París 2024: els Jocs Olímpics de la paritat (i d'il·lustres comiats)

BarcelonaMilers d’esportistes s’enfilaran a un munt de barques el divendres 27 per participar en la cerimònia inaugural olímpica més original de tots els temps, ja que serà fora d’un estadi, navegant pel riu Sena. 100 anys després, París tornarà a ser seu d’uns Jocs Olímpics d’estiu per tercer cop després d’una preparació estranya, amb dubtes sobre la seguretat, els preus i la lluita contra el dopatge.

París, ciutat clau per a l’existència dels Jocs moderns, ja que és on va néixer el seu ideòleg, el baró de Coubertin, aposta per modernitzar l’olimpisme amb escenaris urbans i, per primer cop, paritat entre homes i dones. Un pas endavant, ja que el baró de Coubertin, fa un segle, no volia ni veure les dones fent esport. Ningú ha pogut aturar la revolució femenina als esports i, de fet, una nord-americana, Simone Biles, sembla destinada a regnar tres anys després de Tòquio, quan va preferir aturar-se per culpa de la pressió i la salut mental. La seva llum hauria d’il·luminar uns Jocs que poden servir per acomiadar grans referents que han emocionat els últims anys, com el kenyà Eliud Kipchoge, que vol encadenar cinc Jocs guanyant medalles a la marató; la velocista jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce, o el gran judoka francès Teddy Riner, que busca l’or en uns quarts Jocs consecutius. O el jugador de bàsquet LeBron James, el d’handbol Nikola Karabatic i, esclar, Rafa Nadal, que s’enfrontarà amb Alcaraz, Sinner i Djokovic a un torneig de tenis d’alta volada.

Si París va veure per primer cop una dona sent olímpica el 1900, ara arriben uns Jocs on el 50% dels participants són dones. Moltes d’elles inscrites en els 18 esdeveniments mixts, una aposta del Comitè Olímpic que no deixa de créixer. Així, de les 329 medalles de París, 152 són per a proves femenines, 157 per a les masculines i 20 de mixtes. Una de les proves que s’estrenen és la marató femenina, que servirà per tancar els Jocs el diumenge 11 d’agost. També s’estrena la natació sincronitzada masculina.

El breakdance és l’únic esport que s’estrena, disciplina que evoluciona dels concursos per ballar música hip-hop als carrers dels Estats Units. 32 atletes buscaran emocionar a la plaça de la Concorde, mateix escenari dels altres esports amb els quals el COI vol connectar amb els joves, com l’skate, les bicicletes i el bàsquet 3x3. El bàsquet masculí de tota la vida, per cert, presenta un dels millors cartells de la història amb noms com LeBron James, Stephen Curry, Nikola Jokic, Giannis Antetokounmpo i el francès Victor Wembanyama. Les entrades han volat.

Històricament, l’atletisme ha estat l’epicentre dels Jocs. A París, els nord-americans volen recuperar el control de la velocitat després d’anys de domini de Jamaica i la sorpresa dels italians del 2021. Noah Lyles i Sha’Carri Richardson semblen els favorits als 100 metres masculins i femenins, respectivament. El saltador de perxa suec Mondo Duplantis, la velocista neerlandesa Femke Bol, el saltador d’altura italià Gianmarco Tamberi o la migfondista kenyana Faith Kipyegon també la volen fer grossa. A la piscina, ja sense Michael Phelps, un dels grans atractius serà el duel entre les nord-americanes, liderades per Katie Ledecky, i les australianes, encapçalades per Ariarne Titmus, amb el permís de la jove canadenca Summer McIntosh. A Austràlia i els Estats Units, la natació és sagrada, així que el duel es repetirà entre els homes, tot i que els ha sorgit competència amb l’heroi local, el nedador de Tolosa Léon Marchand; el prodigi romanès David Popovici, i el xinès Qin Haiyang. El nivell és altíssim, tant com al ciclisme masculí amb els Pogacar, Van der Poel o Van Aert. I la gimnàstica, amb Simone Biles i el japonès Daiki Hashimoto.

99 catalans

Espanya envia la seva segona delegació més gran de tots els temps (192 dones i 190 homes) amb el repte de superar per segon cop les 20 medalles, fet que només va aconseguir el 1992 a Barcelona. 99 esportistes de la llista, per cert, són catalans. El lleidatà Saúl Craviotto, que forma part del K4-500 de piragüisme, aspira amb 39 anys a la seva sisena medalla en cinc Jocs diferents. Bona part de les opcions de veure medalles catalanes serà gràcies a esports d’equip, especialment amb la natació sincronitzada, el futbol i el waterpolo femení. En un any en què el Barça i el CN Sabadell han guanyat les seves Champions, grans campiones com Aitana Bonmatí, Alexia Putellas, Patri Guijarro, Ona Batlle, Laia Codina, Judith Forca, Laura Ester, Maica García, Bea Ortiz o Anni Espar poden tocar el cel.

Els equips masculins d’aquestes disciplines, especialment el waterpolo, també arriben forts. El futbol, on participen jugadors sub-23, aspira a l'or amb catalans com Pau Cubarsí, Eric Garcia, Joan Garcia, Marc Pubill, Arnau Tenas, Sergio Gómez i Adrià Bernabé. La vela, l’esport que més medalles ha donat a l’esport català, té moltes opcions amb el doble mixt de la 470 de Jordi Xammar i Nora Brugman. També somia Gisela Pulido, la gran estrella del kite, el surf de vela, modalitat que s’estrena en uns Jocs.

La cita de París arriba amb grans mesures de seguretat, en part al voltant de la delegació d’Israel. En el passat ja s’han vist situacions tenses quan esportistes de països de majoria musulmana no han volgut saludar adversaris d’Israel. La guerra d’Ucraïna també ha marcat el cicle olímpic i una aspirant a medalla en l’esgrima, Olga Kharlan, serà en terres franceses després de ser desqualificada d’un Mundial per no voler donar la mà a una rival russa. Com ja va passar el 2021 a Tòquio, els esportistes de Rússia i Bielorússia no podran competir amb la seva bandera i el seu himne, afectats per la geopolítica d’un món inestable que provoca cada cop més refugiats. Per això, per tercer cop consecutiu hi participarà l’equip de refugiats amb esportistes que han fugit de guerres, persecucions i odis, quedant atrapats entre fronteres. A París, però, podran competir amb el cap ben alt. Els Jocs Olímpics, en el fons, serveixen per explicar el planeta, unint històries boniques amb drama, amb debats, baralles, amistat i amor.