El secret gironí per triomfar a 6.500 quilòmetres de distància

BarcelonaLa participació de catalans al Jocs Olímpics de París no es redueix a la delegació espanyola, ja que hi ha molts professionals repartits entre els equips tècnics i mèdics d'altres països. La fisioterapeuta gironina Goretti Font, que treballa per al combinat ciclista canadenc, és un dels casos d'èxit. "Ja vaig treballar amb l'equip canadenc als Jocs Olímpics de Tòquio perquè era la físio personal d'una de les seves ciclistes, Karol-Ann Canuel, i ella em va obrir les portes de la seva selecció. Quan ella es va retirar, els canadencs se'm van quedar", explica a l'ARA.

"He treballat molt amb l'equip de ruta, però aquests últims dos anys he portat totes les disciplines ciclistes", avança aquesta catalana de 32 anys. Font va néixer a Begues, però està instal·lada des de fa molts anys a Girona. "Hi ha molts ciclistes que passen bona part de l'any a Girona i això m'ajuda a tenir un contacte regular amb la majoria d'ells", reconeix.

"Els Jocs de Tòquio van ser molt estranys i van estar plens de restriccions. Les bombolles van ser molt estrictes i gairebé no vam tenir relació amb els altres esportistes. Va ser com una presó. No vam poder viure l'experiència olímpica, va ser com una cursa més. A París tot ha sigut diferent des del primer minut. Tant el Comitè Olímpic Canadenc com l'organització ens han cuidat molt bé", diu.

"Jo estic a tots els entrenaments oficials i a totes les competicions ciclistes. La meva feina és que als corredors i les corredores no els falti de res. Em faig càrrec des de la nutrició i la hidratació fins al tractament de les molèsties. La meva funció és que l'esportista no hagi de pensar en res", assegura Font.

L'equip canadenc de ciclisme no ha estat instal·lat a la Vila Olímpica sinó en uns hotels als afores de París, a Saint-Quentin. "És una Vila Olímpica satèl·lit, com passa amb el futbol o el bàsquet. Això et facilita tot el tema logístic, perquè haver de moure tot el nostre material cada dia seria complicat", reconeix.

"Participar en uns Jocs Olímpics és una validació important, una recompensa a la feina que he estat fent amb la selecció del Canadà. Si per a un esportista és un moment culminant, per a nosaltres també. És com donar a conèixer una feina invisible. Personalment, em sento molt realitzada, noto que la meva feina es valora", argumenta Font.

"Els fisioterapeutes de casa nostra estem molt ben valorats i la feina que fem és molt bona. Quan surts fora, t'adones que el nivell del nostre col·lectiu és molt potent. Tenim una manera de treballar diferent que internacionalment es valora molt positivament", resumeix la catalana.

Xoc cultural

El conjunt canadenc de ciclisme compta amb estrelles del prestigi de Derek Gee -que va ser top 10 al Tour de França-, Michael Woods, Olivia Baril o Alison Jackson. "Cada país té les seves peculiaritats. Tinc ciclistes que parlen en anglès i d'altres en francès, però el xoc cultural no és gran i et posen les coses més fàcils. Jo m'he adaptat molt bé. L'accent català fa que de vegades pensin que soc una canadenca del Quebec", bromeja la gironina, que domina l'anglès, una mica de francès i es defensa en alemany.

Font, que també té experiència en altres disciplines esportives, com l'hoquei sobre gel, també ha col·laborat amb l'equip australià de ciclisme. "De fet, em van fer una oferta per anar amb ells als Jocs Olímpics, però em vaig decantar per donar continuïtat a l'equip canadenc. Va ser una sort tenir dues ofertes d'aquest nivell", confessa.