Els punys més famosos dels Jocs Olímpics

BarcelonaDevia tenir uns 7 o 8 anys quan el seu pare ja permetia que pugés al ring a celebrar petits combats improvisats contra nens més grans. Sí, una barbaritat. Però era una època tan dura, aquella, que veure un nen clavant cops de puny no semblava res greu. Especialment perquè els entrenadors ho controlaven tot i evitaven que es fes mal. Uns entrenadors que cada cop que el jove Teófilo esquivava un cop, com si fos un joc, es miraven entre ells. Amb una sola mirada s'ho havien dit tot. Aquell nen era un tresor.

Grans noms de la boxa, entre ells el mateix Muhammad Ali, quan encara es deia Cassius Marcellus Clay, han passat pels Jocs. Però ningú com el gran Teófilo Stevenson, campió en la categoria de pesos pesants el 1972, el 1976 i el 1980. I si Cuba no hagués fet boicot als Jocs del 1984, qui sap si hi hauria afegit un altre or.

Stevenson fugia de la pobresa, com tants boxejadors. Els seus pares tenien arrels a Saint Vincent i Saint Kitts, illes caribenyes on els descendents dels esclaus no acabaven de trobar la fortuna sota bandera britànica, així que van emigrar a Cuba, on es deia que hi havia més oportunitats. No gaires, en realitat. La meitat de l'illa era propietat de nord-americans de dubtós prestigi, amb els seus casinos. L'altra meitat, de grans nissagues locals que mantenien un règim gairebé feudal. Els seus pares, doncs, es guanyaven la vida com podien, especialment ensenyant anglès. I el pare, al gimnàs de Camagüey on anava hi portava el seu fill. De fet, el va apuntar a un primer combat sense demanar permís a la seva dona i mare de la criatura, conscient que no ho voldria. Quan va tornar amb un premi econòmic a la butxaca, la dona va cedir, però sempre va patir quan el seu fill lluitava.

Stevenson esdevindria una llegenda, especialment després que el reclutés Andrei Txervonenko, un entrenador soviètic que havia arribat a l'illa per aixecar l'esport cubà després del triomf de la revolució. Un cop i un altre els grans promotors nord-americans li van oferir milions perquè abandones Cuba. Tothom el volia veure a Las Vegas, lluitant contra els grans noms de la boxa professional. Però ell sempre va dir que no. "Què són tants milions comparats amb l'amor de vuit milions de cubans?", diria. El règim de Castro, després del seu primer or olímpic, el premiaria amb una casa a l'Havana. "Què és, un búnquer?", diria en veure-la, ja que era molt gran. Stevenson no necessitava tants luxes, així que aquella casa sempre va estar oberta als nens que volien escoltar les seves històries de com havia guanyat tres medalles d'or.