Kebba Mamadou i deu més
Una de les imatges que s’han escampat més durant aquesta jornada a la Bundesliga ha sigut la dels jugadors del Borussia Dortmund lluint una samarreta reivindicativa en el partit contra l’Eintracht Frankfurt. A la zona del pit, on normalment hi ha el nom del principal espònsor del club, aquest cop s’hi llegia: “Borussia uneix”. Es tracta d’un gest solidari especialment significatiu en un context de notable preocupació a Alemanya, ja no només per la violència racista i els aldarulls provocats pels neonazis a la ciutat de Chemnitz, i la connivència d’algunes estructures estatals, sinó per com estan endurint els seus discursos partits conservadors per no perdre més vots davant l’onada de populisme que aixeca la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).
Gestos com el del Dortmund fan la volta al món. Però aquests dies en el futbol alemany és tant o fins i tot més destacable la postura que va mostrar un equip d’una lliga amateur del sud d’Alemanya quan estava fora de tot focus. Els jugadors de l’SC Lauchringen van mostrar grandesa, tot i que ben poca gent era allà per aplaudir-los. Van tenir el coratge que s’ha trobat a faltar en les estrelles de la selecció alemanya quan va esclatar el cas Özil, que ha penjat les botes com a internacional entre denúncies de racisme a la Federació Alemanya de Futbol (DFB) i a la societat. Des de la selecció de Joachim Löw ben poques llances s’han trencat a favor d’Özil. En canvi, els futbolistes amateurs del Lauchringen es van mostrar inapel·lables.
Corria el minut 85 i la derrota per 4-1 al camp del FC Weizen ja estava païda. Però el que va venir llavors va ser indigest, repugnant. Després d’un duel per una pilota dividida, uns aficionats locals van ofendre amb consignes racistes el visitant Kebba Mamadou. El jugador va sortir plorant del terreny de joc. I la resta de l’equip va decidir acompanyar-lo i marxar del camp, cosa que va obligar l’àrbitre a donar per acabat el partit. Un cop i un altre es registren ofenses racistes al futbol. Desgraciadament. I en tots els nivells. Durant l’últim Mundial Suècia va posar una denúncia contra les amenaces racistes patides pel seu jugador Jimmy Durmaz. Però en el futbol amateur encara són més freqüents i més invisibles. De tant en tant surt la federació de torn amb campanyes de prevenció contra el racisme. Però són mesures contra el símptoma i no contra l’origen d’aquesta xacra en el futbol no professional. A Alemanya molts clubs són sorprenentment homogenis. Els alemanys juguen en els seus equips i els jugadors amb arrels estrangeres en altres de propis. La discriminació i l’aïllament d’influències i experiències realment interculturals només fa bullir el caldo de la xenofòbia.