Els olímpics que es van disparar bales entre ells

BarcelonaLa revista londinenca The Sketch informava el juliol del 1908 d'"una de les proves més curioses dels Jocs Olímpics", un "duel de pistola sense sang". Publicaven una fotografia en què es veien dues persones, amb una mena d'armadura i una màscara similar a la dels participants en els concursos d'esgrima, apuntant-se amb una pistola. La capital britànica vivia els quarts Jocs Olímpics de la història moderna. I alguns dels seus esportistes estaven a punt per disparar-se entre ells amb pistoles.

La campiona del món que s'entrenava amb sacs de patates

Tot havia començat uns anys abans, el 1901. El metge francès Paul Devillers, tip de veure com algun amic seu acabava a les portes de la mort després de batre's en duel amb enemics, ja fos per qüestions de política, amor o honor, va inventar unes pistoles que permetien organitzar duels en què no es corria el risc de morir. Les bales eren de cera i les pistoles disparaven a una velocitat perfecta per no perforar unes cotes de malla de protecció. La idea va agradar tant que el mateix Devillers va crear una societat dedicada a organitzar duels amb aquestes pistoles als Camps Elisis. El polític Casimir Perier, que va ser president francès, es va fer soci d'una societat que va anar travessant fronteres gràcies a personatges com el britànic Sir Cosmo Duff-Gordon o Walter Winans, un nord-americà que va guanyar medalles olímpiques en concursos de tir. Era una mena d'esport que va anar creant les seves regles, amb puntuació en funció de quants impactes al cos del rival aconseguies. La bala feia mal, però no feia sang. Només un morat a la part on la bala de cera acabava esclafada sobre la protecció, i els jutges sumaven els punts. "Et permet experimentar la sensació de rebre un tret!", explicava emocionat Winans.

I va ser Winans qui va decidir promocionar aquella pràctica organitzant un concurs internacional el juliol del 1908. Ara bé, no va ser una prova olímpica. L'exhibició formava part dels actes d'una fira anglo-francesa, però Winans va convidar atletes olímpics que eren a Londres per competir en els concursos d'esgrima i tir a participar en el seu torneig, fet que va portar part de la premsa a pensar que el concurs de duels amb bales de cera formava part del programa olímpic. No va ser així, tot i que olímpics com Cosmo Duff-Gordon, Jacques Rouvcanachi, Joseph Marais i el mateix Walter Winans hi van participar. El duel amb bales de cera no va tenir recorregut com a esport, però va servir per inspirar, uns anys més tard, el paintball.