Anna Tarrés regna amb la Xina i la natació artística espanyola torna al podi 12 anys després

Enviat especial a ParísLa natació artística espanyola, amb les catalanes Iris Tió, Meritxell Ferré, Meritxell Mas i Paula Ramírez a l'equip –juntament amb les madrilenyes Blanca Toledano i Lilou Lluis i les sevillanes Marina García i Alisa Ozhogina–, ha aconseguit la medalla de bronze al concurs per equips dels Jocs de París. Aquest és el retorn al podi d'un equip estatal d'aquesta disciplina per primer cop des de Londres 2012.

L'equip entrenat per la japonesa Mayuko Fujiki ha acabat per darrera en el podi de dos equips que, per triomfar, van decidir apostar per talent català. La Xina, imperial en els tres dies de competició, ha guanyat l'or gràcies a Anna Tarrés, la dona responsable que la natació artística quan encara s'anomenava "natació sincronitzada" ocupés un espai central en l'agenda olímpica espanyola. L'or per equips li faltava, al seu palmarès. Avui ho ha aconseguit en uns Jocs sense les seves eternes rivals, les russes, campiones durant molts anys. La segona posició l'ha aconseguit els Estats Units, que va apostar fa uns anys com a entrenadora per Andrea Fuentes, l'excampiona de Valls. Als tres calaixos del podi, doncs, hi ha la feina feta al CN Kallípolis de Barcelona, el club clau en la natació artística a Espanya.

A la jornada d'avui, en un centre aquàtic de Saint-Denis ple de gom a gom, Espanya ha ofert un programa espectacular barrejant el Carmina Burana de Carl Orff i el hip-hop d'Eminem. Tot i apostar per un programa complicat, l'actuació ha estat puntuada pitjor que les franceses, que han entusiasmat convertint la piscina en el Moulin Rouge, a ritme de cancan. Però a la general, Espanya quedava per sobre de les amfitriones, obligades a esperar el que feien les japoneses, nord-americanes i xineses, que actuaven després. El Japó ja fet un bon exercici, però ha acabat darrere de França i Espanya. L'equip estatal s'assegurava medalla i esperava una errada de les nord-americanes per intentar tenir la plata. No ha passat. L'actuació nord-americana ha estat memorable, amb Andrea Fuentes celebrant cada exercici realitzat amb èxit fent salts eufòrica. Després ha tancat el programa la Xina, que sota la mirada calmada de Tarrés ha clavat el seu programa. L'or era seu.

Anna Tarrés, imparable

La Xina ha dominat el concurs els tres dies amb una gran superioritat. Tècnicament han estat impecables. Les seves execucions, les millors. Potser menys expressives artísticament, però la feinada de Tarrés s'ha notat. És un retorn per la porta gran de la barcelonina, que el 2021 als Jocs de Tòquio va veure com un brot de covid-19 obligava l'equip grec, on entrenava, a retirar-se. Si Espanya no guanyava res des que ella havia marxat el 2012, ara que ho ha aconseguit és el mateix dia que ella rep una medalla d'or. Tarrés va arribar a la Xina el febrer del 2023.

La catalana va guanyar quatre medalles olímpiques i 52 medalles en altres competicions quan va dirigir Espanya, però el 2012 va ser acomiada en un cas mediàtic on es va veure acusada de mala praxis per algunes exnedadores, que van dir d'ella que era massa dura treballant. Tarrés, que guanyaria una demanda per l'acomiadament contra la Federació Espanyola, deixa clar que "no ha canviat" la seva forma de treballar: "Si vols guanyar, cal treballar fort". A la Xina ha trobat una generació d'esportistes sacrificades que ja tenien cultura del treball, però els calia treballar la part artística, la part expressiva. "A diferència d'altres feines del passat", recalca la barcelonina, que s'ha fet acompanyar pel director musical Arnau Vilà en aquesta aventura.

Després de guanyar l'or, emocionada, ha explicat que a la Xina "tenen les nedadores mesurades per tot arreu, la preparació física es fa segons les necessitats de cadascuna. La Xina està a un nivell molt superior a la resta dels països. No sé si està bé que ho digui jo, però realment estem jugant en una altra lliga". Segons Tarrés, "hem treballat la manera de nedar, la manera d'expressar-se, la força de les cames, que siguin capaces d'interpretar la música... els accents...tenen una gran cultura de l'esforç. Quan sents que les noies et miren i estan esperant la correcció, és el millor senyal".

La barcelonina ha explicat que ha passat llargs temporades a Pequín, on ja es sap moure en bicicleta gràcies a que l'ajuda un matrimoni format per un català i una xinesa. "Fins i tot he portat calçots i romescu" ha explicat riallera, parlant sobre les dinàmiques de treball on ha anat aportant coses de la seva forma de fer a les xineses, sense deixar d'aprendre ella de com treballen a la Xina. "Hem fet un equip català i xinès" ha sentenciat.

Andrea Fuentes, "canviar les regles del joc"

Per a Andrea Fuentes, aquesta plata és un gran èxit. Si com a nedadora va guanyar quatre medalles olímpiques, ara arriba aquest premi a anys de feina, ja que als Jocs de Tòquio les coses no van anar bé, en quedar fora del fase final per poc, quan creia que es classificaria. "Vaig acabar amb el cor trencat, però més decidida que mai a perseverar", explicava abans de París. Els Estats Units no guanyaven una medalla olímpica en aquesta modalitat des del 2004, al ser una disciplina sense les ajudes que tenen altres. "Moltes de les meves nedadores treballen per pagar-se el pis", explica. Ara no només han tornat a uns Jocs, sinó que han aconseguit enfilar-se al podi gràcies a la feina de Fuentes amb l'ajuda del seu marit, Víctor Cano, olímpic en gimnàstica artística el 2000 i el 2004, que ajuda en la part artística. Plegats han celebrat l'èxit del seu equip, abraçats al final del programa.

Fuentes, que no deixa de donar voltes a tot intentant crear rutines d'entrenament en què amb sis hores al dia es pugui la feina que abans es feia en vuit, explica que una de les claus ha estat "demanar a les nedadores una cosa: Be a game changer'. És a dir, canviar les regles del joc. "Jo vull que aquestes noies facin evolucionar aquest esport, no que simplement segueixin el que toca fer. Vull que aportin a l'esport coses i que el millorin. Aquest és un dels nostres valors com a equip i un dels nostres objectius: fer que aquest esport vagi a un lloc millor gràcies a la nostra aportació. Per això les nostres coreografies, els nostres elements i la nostra filosofia són una mica diferents, perquè creiem en l'evolució". Ho ha aconseguit, de manera impressionant, amb un exercici on les nedadores imitaven el moonwalk, el pas de dansa que va popularitzar Michael Jackson.

La primera medalla de la Mayu

L'equip espanyol va debutar dilluns amb la segona posició a la general després de la rutina lliure, quan va saltar a l'aigua fent amb els cossos la paraula París, però dimarts, després de la rutina tècnica, va veure com era superat per les nord-americanes, que passaven de ser terceres a ser segones. La lluita d'Espanya en la darrera jornada, el dia de les acrobàcies, era per la tercera posició, contra França i el Japó, la terra natal de la seleccionadora Mayuko Fujiki, la Mayu, com tothom la coneix, olímpica el 1996 i deixeble d'Anna Tarrés com a ajudant molts anys.

Fujiki ha vist com finalment aconsegueix el premi a set anys de feina, en què ha creat el seu propi estil de lideratge, allunyat del de la seva admirada Tarrés. Aquest han estat els primers Jocs, per cert, on s'ha invertit l'ordre del calendari i s'ha començat amb l'equip gran en lloc dels duos. Divendres i dissabte serà el torn de la catalana Iris Tió i la sevillana Alisa Ozhogina, que intentaran pujar al podi per segon cop en pocs dies.