Vitali Sxerbo, el gimnasta que va tocar el cel a Barcelona abans de cremar a l'infern

BarcelonaQuan Vitali Sxerbo sortia a competir al Palau Sant Jordi, semblava de gel. Encaixava amb els tòpics sobre com havia de ser un gimnasta soviètic. L'únic problema és que ja no era soviètic, tot i que competia amb un mallot amb la falç i el martell sobre el pit. Ara fa 30 anys, Sxerbo (Minsk, 1972) va enlluernar el món convertint-se a Barcelona en l'únic esportista que no fos un nedador capaç de guanyar sis medalles d'or en una mateixa cita olímpica. Només Simon Biles, anys més tard, va anar més enllà que el bielorús a Barcelona.

El nom de Sxerbo anava de boca en boca a Barcelona, ara fa 30 anys. El gimnasta va comprar-se un walkman i passejava orgullós entre els aficionats que li demanaven autògrafs camí del centre d'entrenament de la Foixarda, on joves gimnastes catalans miraven amb la boca oberta com els gimnastes de l'est feien feina. Pocs mesos abans dels Jocs de Barcelona, la Unió Soviètica havia caigut feta miques. On abans hi havia un gran estat, ara naixien quinze repúbliques diferents, algunes de les quals trencades per dins en guerres mig oblidades. Durant anys, els organitzadors dels Jocs de Barcelona treballaven pensant que tindrien a la ciutat la potent delegació soviètica, però va tocar canviar-ho tot per adaptar-se a la història, sempre en moviment. Exceptuant les tres repúbliques bàltiques, que ja van competir de manera independent, les altres dotze ex repúbliques soviètiques van competir sota el nom de CEI: Comunitat d'Estats Independents. Amb els uniformes esportius d'abans, però amb noms que ens parlaven d'una nova realitat.

El 1991, al Mundial d'Indianapolis, Sxerbo havia competit com a soviètic i havia guanyat tres plates i dos bronzes. Tenia 19 anys i tothom sabia que tenia un gran futur. Ho demostraria a Barcelona, on el 31 de juliol guanyaria la medalla d'or en el concurs complet, per davant de dos antics compatriotes seus: l'ucraïnès Grigori Misiütin i l'àzeri Valeri Belenki. 48 hores després, Sxerbo entraria als llibres d'història per la porta gran quan en una mateixa jornada va guanyar quatre medalles d'or, en quatre aparells diferents. Al final, de vuit ors possibles a Barcelona en guanyaria sis: el concurs complet individual i el concurs per equips, i els quatre en els aparells de cavall amb arcs, anelles, salt de poltre i barres paral·leles. Un dels nens que el va poder veure entrenant era el gimnasta català Gervasi Deferr. "Era divertit veure’l entrenar-se. Veies com s’escaquejava, perquè no li calia treballar tant com els altres. Jo el mirava fascinat i ell em feia l’ullet abans de pujar a les anelles. Però després competia i era un assassí, i esbroncava els companys. Era el millor", recorda.

A Barcelona, Sxerbo va tocar el cel. Però després va començar una caiguda als inferns. "Al tornar a casa tot havia canviat. De sobte existia Bielorússia. Van oferir-me fer publicitat d'algunes marques, i jo era jove i ho gaudia. Però no podies descansar. Abans, en temps soviètics, t'exigien però tenies calma. Després calia anar a la televisió, a actes publicitaris... No descansava", explicava fa cinc anys quan va tornar a Minsk per rebre un homenatge. Un dia, després d'un acte publicitari, al tornar cap a casa va trobar que havien entrat a robar al seu pis. "S'ho van endur tot. Tots els diners que havia estalviat, l'equip de vídeo, tecnologia que havia comprat a l'estranger. Tot", explica un Sxerbo que va tenir sort, ja que les sis medalles d'or les guardava a casa de la seva mare i no les va perdre. Quan es va descobrir que l’autor del robatori havia estat el germà d’un antic company d’entrenaments, el campió va quedar-se glaçat. La manca de seguretat marcava la vida dels habitants de Minsk. I quan un desconegut va intentar segrestar la seva filla, va decidir amb la seva dona, Irina, marxar a viure als Estats Units. "Vam marxar sense diners, ja que ens els havien robat. A l'arribar havia d'anar a fer exhibicions i actes cada dia per poder tenir diners. Vam demanar un préstec i de mica en mica vam anar fent la nostra vida".

L'accident de la seva dona

El desembre del 1995, però, la seva dona va quedar en coma després d'un accident automobilístic horrible. Va sortir disparada fora del cotxe. La van arribar a donar per morta, però després d'uns mesos se'n va sortir. Sxerbo, que en aquells moments preparava els Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996, va abandonar els entrenaments després de l'accident de la Irina. Va començar a beure alcohol després de passar hores a l'hospital. Més d'un cop es barallava en bars de carretera. Però quan la Irina es va recuperar, ella va aconseguir que tornés als entrenaments. Havia de perdre més de 15 kg, ja que s'havia engreixat molt. Sxerbo aconseguiria quatre medalles de bronze als Jocs d'Atlanta. Per al públic, que coneixia la seva història, va ser un èxit, però ell semblava decebut. Li va tocar veure de prop com arribaven nous dominadors de la gimnàstica, especialment el rus Aleksei Nemov.

Sxerbo es retiraria del tot quan el 1997 va patir un accident en motocicleta. Va acabar obrint un gimnàs a Las Vegas, on es divorciaria de la Irina. Va tornar a guanyar pes. "Als Estats Units no saben menjar, tenen un estil massa sedentari. Vaig tenir problemes fins que vaig entendre com pensen ells. Els nord-americans sempre se senten compradors, així que calia aprendre a posar una rialla quan et venia algú exigint que donessis un tracte preferent al seu fill al gimnàs", deia un Sxerbo que es casaria de nou, abans de recaure en problemes amb la beguda quan la gimnasta ucraïnesa Tatiana Gutsu va acusar-lo d'haver-la violat durant els entrenaments de cara als Mundials del 1991. Gutsu, que llavors tenia 15 anys, va explicar com Sxerbo, borratxo, li va donar a beure per després abusar d'ella. Ningú va ajudar-la, però va trobar la força per guanyar la medalla d'or en el concurs femení dels Jocs de Barcelona el 1992. Quan la premsa, buscant la foto dels dos campions plegats, li demanava a Gutsu posar al costat de Sxerbo, ningú sabia el dolor que li provocava a la jove. El 2012, Gutsu va coincidir amb ell i, per primer cop, li va recriminar el que havia fet. Però Sxerbo es va limitar a dir-li que ningú la creuria. I la va fer fora entre insults.