«Tinc moltes medalles olímpiques, però em coneixen més per 'MasterChef'»

Enviat especial a París"Tinc aquestes medalles olímpiques, però alguns em coneixen més per MasterChef",bromeja Saúl Craviotto (Lleida, 1984), un dels dos esportistes espanyols amb més medalles. Cinc, tantes com el gallec David Cal. El lleidatà debuta aquest dimarts als seus cinquens Jocs Olímpics a l'Estadi Nàutic Vaires-sur-Marne, a l'est de París. Al llarg de la seva carrera, Craviotto ha anat canviant de disciplina dins del piragüisme per allargar el somni. A París arriba formant part del K4-500 masculí, juntament amb Carlos Arévalo, Marcus Cooper Walz i Rodrigo Germade. Plegats, ja van guanyar la medalla de plata ara fa tres anys a Tòquio, així que ara volen fer un pas endavant més, fins a l'or. "El podem guanyar, però si arriba una medalla diferent, benvinguda sigui", explica. Si guanya una medalla, superarà el seu amic Cal, que també en va aconseguir cinc remant. Cap espanyol ha guanyat sis medalles. Craviotto vol ser el primer.

Seria la cirereta d'una llarga carrera, sempre al riu, tot i que els primers records que té són d'ell al Segre... sense remar. Era el seu pare, el Manel, qui ho feia. La passió pel piragüisme li prové del pare, que lligava una corda entre dues piragües per arrossegar el fill pel riu, amb l'esperança que de mica en mica, el nen tingués ganes de remar. Així va ser. Va començar a remar i ja no ha parat, fins al debut als Jocs de París amb gairebé 40 anys. Manel Craviotto va ser una figura clau en el creixement del piragüisme a Lleida, especialment al Sícoris, el club al qual sempre ha estat vinculat. El Manel ha seguit competint en categoria màster passats els 60 anys, ara que ja és avi. Els Craviotto, pare i fill, competeixen sempre per guanyar, ja sigui un cursa de gent gran, uns Jocs Olímpics o un programa de televisió com aquell de cuina en què Craviotto va participar. I el va guanyar, esclar. "A vegades la gent parla de mi com si fos cuiner. Alguns em coneixen més per MasterChef", bromeja, amb resignació, conscient que el piragüisme no és un esport mediàtic.

El palista d'Alpicat mai en té prou, amb els Jocs Olímpics. Enguany només participa dins de l'equip del K4-500, a diferència dels anteriors jocs, quan també participava en el K1-200. Li ha tocat prioritzar, anar adaptant-se. Sempre ho ha fet des que va marxar al centre d'alt rendiment de Madrid amb tot just 15 anys. O quan va decidir que entraria a la Policia Nacional, ja que "a la Policia hi ha una agrupació esportiva que dona més facilitats per entrenar-se". De fet, havia fet oposicions per ser mosso, però va renunciar-hi per entrar a la Policia Nacional, on seria destinat primer a Reus i després a Gijón, on es va trobar patrullant els carrers durant la pandèmia per veure si enxampava algú que se saltava el confinament. "Sempre afronto els Jocs amb molta il·lusió. No sabem com estarem quan arribi el moment, però les sensacions són positives. Estem molt contents de la feina feta fins ara", explica el Craviotto. Avui toca participar en les primeres sèries i, més endavant, la lluita per les medalles.

Craviotto va guanyar la seva primera medalla al K2-500 dels Jocs del 2008 fent parella amb Carlos Pérez Rial. El 2012, a Londres, va guanyar la medalla de plata en K1-200. I el 2016, a Rio de Janeiro, en va guanyar dues: l'or al K2-200 fent parella amb Cristian Toro i el bronze al K1-200. A Tòquio va sumar la plata en el K4-500, la seva cinquena. A Vaires-sur-Marne somia en guanyar la sisena, la que el portaria més lluny que cap altre espanyol. I tot sense saber si s'acomiadarà finalment dels Jocs. "Són màgics, veure tots els esportistes, competir contra grans rivals...", raona. De moment, encara no vol parlar de retirar-se. Els Jocs de Los Angeles del 2028 queden lluny, però els pròxims Mundials del 2025, no tant.