Futbol

Keita Baldé, el noi del Montseny que regna a l’Àfrica

Nascut a Arbúcies, s'ha coronat campió d'Àfrica amb el Senegal, la terra dels seus pares

Keita Baldé, celebrant el triomf de la selecció senegalesa a la final de la copa d'Africa, contra egipte
08/02/2022
3 min

BarcelonaDurant anys, Keita Baldé (Arbúcies, 1995) tenia fama de ser un futbolista brillant però amb una personalitat complicada. Li tocava carregar la creu d’una broma que havia fet quan tenia 15 anys i era un dels jugadors amb més futur al Barça. Una nit fora de casa va posar glaçons dins del llit d’un company. La broma va acabar amb Keita marxant al Cornellà, on va seguir jugant tan bé que tornaria al club blaugrana. Aquell jove amb ganes de gresca s’ha convertit en un home que toca de peus a terra. I per fer-ho, ha connectat amb les seves arrels. El 2016, l’actual jugador del Càller de la lliga italiana va acceptar la proposta per ser internacional amb el Senegal, la terra dels seus pares. Va encertar. Aquest cap de setmana Baldé s'ha proclamat campió de la Copa d’Àfrica després de derrotar als penals la selecció amb més títols del continent, Egipte. Fins ara, el Senegal no havia guanyat mai i la selecció va ser rebuda per milers de persones a Dakar, uns aficionats que volien veure els seus herois. Molts d’ells, joves nascut a Europa fills d’emigrants, com Keita Baldé. El gran protagonista, però, era Aliou Cissé, el seleccionador, un home que va jugar el Mundial del 2002 i que ha anat trucant a jugadors com Keita Baldé per reclutar-los.

Nascut a Arbúcies ara fa 26 anys, Keita Baldé va viure en diferents municipis de la zona del Montseny, com Santa Maria de Palautordera o Sant Celoni. El seu pare havia arribat a Catalunya sense papers per treballar de temporer, i un cop va haver fet un raconet va poder pagar el viatge a la seva dona. Els cinc fills van créixer “al carrer” com explica el mateix jugador, i en l’esport hi van trobar un refugi. De fet, el mateix Keita Baldé jugaria molts anys a l’handbol, amb molta tradició al Montseny, però destacaria al futbol i aconseguiria la primera fitxa federativa al Palautordera amb 7 anys, quan cap membre de la seva família tenia passaport espanyol. La Damm el va fitxar, i després el Barça va tardar poc en descobrir-lo, però la Federació Espanyola no el va convocar per a les seleccions inferiors per una qüestió administrativa. La competència al Barça, això sí, era dura, i Baldé acabaria marxant a la lliga italiana per jugar al Lazio. Després de passar pel Mònaco de la lliga francesa, el 2021 fitxaria pel Càller sard.

Ajudant els temporers

Jugar amb el Senegal ha connectat Baldé amb les seves arrels. L’estiu de l’any 2020, quan centenars de temporers africans no tenien on dormir a Lleida, el futbolista va decidir prendre partit i es va oferir a llogar un edifici sencer per evitar que dormissin al carrer. Després de contactar amb una ONG, va fer xerrades a les xarxes amb temporers, als quals va donar suport. “Tots venim del carrer. Recordo que quan era petit molts temporers havien de dormir al terra del locutori del poble; ho vaig veure amb el pare”, va explicar el jugador, que anomena el seu pare, que ha treballat a la construcció fins fa poc, com un dels seus referents. “Els temporers es maten a treballar de forma honesta, per guanyar-se la vida. He intentat informar-me sobre aquest tema”, va dir el jugador, que creu que darrere la negativa de molts propietaris de no allotjar temporers s’hi amaga el racisme. “Si ara vaig amb els meus amics negres, vestit amb roba cara, a llogar els mateixos locals on no volien els temporers ni tan sols veurien que soc negre, em dirien que sí”, va dir durant una conversa per Instagram amb un temporer d'origen senegalès com ell. 

“Si guanyem, farem història. Jo, els meus fills, tota la meva família... Tots serem recordats per sempre. A l’Àfrica el futbol es viu com una religió, que la gent ni menja, quan juga la selecció”, explicava a Catalunya Ràdio sobre la final. Amb el títol al sarró, Keita Baldé ja ha fet història a la terra que el seu pare va deixar per mirar de guanyar-se la vida.

stats