Xammar i Brugman, dos amics de tota la vida a un pas de la medalla

Enviat especial a ParísJust després de guanyar la medalla de bronze als Jocs de Tòquio fent parella amb Nico Martínez a la classe 470, el barceloní Jordi Xammar va començar a pensar en París. I tenia clar com volia guanyar una nova medalla: fent parella amb una amiga de tota la vida, Nora Brugman, ja que als Jocs del 2024 s'estrenava el 470 mixt. Dit i fet, aquests mariners que es coneixen "de tota la vida" arriben a la medal race amb opcions de guanyar una nova medalla olímpica per a la vela catalana i estatal. De moment ocupen la segona posició a la general abans de la cursa final.

Tots dos arribaven a les aigües de Marsella com a número 1 mundial després de guanyar mundials i un munt de proves. Aquests dies en què el vent ha obligat a posposar algunes regates, han gestionat bé la pressió, també quan van arribar a caure fora de les tres primeres posicions. Però sempre han estat a dalt, ben classificats, juntament amb austríacs, japonesos o suecs. Xammar i Brugman asseguraran la medalla de bronze si són quarts a la medal race i la de plata si són segons, mentre que l'or és segur si són primers i acaben quatre vaixells per davant dels austríacs, els primers classificats.

Fills d'esportistes

Tots dos porten l'esport a la sang. De fet, expliquen que el primer cop que van navegar va ser amb quatre anys. Ara, curiosament cap dels pares era navegant de vela. Els pares de Nora Brugman Cabot (Barcelona, 1992) són el Daniel i la Mercè. El Daniel era un jugador d'hoquei sobre gel de Boston que va acabar a Catalunya jugant a Puigcerdà, on va conèixer la Mercè, esquiadora. Ara, els agradava la vela, especialment al Daniel, al ser de Nova Anglaterra, terra de gran tradició marinera. "A tots dos els agradava navegar i m'ho van encomanar. Vaig començar amb l'optimist", explica una Nora que fa tres anys, als Jocs de Tòquio, va ser olímpica representant els Estats Units, fent parella amb la seva germana, l'Atlantic.

Van representar els Estats Units perquè tenien la doble nacionalitat i l'Atlantic havia marxat a treballar als Estats Units, on la Nora va decidir anar a viure després de treure's la carrera de publicitat i marquèting a la Pompeu Fabra. A la costa est dels Estats Units, les dues germanes van treballar per poder pagar-se el somni de ser olímpiques. La vida, però, li reservava una segona oportunitat de tornada a Barcelona, quan el Jordi, amb qui es coneixien de sempre, li va proposar ser parella. Això implicava tornar a competir com a espanyola, per sumar-se al 470 mixt.

Jordi Xammar (Barcelona, 1993) recorda que els seus pares tenien un vaixell amb el qual es feien a la mar al Garraf. Així que va començar a navegar amb gent del CN Garraf. El primer dia ja va poder controlar tot sol un optimist. "No sabia nedar, me n'ensenyaria més endavant Sito Pons", recorda. Sí, Sito Pons, el campió de motociclisme. Jordi Xammar és fill de Pere Xammar, campió d'Espanya de 250 cc i part de l'equip que preparava les motos de Sito Pons, amic seu. Reusenc, Pere Xammar guanyaria les 24 hores de motociclisme a Montjuïc el 1977. La seva mare, la Cristina, havia sigut una de les primeres dones a competir en motociclisme. Els medallistes en vela, doncs, són fills de motociclistes, jugadors d'hoquei i esquiadors.

Amb 10 anys Xammar ja era als campionats d'Espanya d'optimist, i amb 15 va debutar en un Mundial d'aquesta embarcació, amb la qual s'inicien tants joves. El 2008, després de veure com podia competir a la part de la classificació del Mundial d'optimist, va decidir fer el salt a la classe 420, un bot amb dos tripulants. Fent parella amb Joan Herp va ser campió mundial juvenil tres cops. Després d'un breu període competint sol, tornaria a navegar amb Herp quan, amb 18 anys, va passar a la classe 470, amb la qual seria campió mundial el 2013 i el 2014 i es classificaria per als Jocs de Rio de Janeiro del 2016, quan va descobrir que "només guanyen les medalles els 100% professionals, amb una ètica de treball diferent".

Salvar vides en un tsunami

L'experiència de Rio el va marcar. Xammar, després d'una època al Club Nàutic Cambrils, tornaria al CN Garraf el 2020 pensant en guanyar medalles. Ja en té dues. Xammar, per cert, era de vacances a Bali el 2018 quan van arribar les notícies del tsunami que va endur-se la vida de milers de persones a l'illa de Cèlebes. Xammar ho va deixar tot, va omplir dues maletes d'ampolles d'aigua i roba per donar i va arribar fins a la zona més castigada, on va passar-se uns quants dies ajudant les ONG a construir refugis i repartir aliments entre els damnificats.

El barceloní pot convertir-se en el segon esportista de vela català amb dues medalles olímpiques i igualar la fita de Natàlia Via-Dufresne. A l'esport català la vela sempre li ha donat alegries. Seguint la tradició de Santiago Amat, bronze als Jocs del 1932 a Los Angeles, o la plata de Pere Millet el 1976 i l'or de Miquel Noguer el 1980. O la medalla de Florián Trittel, fa pocs dies a Marsella.