Jordi Ferrón: “M'han donat una carta per destituir-me. No m’han donat cap més explicació”

BarcelonaAmb una carta. Així va rebre la notícia Jordi Ferrón (Badalona, 1971) que deixava de ser l’entrenador del RCD Espanyol femení. No hi ha hagut més explicacions. El femení blanc-i-blau, dirigit per Ferron des de desembre, ha arrossegat una molt mala dinàmica aquesta temporada –últimes des de les primeres jornades–, tot i que han aconseguit mantenir la categoria al anular-se la competició. La crisi esportiva del club català ha portat una part de la directiva i fins i tot l’entrenador del primer equip masculí, Pitu Aberlado, fora de l'entitat.

Han sigut uns dies molt convulsos. Com se sent?

Encara estic sorprès. Fins fa no res estàvem parlant de quan possiblement iniciàvem la pretemporada. Estic sorprès per aquesta decisió perquè ningú m'havia comentat res. De fet, al revés: la idea que m'havien transmès sempre havia sigut la programació de l'any següent amb la confecció de la plantilla i de les baixes.

Vostè comptava amb seguir la temporada que ve.

Exacte. Jo no hauria agafat l'equip per sis mesos. Jo ho vaig dir. A mi quan em van oferir l'equip vaig dir que no, que sis mesos no, perquè sabia que era molt difícil i volia començar un projecte com déu mana des de l'inici. La situació era molt complicada, però l'assumia sempre que tingués l'opció de poder agafar un projecte des del principi. Però no ha pogut ser. Jo he estat molt content i molt implicat fins al màxim amb l'Espanyol.

Com va ser el moment en què li van comunicar la decisió del club?

Vaig rebre comunicació el mateix dia 30 de juny per convocar-me a la ciutat esportiva i allà em van comunicar que se'm destituïa. No m'ho esperava. Molt sorprès i trist.

Quines explicacions li van donar?

Cap ni una. A mi per a la destitució em convoquen des de recursos humans i em donen una carta. No va haver-hi cap conversa. Ningú s'ha dirigit a mi. Cap explicació. Crec que a la carta d'acomiadament hi posa “no hi ha confiança per al pròxim projecte”, però ningú s'ha dirigit a mi des de la vessant més esportiva per explicar-me què ha canviat en tres mesos. Entenc que de vegades el futbol és futbol. Crec que el futbol, per desgracia, cada cop s'està acostant més a la gestió empresarial.

¿Va quedar decebut amb la forma de la destitució?

Crec que les formes podrien haver sigut millors. Crec que una de les millors coses que té l'Espanyol, aquests mesos que he pogut conèixer més el club, és la seva massa social. I crec que aquesta manera s'allunya d'aquest sentiment dels seguidors i segurament la manera com se m'ha destituït és més empresarial. Les maneres podrien haver sigut millors. Algú podia haver vingut a dir-m'ho en persona.

Així doncs, ¿ha trobat a faltar un tracte humà directe?

Sí. He trobat a faltar el tracte humà que he tingut aquests mesos. Jo estic molt content dels mesos que he estat a l'Espanyol, sempre m'han tractat fantàsticament bé, sempre he notat el suport de la directiva i del club a la secció femenina per tirar el projecte endavant.

Vostè va arribar al club al desembre per intentar canviar la dinàmica de l’equip. Com valora aquesta etapa a l'Espanyol?

Jo estic molt content d'aquests mesos, tot i que els resultats han sigut dolents. No em puc emparar en els resultats esportius per justificar-me a mi mateix. Crec que no han sigut els resultats esperats ni per a mi ni per al club. Tot i això, estic molt content amb la professionalitat que he tingut de les jugadores des del primer moment fins a l'últim.

La situació era realment extrema.

Sabia que era molt complicat. Sabia que era una papereta complicada, agafar un equip que al desembre només havia fet dos punts, però la vaig assumir sabent que tindria l'opció de poder fer un projecte una mica més consolidat l'any següent.

¿No va pensar en cap moment que ja no s’hi podia fer res per no baixar?

Jo crec que nosaltres, fins a l'últim moment, vam intentar donar la cara al màxim per al club, i prova d'això són els resultats. Fins i tot a l'últim partit, en la situació tan difícil en la que estàvem, vam treure un punt en un camp tan difícil com ho és el de l'Atlètic de Bilbao. Jo crec que l'equip estava creixent, estava cada cop assemblant-se més al que esperàvem.

Creu que la crisi del primer equip masculí ha afectat les decisions del club?

El primer equip masculí sempre ajuda a l'estabilitat de tot el que ve darrere, ja siguin seccions, futbol base o, com en aquest cas, futbol femení. Ajuda a fer que la massa social estigui més tranquil·la. Dona seguretat econòmica per saber els ingressos i el pressupost que tindràs l'any vinent. Està clar que la situació del primer equip no ha ajudat, però no crec o no hauria de ser el definitiu.

En aquesta crisi, molts directius també han sortit del club.

És cert. A mi em va portar una gent al club que ara ja no hi és. Hi ha una mica de tot, però em quedo amb la part autocrítica i crec que ho he fet tan bé com sabia fer-ho.

I ara, quin projecte de futur té?

És complicat. Jo quan parlava amb les jugadores per comunicar-los que no seguien a l'equip els hi he intentat dir el més aviat possible perquè tinguessin la possibilitat de buscar-se una sortida. A 30 de juny que se'm comunica que no es conta amb mi, realment és difícil trobar un equip ara mateix que no tingui un entrenador. Probablement serà un any en què em dedicaré a intentar aprendre i treballar per ser millor entrenador.