“Juguen amb les nostres vides per tenir finals espectaculars”

Barcelona“Va ser la caiguda més forta de la meva carrera. Patia per si m’havia trencat alguna costella. Aquest esport és així, dur. I arriben setmanes complicades, però el més important és que Fabio Jakobsen es recuperi bé”, explicava el ciclista d’Alcanar Edu Prades (Movistar), després de veure’s involucrat en la caiguda en què l’holandès de l’equip Quick-Step va ser empès contra les tanques pel seu compatriota Dylan Groenewegen (Jumbo) quan lluitaven per fer-se amb el triomf a l’esprint final de la primera etapa del Tour de Polònia. Jakobsen ja no està en coma induït. El seu estat és bo malgrat les greus lesions al crani i tenir tots els ossos de la cara fracturats. “Aquest és un esport amb un risc, però cal treballar per evitar coses així. I no parlo només d’un comportament puntual d’un corredor que, sota pressió, comet una errada”, explica el ciclista català.

El greu accident de Jakobsen ha reobert un debat que sempre torna, el del perill de caure en els últims metres d’una etapa a l’esprint. Així, l’Associació de Ciclistes Professionals ja ha demanat a la Unió Ciclista Internacional (UCI) l’obertura d’una investigació contra “aquells que no garanteixen la seguretat dels esportistes en carrera”, ja siguin ciclistes o organitzadors. A través d’un comunicat, el sindicat va remarcar que els controls sobre el compliment de la seguretat en les arribades són responsabilitat de l’organitzador i de la pròpia UCI, i que el sindicat “no té la facultat de modificar una arribada que ha estat aprovada per la comissió tècnica”, va explicar el president, l’exciclista italià Gianni Bugno. L’aragonès Jorge Arcas, company d’equip de Prades, es preguntava: “Com poden fer un final d’etapa en una carretera que no era gaire ample, en baixada, sabent que segurament l’etapa acabaria en esprint?”. Per la seva banda, el francès Marc Sarreau va queixar-se: “Juguen amb les nostres vides buscant finals espectaculars però sense seguretat”.

Dylan Groenewegen, un esprintador que ja havia protagonitzat en el passat alguna acció polèmica per barrar el pas amb el seu cos a un rival que intentava superar-lo, ha estat apartat pel seu equip i de moment no participarà en les pròximes curses a l’espera de veure si és sancionat per la seva acció al final d’etapa de Katowice. Però, entre els corredors professionals, el debat se centra gairebé més en el disseny de l’arribada de la primera etapa que en l’acció de Groenewegen. “Em pregunto per què els equips no intervenen per evitar les situacions de risc, ja que coneixen les rutes de cada etapa i poden evitar que els seus corredors surtin si creuen que les condicions de seguretat no són suficients. Cal multar el ciclista que falla, però també analitzar el paper dels organitzadors”, apuntava Bugno en referència als finals d’etapa en què la carretera deixa poc espai entre els corredors i les tanques. “Caure a aquesta velocitat és molt perillós. Al caure no podia respirar i et penses que potser t’hi has deixat la salut, però ens recuperarem”, explica més calmat Prades després de l’ensurt. Jakobsen es recupera de mica en mica. Però el debat seguirà obert.