La junta de Laporta detecta malbaratament de recursos a l'Espai Barça
El club ha dedicat 109 milions al projecte, 29 dels quals l'últim any
BarcelonaEn paral·lel al desenllaç esportiu de la temporada, la directiva i els nous executius del Barça van enfocant la gestió dels cursos vinents, marcada d'entrada pels efectes de la pandèmia, la davallada d'ingressos i un deute disparat. Tots aquests factors s'estan recollint a l'auditoria que la nova junta va encarregar, poc després de la presa de possessió, per retratar la situació econòmica del club. S'espera que els resultats d'aquest estudi exhaustiu vegin la llum internament a finals de maig i es presentin als socis en la primera assemblea de compromissaris que se celebrarà des del començament de la pandèmia, segurament durant el mes de juny. Amb tot, el CEO de l'entitat, Ferran Reverter, i la resta dels nous responsables blaugranes ja saben que la temporada acabarà amb unes pèrdues superiors als 350 milions d'euros, fet pel qual caldrà ser extremadament prudent a l'hora de negociar, per exemple, el nou contracte a la baixa de Leo Messi o el fitxatge de Haaland o Neymar.
La fotografia que el vicepresident econòmic del Barça, Eduard Romeu, haurà de defensar a l'assemblea diferirà força de la previsió que la directiva de Josep Maria Bartomeu va fer abans de dimitir, amb un pressupost de 828 milions –sobre el qual es va calcular l'aval dels candidats– i un mínim benefici d'un milió. L'anterior junta va projectar els comptes d'aquesta temporada pensant que el públic tornaria als estadis al febrer, que el primer equip arribaria com a mínim als quarts de final de la Champions i que es recuperaria terreny en generadors bàsics de tresoreria com la venda de samarretes i visites guiades al Camp Nou, però cap d'aquests tres apartats ha alleugerit la crisi. Tampoc hi ha hagut sortides: la lesió al genoll de Coutinho va frustrar una de les poques vies que hi havia per alliberar massa salarial. Davant d'aquest panorama, la pluja de milions que prometia la Superlliga hauria anat molt bé. A canvi, segons va informar Bloomberg, el Barça ha aconseguit espaiar el pagament dels bons que Bartomeu va emetre el 2018 per valor de 200 milions. També ha ingressat part dels drets de televisió compromesos per al curs que ve.
L'objectiu de la due diligence encarregada per Laporta és fer un diagnòstic acurat de la situació en què es troba la institució i de com s'han gastat els diners en les diferents àrees de gestió, entre les quals l'Espai Barça. Segons ha pogut saber l'ARA, l'auditoria ha destapat alguns dubtes sobre les inversions que s'han fet els últims anys per remodelar integralment el Camp Nou i construir un nou Palau Blaugrana i l'estadi Johan Cruyff. D'acord amb el contingut de l'última memòria econòmica, el Barça hi ha invertit 109 milions des que el projecte es va aprovar per referèndum el 5 d'abril del 2014, 29,2 dels quals durant l'exercici 2019/2020. "Les inversions s'han concentrat principalment en la realització de treballs preliminars a la zona de les Corts i altres inversions destinades al compliment dels requeriments establerts en la modificació del pla general metropolità", s'indica al dossier adjunt a l'últim tancament de comptes. Però les fonts consultades observen que el club hauria pagat massa diners per determinades feines. En concret, i tenint en compte la naturalesa dels treballs duts a terme, calculen que el seu preu de mercat hauria d'haver vorejat els 50 milions i no els 109 que s'hi han dedicat fins ara.
Mannarelli, acomiadat
L'estudi no qüestiona que l'estadi Johan Cruyff, que per ara és l'única obra inaugurada de l'Espai Barça, hagi costat 12 milions. En canvi, no entén per què, per exemple, el director de patrimoni que va incorporar Bartomeu el 2014, William T. Mannarelli, destinava uns 120.000 euros mensuals a contractar especialistes externs per avaluar un projecte que es va adjudicar el 2016 al despatx japonès Nikken Sekkei en col·laboració amb els catalans Pascual i Ausió Arquitectes, que després van saltar de l'acord. Mannarelli ha estat acomiadat i la institució ja ha donat ordres perquè es revisin els emoluments de "cinc o sis professionals" que cobraven per tasques de consultoria dirigides, entre altres coses, a orientar el pla de negoci d'un estadi que, sent molt optimistes, es reinaugurarà d'aquí tres anys. L'auditoria encara no està acabada, però ja està concloent que hi ha pogut haver malbaratament de recursos a les beceroles del projecte patrimonial més ambiciós de la història del Barça. Una iniciativa que el 2014 havia de costar 600 milions i que ara ja s'enfila per sobre dels 815, amb finançament inclòs de Goldman Sachs, una entitat bancària d'inversió que ja ha avançat 90 milions.
La lletra petita de l'Espai Barça es llegirà a l'assemblea prevista per a finals de curs, en què es buscarà que els socis aprovin que el diferiment salarial dels jugadors del primer equip computi com a pèrdues de la present temporada, una informació que L'Esportiu va avançar dimecres. La junta també estudia sotmetre a votació una revisió dels estatuts per relaxar el sostre d'endeutament –cosa que Bartomeu no va aconseguir– i fins i tot ampliar la legitimitat de la junta en cas de més de dos exercicis seguits amb números vermells.