John Amaechi: “Sóc negre, gai i he arribat a la NBA”

BarcelonaDesprés d’una exitosa carrera a la NBA, John Amaechi (Boston, 1970) va sortir de l’armari en una entrevista al programa Outside the lines (ESPN). Hi va afegirun llibre ( Man in the middle ) en què repassava la seva carrera i parlava obertament de la seva sexualitat. La resposta general va ser positiva, tot i rebre alguna amenaça de mort aïllada.

Què pot aportar al programa d’ambaixadors de la NBA?

És un projecte molt interessant perquè em permetrà treballar amb gent jove que ni havia nascut quan jo jugava. Crec que m’han escollit perquè sóc una persona atípica, un nen criat al nord d’Anglaterra que era fan del Manchester United i que va poder arribar a la NBA. Sóc l’exemple perfecte per demostrar que, si treballes dur, els somnis arriben.

Què li motiva d’aquesta nova missió?

La NBA està focalitzada a crear programes per arribar als joves que els ofereixin més comprensió d’aquest esport a través de divertides experiències interactives. Serà un honor treballar amb els companys ambaixadors en aquest apassionant programa.

Vostè va ser el primer jugador de la NBA a sortir de l’armari. Com va canviar aquell anunci la seva vida?

Realment, si sóc sincer, no gaire. És una part de la meva vida i encara estic sorprès que a la gent li sembli interessant. Sóc un exemple més de normalitat, però és veritat que sóc una mica més conegut que altra gent.

La majoria d’esportistes continuen amagant la seva condició sexual.

És temps d’evolucionar. Això no és una qüestió de religió o d’educació, és una exemple més de com és la nostra societat avui en dia. Tots els individus som diferents, això hauria d’estar superat, però... hi ha gent que votarà Donald Trump. No pretenc que tot canviï aviat, però espero que un dia tot sigui més normal.

¿La societat necessita més exemples d’esportistes d’elit?

No hi estic d’acord. Necessitem més mestres, més polítics, més de tot... Hi ha pocs polítics, per exemple, que hagin donat el pas. No hem de permetre que encara hi hagi gent a la nostra societat que ataqui algú per la seva condició sexual.

Fa uns dies vam entrevistar Jesús Tomillero, un jove àrbitre de futbol que rep amenaces des que va anunciar que era homosexual.

Conec perfectament el cas, hi ha gent que l’està insultant a través de les xarxes socials. El que hem d’entendre és que la solució no és a les mans de la gent gai. ¿Ell pot silenciar cada insult als estadis? ¿Pot esborrar cada tuit que l’amenaci? ¿No seria millor que la societat actués? La gent hauria de dir: sé que és diferent, però només està fent la seva feina. Si algú ve ara aquí i m’insulta, no hauria de ser jo qui contestés. Totes les persones que hi ha en aquesta habitació s’haurien d’aixecar i posar-se al meu costat per deixar ben clar que no toleren comportaments així. La responsabilitat és col·lectiva. Quan aquest àrbitre està fent la seva feina, haurien de ser els altres espectadors els que no toleressin un comportament denigrant.

Quin consell li donarà a la gent jove que escoltarà alguna de les xerrades?

Sóc un gran fan de buscar reptes ambiciosos i d’aconseguir realitzar-los. La gent hauria de mirar el meu exemple. Jo sóc negre, gai i he arribat a jugar a la NBA i a convertir-me en un dels seus ambaixadors europeus. Si jo he pogut, tothom ha de poder fer realitat els seus somnis.