Jorge Lorenzo, mitja vida al Mundial

BarcelonaJorge Lorenzo va celebrar aquest dijous, al circuit de Jerez, el seu 30è aniversari. Ho va fer just en el mateix escenari que, 15 anys abans, l’havia vist debutar. L’any 2002 el traçat andalús veia com un mallorquí de 15 anys amb molta confiança en ell mateix havia d’esperar a dissabte per sortir per primer cop a la pista. Dissabte era just el dia que feia els 15 anys, llavors, l’edat límit per poder debutar. Després d’haver-se perdut les dues primeres curses de la temporada i la jornada de divendres d’entrenaments lliures, Lorenzo pujava a la seva Derbi amb la intenció de menjar-se el món. Aquell dissabte es va convertir en el debutant més jove de la història del Mundial i, de fet, si no canvia la normativa, ningú el podrà superar, ja que ara el reglament diu que no es pot debutar fins als 16 anys.

“El més important és que el Jorge no tingui cap pressió durant aquesta temporada perquè el seu principal objectiu ha de ser acumular experiència i quilòmetres per seguir formant-se com a pilot”, deia Giampiero Sacchi, director de l’equip que va fer debutar Lorenzo, i afegia: “Cal tenir en compte que, quan el Jorge surti a la pista, s’enfrontarà a pilots més experts que ell i que tots hauran corregut ja dos Grans Premis”. Era la seva manera de protegir-lo. “Ha sigut el dia més feliç de la meva vida”, reconeixia el pilot, just després de baixar de la moto, mentre es defensava dels que el veien massa jovenet per pujar a la moto i lluitar a la pista. “Als dos anys vaig començar a muntar en bici, i als tres, el meu pare em va fabricar una moto i vaig començar a entrenar. Això de «la velocitat a la qual competiu» cal mirar-ho segons l’experiència de cada pilot i no per l’edat. Porto 11 anys corrent, tinc més experiència que altres pilots que tenen més edat que jo”, deia a la televisió pública madrilenya.

Segurament, aquell va ser un dels aniversaris que més recorda. I, a sobre, la coincidència va voler que fos a Jerez, un traçat amb el qual l’uneix una relació especial, segurament, el traçat més Lorenzo’s Land de tots els que integren el Campionat del Món. Allà, a més de la ja tradicional clavada de la bandera del seu club de fans, quan hi guanya, també es tira al llac. La tradició és la tradició.

Aquest any, per tirar-se al llac, ho tindrà una mica més complicat. Necessitarà un cop de sort... i alguna cosa més. El pas a Ducati se li està fent feixuc. “Si hagués volgut estar còmode, seguiria a Yamaha”, reconeixia recentment en una entrevista al Marca, en què deixava clar que no es penedeix del canvi d’equip que va fer aquest passat hivern. “Jerez és un dels meus circuits favorits. Hi he aconseguit algunes victòries i hi tinc molt bons records, com el meu debut. Però també és veritat que no és el millor circuit per a Ducati”, avisa. Després de tres curses que ell diu que “han sigut complicades”, el Mundial arriba a Europa, on espera que la marca italiana pugui fer un salt qualitatiu. De Jerez, Lorenzo i Ducati tenen les dades que van arreplegar quan van fer el test privat al març i han estat treballant amb aquests números des que van deixar Austin. L’objectiu no és cap altre que seguir fent “evolucionar la moto” i “intentar ser competitius al màxim”. Més madur i relaxat, Lorenzo entra a la trentena barallant-se amb una moto, la Ducati, amb la qual té ganes de triomfar.