José Antonio Abellán: l'últim enemic públic de Florentino
L'assenyala com a responsable dels àudios en què el president difama de les llegendes del Madrid
BarcelonaQui es podia imaginar que un jove punxadiscos acabaria sent, de gran, un dels enemics públics número 1 de Florentino Pérez. Ha passat amb José Antonio Abellán (Madrid, 1960), el periodista assenyalat pel president del Reial Madrid, al qual acusa d'haver filtrat gravacions seves en què difama de llegendes del club de Chamartín. Un enrenou que ha sorgit aquesta setmana amb la publicació de les gravacions a El Confidencial i que acabarà als jutjats: Florentino ha decidit querellar-se contra el mitjà i contra Abellán. De moment ha posat el cas en mans dels seus advocats.
La història d'Abellán és rocambolesca. Tant com que avui, el 2021, apareguin publicades aquestes gravacions que daten del 2006, quan Florentino va dimitir com a màxim mandatari del Reial Madrid. "Eren dues figures que tenien molt bona relació", recorda un antic company de feina del periodista, que liderava els programes esportius de la nit a la Cope i a Punto Radio. De fet, el 2007 va ser un dels grans flagells de Ramón Calderón, aleshores president del Madrid, fins que va forçar la seva renúncia i va aplanar el camí perquè, el 2009, Florentino tornés a la llotja del Bernabéu en un procés electoral en què no va fer falta anar a votar: no va tenir rival. "A Florentino li va anar bé, però es pot assegurar que Abellán no ho va fer per afavorir-lo. Ell feia periodisme d'investigació. Li agradava", diu una persona pròxima al locutor. Totes les fonts consultades per aquest diari han preferit mantenir-se en l'anonimat.
Un avançat al seu temps
Abellán, en realitat, no somiava amb ser periodista esportiu. Li agradava la música i va començar a treballar a la SER després de guanyar un concurs radiofònic musical. Va ser l'inici d'una carrera estratosfèrica. "Era una estrella del rock, algú avançat al seu temps. L'amo de tot el món musical. Quan tothom escoltava l'ona mitjana, ell va detectar que el futur era l'FM. O va preveure emissores amb 24 hores de música, o fer programes matinals que combinaven humor i música. Comunicava de manera excel·lent i a més tenia un do com a caçatalents". Una visió de futur que el va convertir en una persona extremadament coneguda i milionària.
Però tot faria un gir l'any 2000. José Maria García es retirava i deixava vacant el seu seient al programa esportiu de la nit. La Cope va confiar en Abellán. "Era un outsider. Li agradava el futbol, ja que havia jugat a les categories inferiors de l'Atlètic de Madrid, però no era periodista esportiu", recorden. Per això va incloure una altra de les seves passions, el periodisme d'investigació, a les nits. I no necessàriament per parlar d'esport, sinó de temes espinosos com l'EGM o casos de frau en pisos de protecció oficial. Fins que l'estiu del 2010 viuria un altre gir de guió que marcaria el seu futur professional.
Resulta que havia renovat per tres temporades al juny. I un mes després, al juliol, la Cope decideix contractar tot l'equip d'esports de la SER. A Abellán l'aparten i li ofereixen un càrrec de despatx. Però el periodista no l'accepta, entra en còlera i porta el cas als tribunals: li donarien la raó i obligarien l'empresa a pagar-li fins a l'últim euro dels tres anys que tenia signats. Poc després se n'aniria a Punto Radio, on s'estaria fins que el 2013 la Cope va comprar la seva freqüència d'emissió i forçaria que l'empresa s'acabés dissolent. Des de llavors, Abellán ha treballat amb els seus projectes en solitari i en streaming. L'últim, a La Jungla Radio.
"Està obsessionat que l'han apartat, i podria ben ser. És un periodista que ha acumulat molta informació i té moltes gravacions de les seves trobades i entrevistes privades amb gent de molta rellevància", diu una de les fonts consultades. Com si fos el comissari Villarejo, a Abellán li agradava guardar àudios, alguns d'enregistrats sense autorització del seu interlocutor. "Ho feia per protegir-se, per si mai s'havia de defensar en algun judici".
De tornada de tot
Amb les butxaques ben plenes, ja fa anys que viu còmodament a la localitat castellanolleonesa d'El Tiemblo, en un ranxo amb cavalls i àligues a dalt d'un turó amb vistes al poble, "com si fos un senyor feudal". De fet, expliquen els seus companys, moltes vegades no anava a la ràdio, a Madrid, sinó que es quedava a casa i feia directament els programes des d'allà, amb un petit estudi que hi tenia instal·lat. És des del poble on ara ha carregat contra Florentino, per haver-lo assenyalat, i també contra els que escriuen –segons ell– al dictat del president madridista. Abellán diu que "no té por" que el denunciïn i afegeix que, malgrat que el president del Madrid hagi posat el cas en mans dels advocats, "sap que mai el denunciarà". És més, passa a l'atac i s'ofereix públicament a quedar amb Florentino per aclarir les coses.
Com diuen els que el coneixen: "És un personatge. Algú que sempre s'ha buscat la vida, i que se l'ha buscat molt bé".
