Jordi Cruyff no torna al Barça a ser només una veu vinculant de consulta

BarcelonaDesprés que ho hagués intentat Bartomeu quan, en el tram final del seu mandat, es va voler aproximar a la família Cruyff i després d’haver ajudat a construir l’organigrama esportiu de la candidatura de Víctor Font, finalment Jordi Cruyff torna al Barça de la mà de Joan Laporta. Ahir el club blaugrana ho va fer oficial mitjançant un comunicat en què s’anunciava la seva incorporació a l’organigrama esportiu a partir de l’1 d’agost, però sense detallar quin serà el seu càrrec concret.

Segons les fonts consultades per l’ARA, a banda de tenir el rol d’assessor en matèria esportiva per la seva mirada futbolística -influenciada en gran part pel llegat del seu pare i per Alex Ferguson i, també, per la seva voluntat de fer-se un camí propi-, Jordi arriba al Barça com “una figura transversal que coneix la casa i amb capacitat per influir en diverses àrees relacionades amb el futbol, ja que ha treballat tant d’entrenador, com de secretari tècnic i de director esportiu”. Per tant, l’etiqueta d’assessor li queda petita a una figura il·lusionada per tornar però que també ve al Barça per tenir capacitat d’influència en la presa decisions i no ser només una veu vinculant de consulta.

L’encaix de Jordi a l’entitat blaugrana pot anar evolucionant i, sense anar més lluny, ahir el president Laporta no va descartar la possibilitat que acabi actuant d’entrenador malgrat que tan sols uns minuts abans havia ratificat Ronald Koeman en el càrrec. “Formarà part de l’estructura esportiva i dependrà de Mateu Alemany [el director de futbol]. Té una trajectòria de primer nivell com a entrenador i com a secretari tècnic. És un home de món, que pot aportar molt a la secretaria tècnica. Ha sigut un retrobament molt emotiu perquè vol dir que un Cruyff torna a casa. A més, també és un comodí per a determinades situacions que es puguin plantejar”.

Un plantejament que encaixa amb la trajectòria professional més recent de Jordi, que els últims anys s’ha desenvolupat més com a entrenador que als despatxos. Des que va agafar les regnes de la banqueta del Maccabi Tel Aviv israelià l’any 2017, també ha dirigit el Chongging Lifan xinès (2018-2019) i la selecció de l’Equador (2020). I fins ara ocupava la banqueta del Shenzen, club del qual s’ha desvinculat de manera “amistosa i respectuosa”: es va emetre un comunicat conjunt a la Xina entre el Shenzen i el Barça, a més de compartir una carta de comiat en què assegura que la trucada del club blaugrana és “l’única” que podia anticipar la seva sortida de l’entitat xinesa, amb qui ja hi havia prevista una clàusula per facilitar el seu retorn a Barcelona. De fet, fins que no s’incorpori l’1 d’agost, seguirà ajudant en la transició a la banqueta del Shenzen, on Carlos Granero, que formava part de l’staff tècnic, serà l’entrenador. En les últimes setmanes, mentre negociava el seu retorn, Jordi també ha treballat per deixar lligada l’estructura tècnica de la banqueta del conjunt xinès. També estarà present a l’Eurocopa.

Estar a prop de la família, un pilar

Segons ha pogut saber l’ARA, un dels altres pilars fonamentals perquè Jordi considerés que aquest era el moment oportú per tornar també ha sigut el familiar. Després d’una dècada treballant fora des que va penjar les botes -primer a Xipre com a director esportiu de l’AEK Larnaca (2010-2012), i després també amb aquest rol al Maccabi Tel Aviv, fins que va començar la seva aventura a les banquetes, precisament, al conjunt israelià-, volia afincar-se a Barcelona i estar a prop de la seva família i, especialment, de la seva mare Danny.

De Peter Bosz a Daniel Tenenbaum

Els que el coneixen bé o han treballat amb ell no dubten en afirmar que Jordi ha volgut fer “el seu propi camí”. En la seva etapa a Israel, va dur al Maccabi un tècnic com Òscar Garcia Junyent o Peter Bosz i, a banda d’ajudar a fer més professional l’estructura esportiva del club, rastrejava diversos mercats futbolístics en busca de jugadors amb arrels jueves degut a les limitacions a la lliga israeliana, que només permet alinear fins a un màxim de cinc estrangers. És, per exemple, el cas del porter titular Daniel Tenenbaum, brasiler d’ascendència jueva que jugava al Flamengo.