Miquel Travé, el violinista de la Seu d'Urgell que busca la glòria olímpica

Enviat Especial a ParísUn toc a la porta 14 va impedir a Miquel Travé aconseguir una medalla olímpica ara fa tres dies. Un simple toc, podria semblar. Però quan baixes de pressa per un riu o un canal d'aigües braves, cansat, passar pel mig de les portes situades al llarg del recorregut costa. T'equivoques uns centímetres i et penalitzen. Al Miquel, un simple toc el va deixar fora del que hauria estat el seu primer podi olímpic en la modalitat C1 de piragüisme eslàlom. Avui hi torna, en una nova modalitat, el kayak cross, a punt per seguir competint. "Espero fer servir la ràbia per no haver guanyat medalla en aquesta prova", admet.

Algunes poblacions catalanes tenen pels seus carrers futurs campions. Noves generacions que perpetuen nissagues i tradicions. Ahir Aleix Garcia, un jove de Serinyà, va ser a la final de doble scull en rem, ja que s'entrena al CN Banyoles, a l'estany. A Granollers tenen l'handbol present als Jocs amb Kaba Gassama; l'entrenador del Canadà de bàsquet és de Badalona, Jordi Fernàndez, i el Maresme segueix donant grans navegants com Florián Trittel, de Sant Andreu de Llavaneres. A la Seu d'Urgell tenen bon piragüisme, amb el canal olímpic del 1992. De petit el Miquel s'hi entrenava hores i hores, fins i tot quan el club havia tancat, ja que el seu pare hi treballava. I vivint al costat, tenia el Segre a la seva disposició.

El Miquel és fill de Xavi Travé, que va ser entrenador a la delegació espanyola de piragüisme el 1996 a Atlanta. Va ser amb ell amb qui va començar a baixar rius el 2008 al Club Cadí Canoe Kayak, quan era un nen de 8 anys que no aixecava un pam de terra. “Per tenir una carrera com la meva ajuda molt tenir unes instal·lacions com les que tenim a la Seu. I també ser fill de palista”, explica un jove que quan era petit jugava a futbol i va estudiar violí durant set o vuit anys. "M'agradava molt, sempre m'ha agradat la música. Però va arribar el moment en què calia escollir què fer i vaig deixar el violí. No l'he tocat mai més", admet. També va jugar a futbol, com tants nens. Però va tocar decidir-se i va fer-ho per allò que portava a la sang. Viure a prop del Segre hi ajudava. Com també estar rodejat de campions, ja que a la Seu d'Urgell hi han anat a viure molts especialistes. De fet, és bon amic de Pau Echaniz, que també és als Jocs de París i ahir va guanyar una medalla de bronze. El Pau, basc amb nom català, és fill del tècnic Xabi Echaniz, que s'ha casat en segons núpcies amb Maialen Chourraut, la gran campiona olímpica basca. Quan Xabi Echaniz era seleccionador estatal, va anar a viure a la Seu, on va criar-se el Pau i va ajudar a millorar al Miquel.

Tercer a la general de la Copa del Món de C1 el 2021, Travé porta uns anys a un gran nivell, fet que li havia permès enfilar-se fins a la quarta posició del rànquing mundial en C1. Però guanyar les medalles mai és fàcil, com va descobrir a la final, on va guanyar el francès Nicolas Gestín. "Cal estar concentrat a totes les portes, en toques una i passa el que passa. Per un toc no he guanyat medalla, fa ràbia, però és motivació per pensar en el futur i en els Jocs del 2028", explica aquest jove que avui debuta en una modalitat que s’estrena al calendari olímpic aquest any, el kayak cross. Per primer cop als Jocs, una prova veurà baixar pel mateix canal quatre piragüistes a la vegada, competint tots entre ells, per veure qui arriba primer. Normalment els piragüistes baixen sols, fent un circuit on han de superar portes, sumant sancions i temps. Aquesta nova disciplina s'estrena a París, amb el misteri de veure quins palistes s'hi adaptaran millor.