El jugador del Barça que va fundar el Porto

Barcelona"És un misteri, realment", explica Diogo Faria, historiador i membre del departament de comunicació del Porto, quan li preguntes per Virgilio Da Costa, un dels socis fundadors del rival europeu del Barça. Se saben algunes coses de la seva vida, però poques. Fins fa poc, el seu nom era un més al vell llistat de primers socis del Porto. "Tenim el seu nom al llistat de socis fundadors, però a totes les obres especialitzades sobre la història del club no apareix més enllà d’aquell llistat", diu Faria, un estudiós que coneix Barcelona perquè la va visitar molt en els seus viatges per fer una tesi doctoral sobre el comerç del Regne de Portugal al segle XVI. Apassionat de la història, ara cuida la del Porto.

Però costa trobar més detalls sobre Virgilio Da Costa, un home que uneix el passat tant dels dragoes, sobrenom amb què es coneix el Porto, com del Barça. Una investigació de Fernando Arrechea i Eugen Scheinherr per als Cuadernos de Fútbol del Centre d'Investigacions d'Història i Estadística del Futbol Espanyol (CIHEFE ) va permetre descobrir el 2017 que un portuguès ja va jugar al Barça fa més d'un segle. I per a sorpresa de molts, aquest primer portuguès del Barça també va resultar ser un dels socis fundadors del Porto. Nascut a Porto el 23 de setembre del 1881, Virgilio Da Costa Neves va viure en primera persona els primers anys de vida del club català i del portuguès. Però el seu nom va quedar oblidat.

Da Costa Neves era un enginyer tècnic industrial que va estudiar del 1900 al 1905 a la Universitat de Ciències Aplicades Hochschule de la ciutat de Mittweida (Saxònia), on va fer amistat amb un jove alemany que anys més tard marxaria a viure a Barcelona per motius laborals: Udo Steinberg, una de les figures clau de l’esport català d’inicis de segle, ja que va participar en la creació del Reial Club de Tennis Barcelona. A més, va ser directiu i jugador del Barça en els primers anys de vida del club, on va marcar el primer gol contra el Reial Madrid el 1902 i va posar en marxa la primera escola per a nens: una llavor que acabaria convertida en La Masia, més o menys. Steinberg, enginyer tècnic industrial com Da Costa, havia arribat a Barcelona el 1899, on va dirigir l'empresa La Maquinista Hispania.

Va ser ell qui va reclutar Da Costa, que jugaria al Barça com a extrem dret del 1903 al 1906. El portuguès arribava provinent de l’Hispania, un altre club de la ciutat ja desaparegut, i durant molts anys la seva identitat va ser un misteri, ja que el cognom apareixia mal escrit. De vegades, Acosta o D’acosta, cosa que creava dubtes sobre la seva nacionalitat. Una de les pistes seguides per descobrir que era portuguès va ser la revista satírica Xut! dels anys 20, on van publicar un acudit, anys després del pas del jugador, que deia: "Tenien un portuguès que es deia D´Acosta [sic], molt amic d’un anglès que es deia Harris…" 

Da Costa hauria descobert el futbol a Alemanya jugant al Mittweidaer Ballspiel-Club, abans de començar a deixar-se veure per Barcelona de la mà de Steinberg i jugant tant amb l’Hispania com amb el Barça. Amb el club blaugrana va debutar el 29 de novembre del 1903 al Campionat de Catalunya contra un club anomenat Joventut. Van guanyar per 3-0. El Barça, però, va acabar quart en aquella primera edició del Campionat de Catalunya, en plena crisi de resultats. I Gamper, que va arribar a coincidir en alguns partits amb Da Costa, va acabar penjant les botes. Aquella temporada 1903/1904 el portuguès va jugar set partits i va marcar un gol. La temporada 1904/05, en canvi, no va jugar ni un sol cop, motiu pel qual se sospita que anava i venia de Barcelona, segurament des d'Alemanya. Va reaparèixer jugant tres partits la temporada 1905/06, tots entre el febrer i el març, quan marca tres gols. De fet, no apareix a les poques fotografies d'aquells anys.

Retorn a Portugal

Da Costa jugaria el seu últim partit de blaugrana en un amistós el 1906 i, pel que sembla, no va seguir vinculat al Barça, com sí que continua lligat al Mittweidaer. De fet, va arribar a formar una secció d’exjugadors del club alemany que voltaven per la península Ibèrica. La seva pista es perd un cop torna a Porto per treballar segurament d'enginyer. I és precisament l'any 1906 quan neix el Porto. Bé, hi ha cert debat. A la ciutat més d'un defensa que el club va ser fundat el 1893, quan el jove comerciant António Nicolau d'Almeida va enamorar-se del futbol a Anglaterra. Què comerciava Nicolau d'Almeida? Doncs vins de Porto, esclar, sempre molt valorats al Regne Unit. Va ser ell qui va liderar la creació d'un club que va arribar a jugar un partit contra el Club Lisbonense en lluita per una copa que donava el rei Carles I. Ara, el club va plegar veles poc després i no va ser fins al 1906 que un grup de joves va reprendre el projecte. La cara visible n'era José Monteiro da Costa, un horticultor que estudiava al Regne Unit, de qui sabem que va fer viatges per Espanya i que va visitar Barcelona amb el seu pare. Monteiro va esdevenir el primer president de l'entitat. I un dels primers socis va ser Virgilio Da Costa. "Queda molt per saber sobre la fundació del club. Sabem pels records d'un fundador que molts dels primers socis en sabien ben poc, de futbol. Ni les normes. El futbol era una novetat, el 1906, només el coneixien els que havien viscut o estudiat fora", defensa Ricardo Serrado, historiador i autor d'un llibre sobre els naixements dels grans clubs de Portugal. "Sabem que els fundadors del Porto tenien clara una cosa. Volien que el seu club fos abanderat de tota la ciutat. Que defensés Porto i la seva regió. Per això agafen el nom i l'escut de la ciutat. I amb el temps, especialment un cop arriba Pinto Da Costa a la presidència, es reforça el discurs del Porto com a defensor del nord respecte als clubs de Lisboa, convertits en símbol dels poderosos", afegeix Serrado.

Del cas Figo als Joãos

Durant dècades, el Barça va ignorar l'existència d'aquest futbolista, i es pensava que la relació amb Portugal naixia als anys 60, quan va arribar Jorge Alberto Mendonça, nascut a Luanda (Angola) el 19 de setembre del 1938 quan aquesta terra era una colònia portuguesa. Fill d'un funcionari portuguès casat amb una angolesa, Mendonça va formar-se a l’Sporting de Portugal, club d'on va saltar al Deportivo de la Corunya. Després va brillar a l’Atlètic de Madrid, però com a davanter del Barça, del 1967 al 1969, no va acabar de brillar en part per culpa del president Narcís de Carreras, devot catòlic, que va decidir apartar-lo de l'equip quan es va saber que era testimoni de Jehovà.

La relació amb Portugal, de fet, ha estat marcada pel cas Figo. Quan va arribar el 1995 provinent de l'Sporting, era gairebé una novetat tenir portuguesos al Camp Nou. Quan en va marxar, va deixar de ser un jugador estimat per ser el gran Judes. Tampoc ha ajudat que al Reial Madrid portuguesos com Mourinho o Pepe hi han fet fortuna amb actituds provocadores contra el Barça. La relació del barcelonisme amb Portugal, però, ha tingut bons moments, com el de l'actual director esportiu, Deco, quan era jugador. Homes com Vítor Baía, Fernando Couto, Simão, Quaresma, André Gomes, Semedo o Trincão han defensat la samarreta blaugrana amb més o menys sort. Ara que el Barça torna a Portugal per jugar al camp on va debutar Messi el 2003, ho fa amb els Joãos, Félix i Cancelo, jugant bé. Seguint el camí obert fa 120 anys per Virgilio Da Costa.