difícil. Abans estàvem molt bé, i abans del virus portàvem 5 o 6 partits consecutius guanyant i ja vèiem que quedaven 8 partits i ho vèiem bastant encarrilat. I llavors tot es para en sec pel tema del virus i cal tornar a arrencar de zero. I mirant a l'any passat, que just va ser l'últim mes quan ho vam fer malament, et tornen una mica els fantasmes.

A més, han hagut de parar a causa de la pandèmia.

En les temporades normals pares un mes i ja ho notes i et costa tornar a arrancar, imagina't ara que hem estat dos mesos i mig, tres, sense fer-ho. Sí que és cert que teníem molt ben controlat el tema dels preparadors físics que ens ho enviaven tot. Però al final el que més canvia és el dia a dia de no estar entrenant amb els teus companys. Però bé, jo crec que l'equip va tornar bé. La primera setmana, deu dies, va costar, està clar, però ràpid vam agafar la dinàmica.

Personalment va viure una situació inusual. La federació el va sancionar i multar acusant-lo d'haver propiciat insults racistes a un rival sense tenir-ne evidències clares. Com el va afectar aquesta decisió?

T'afecta molt, i a més va ser un procés molt llarg. Això va passar cap al novembre o així, i van tardar quasi cinc o sis mesos en fer la sanció. I esclar, durant aquests mesos doncs la premsa em va fotre molta canya. I després vas als estadis i et diuen coses que no ets i això al final mentalment t'afecta molt. I a part, quan saps que de tot el que es diu i s'ha dit no hi ha res de veritat encara et fa més mal. I quan finalment em sancionen ho fan perquè presumptament he dit alguna cosa. Ni ho han pogut demostrar. Per a mi això és injustícia. Però no ets al teu país, has de callar i tirar endavant.

El club i els companys d'equip li van donar suport.

Totalment. A més, sabent això que jo ho estava passant malament i no només aquí a Anglaterra sinó també a Espanya excompanys meus, entrenadors, molta gent s'ha bolcat en això i te n'adones que no ets tan dolent com diuen.

No hi ha dubte que un dels protagonistes d'aquest ascens és el seu tècnic, Marcelo Bielsa. Com és treballar amb ell?

És un entrenador molt intens. Li agrada que tot surti molt bé, entrenar-se sempre al 100%, mai et deixa respirar. Sempre és exigència màxima i total. Si el Marcelo no tingués aquesta intensitat a l'hora d'entrenar els partits no haurien sortit com han sortit. Com a entrenador hi ha dies difícils, com a tot arreu, però ara el veus amb la satisfacció que s'ha quedat i veus que tot això que feia, que a vegades et pot agradar més o menys, al final és per a un fi.

Aquesta intensitat no ha de ser fàcil d’assimilar a vegades.

El veus i ho assimiles. No hi ha més, o ho assimiles o ho assimiles. (riu) És exigent… És una lliga de 47 partits, molt llarga, i ell sap quan abaixar una mica el pistó i quan no. Però quan es pot i s'ha de fer, ja que vas al màxim. Al final t'hi acostumes. Sí que és cert que al principi et sorprèn tot una mica perquè potser no estàs acostumat a estils d'entrenament que mai has fet i et costa agafar-ho i acostumar-t'hi. Però quan ja li agafes el rotllo, va bé.

Setze anys després, el Leeds és equip de Premier League. Com ha sigut la celebració?

Han sigut tres dies al carrer des que vam pujar, pel que hem vist a les xarxes socials han sigut tres dies seguits sense parar. Està clar que no és el moment de fer-ho, però a veure qui li diu a algú que no ho celebri. Veure el Marcelo com abraçava els jugadors, com s'ha tret aquest pes de sobre. Era o ara o mai. Veure com els veies fa un any patint i plorant per no poder pujar i ara els veus com ho hem aconseguit.

L'Espanyol, equip del qual va formar part, ara està just als antípodes del que està vivint.

He viscut situacions semblants, potser no tan difícils com la que hem viscut aquest any. Sé el que deuen haver sentit i és una situació molt difícil. Amb aquesta pressió de veure que pots baixar és molt difícil. A mi em va fer molt de mal, ja no només perquè sigui un perico més, que m'hi considero, sinó perquè a més tinc molts amics allà dins, a l'equip.

El fet que per la banqueta hi hagin passat quatre entrenadors suposo que tampoc ha ajudat.

El club amb el canvi d'entrenador el que busca és una reacció. El que passa a vegades és que hi ha anys que et passa tot malament. Aquest any estaven jugant UEFA i mira. Han viscut bo i dolent en mesos. Comences a estar allà a baix, no estàs bé, canvies d’entrenador, segueixes i no surten les coses i per coses perds pertits i no sumes… Tot això se’t finca dins i cada cop és més difícil jugar i jugues molt tens. I al final ha passat el que ha passat.