Jonathan Soriano: “Cada cop costarà més que hi hagi jugadors europeus a la Xina”

BarcelonaEncara no fa cinc mesos, Jonathan Soriano (Pont de Vilomara i Rocafort, 1985) va canviar el Red Bull Salzburg de la lliga austríaca pel Beijing Guoan, de la competició xinesa, per 15 milions d’euros. Un canvi d’aires dràstic que, això si, no ha afectat gens el seu instint depredador: cinc gols en vuit partits confirmen que es tracta d’un davanter en forma que, tot i els seus 31 anys, encara veu lluny la retirada.

Com prova viure a Pequín?

Va molt bé. No és fàcil, però tenint en compte que som lluny, que tot és molt diferent i que ens trobem a la Xina, es tracta d’una ciutat força maca, gran, amb coses impressionants. És molt gran. El districte de Chaoyang també, no és tan tradicional perquè hi ha molta gent d’Europa i molts llocs moderns.

És gaire diferent del que s’esperava?

Hi venia amb els ulls tancats, a veure què hi trobava, i al final vas veient que això és diferent. No són el mateix els xinesos que tenim a Barcelona que jo que sóc aquí. M’he hagut d’adaptar a la seva manera de fer, ja fa quatre mesos que hi soc, però a aquestes alçades coses que em sobtaven al principi ara ja em semblen més normals, com veure cotxes i motos a la vorera.

Els futbolistes europeus van a l’alça a la Superlliga de la Xina?

Cada cop és més difícil que n’hi hagi més. La Federació Xinesa ha anat incloent normes, com per exemple que el jugador europeu costi el doble [al març es va aprovar que els clubs xinesos hauran de pagar el 100% del cost del jugador a la mateixa Federació], i serà més difícil que hi vinguin, perquè els clubs no voldran pagar tants diners. Que hi hagi jugadors estrangers està bé, jo jugaré contra jugadors estrangers que a Europa no jugarien. L’objectiu és que els europeus hi apugem el nivell. És difícil, però ho intentem amb el que hem après a Europa.

Com sedueix la Xina a un europeu?

Jo ja feia temps que buscava alguna nova població. Estava bé a Salzburg, però necessitava una nova motivació. Volia sortir del Red Bull i la Xina era una bona oportunitat per anar a una lliga creixent. El salari elevat era un tema important, però també aportar-hi un gra de sorra i poder viure en una lliga que creix amb rapidesa com aquesta.

És sostenible el seu model?

Tot depèn de la Federació. Quan hi vaig arribar hi havia unes normes, i ara n’hi ha unes altres. Ells volen potenciar el futbol xinès per tal que d’aquí uns anys la selecció nacional pugui anar a un Mundial i fer les coses bé. No sé fins a quin punt els estrangers podrem ajudar a fer una lliga tan bona com les europees, perquè només podem ser-ne tres per equip. El que falta a la Xina és una base com a Espanya, on amb 8 i 9 anys els jugadors ja juguen i creixen. Allà el futbol no ha arribat fins fa pocs anys. Fins fa poc no era el primer esport de la ciutat o del país. Estan introduint els nens al futbol, i anirà creixent en els propers anys.

No el van temptar altres propostes de clubs europeus?

Podia continuar a Europa, tenia ofertes, però després de sortir de Red Bull volia provar coses noves, creuar l’oceà i anar a Amèrica o a un altre lloc per conèixer experiències noves. Poder viure a Pequín i jugar a futbol em va seduir.

Com és el futbol xinès?

La nostra afició ho viu molt. Contra el líder, el Guangzhou Evergrande, van venir 54.000 persones. La llàstima és que el 95% dels camps d’allà tenen una pista d’atletisme i ho fa diferent, però és igualment espectacular l’ambient. La lliga xinesa no és com les que tenim a Europa. És diferent, però segueix sent futbol. Si ets professional, és igual si la lliga és més fluixa perquè estàs preparat per anar a qualsevol equip gran.

Els anys no li perjudiquen l’olfacte.

Com a davanter, sempre ho he dit, qui ha fet gols és difícil que d’un dia per l’altre se n’oblidi. Segueixo tenint la sort que, jugui on jugui, no me n’oblido. És una mica tot: quan jugues i tens confiança, i si tens bons companys que puguin fer bones assistències, és més fàcil per a un davanter fer gols. De Messis que s’ho facin tot i acabin marcant gols només n’hi ha un. La resta necessitem companys.

Ha jugat contra el Guangzhou, al qual va clavar un doblet. Allà hi juga Paulinho, desitjat pel Barça. Té nivell per jugar al club blaugrana?

És un bon jugador, he tingut l’oportunitat de jugar contra ell i tant és que estigui jugant a la Xina, està competint bé, té nivell, i encara que sigui a la Xina, aquí també s’hi competeix i bé. Ho demostra anant a la selecció del Brasil. El veig un jugador molt vàlid per al Barça.

És veterà, però encara té corda. Li agradaria tornar a la Lliga espanyola? L’Espanyol ha recuperat recentment alguns vells coneguts.

No hi ha hagut la possibilitat de tornar a l’Espanyol. Quan s’acabi l’etapa de la Xina veuré quines possibilitats hi ha. De moment penso en el present: tinc contracte per a un any i mig, fins al desembre del 2018. Tot i superar la barrera dels 30, encara no veig el final de la meva carrera, però m’agradaria tornar i seguir jugant a futbol a Espanya.