Joel González: "No estic nerviós pels combats, però sí pel pes"
Medalla "No vaig a fer un bon paper ni a gaudir dels Jocs, jo busco l'or" Favorit "No vull que em condicioni el tipus de combat de l'adversari sinó que sigui ell qui s'adapti a mi" Família "Tindré el seu suport a Londres i això em motiva molt"
Ho ha guanyat tot en el cicle olímpic entre Pequín 2008 i Londres 2012 i no amaga que és el rival a batre, avui, al tatami del pavelló ExCel. Campió del món el 2009 i el 2011 i d'Europa el 2010 i el 2012, el jove taekwondista de Figueres, de 22 anys, afronta els seus primers Jocs amb ambició, il·lusió i tranquil·litat. Obrirà la competició a les 10.15 h davant el suec Uno Sanli i, si supera les rondes, disputarà la final a les 23.30 h.
Com estàs? Com has treballat en els últims dies abans dels Jocs?
Tota la preparació tècnica, física i psicològica ja estava feta de tots els mesos anteriors i ens hem dedicat una mica més a estudiar els rivals i a intentar buscar el xip de velocitat que ens caldrà per competir.
T'ho jugues tot en un dia. Això pot ser bo o dolent, no?
És com és sempre i sóc dels que penso que, si repetíssim la competició l'endemà, l'ordre dels guanyadors canviaria. L'objectiu és arribar en el millor estat de forma possible, estar tranquil. Tinc la família a Londres donant-me suport i això és molt important per a mi i em motiva.
Pel teu palmarès, a la premsa ja t'hem penjat la medalla d'or. No amaguem que ets el favorit. Això et pressiona o et dóna seguretat?
Ni m'agrada ni em desagrada acceptar el paper de favorit. Jo no amago que vaig a buscar l'or. No vaig a fer un bon paper, ni a buscar sensacions ni a gaudir dels Jocs. Però per a penjar-te'l has de batre molts bons rivals i competir bé.
Hi ha cap rival que t'espanti?
Som uns quants països amb opcions, però jo em vull centrar a fer-ho bé jo. Si estic com toca, sé que tot anirà bé. No vull que em condicioni el tipus de combat de l'altre, sinó que sigui ell qui s'adapti a mi.
Estar pendent de la bàscula ha d'angoixar una mica, no?
Sí. Quadrar el pes és el més complicat del taewkondo! Jo no estic nerviós pels combats, però sí per trobar la forma correcta. Arribar bé als 58 kg (peso habitualment 60) és l'únic que em preocupa.
I com t'ho fas?
Hi ha qui opta per no menjar l'última nit o fer sauna. Jo prefereixo menjar i sopar bé i entrenar-me molt abrigat. Cadascú ho fa com vol i tots competim bé.
T'has deixat aconsellar per algun taekwondista olímpic?
La meva xicota va ser a Pequín i la meva entrenadora va guanyar a Barcelona. Elles m'avisen dels perills de qui hi posa massa pressió o un altre que potser es distreu... Per sort, vaig molt a la meva i em concentro amb facilitat. Ja tindré temps de gaudir de la Vila.
Amb qui et voldràs fotografiar?
Amb esportistes que admiro, com Phelps i Kobe Bryant.