Martina Terré: "Faig servir la mirada per posar nervioses les rivals"

Enviat especial a París"Mai havia jugat davant tanta gent, ha estat emocionant!", va deixar anar Martina Terré (Barcelona, 2002). Semblava contenta, fins que va recordar que en l'últim quart contra les canadenques, quan Espanya ja guanyava per més de 10 gols, li van marcar quatre cops. "No, no m'agrada", va dir canviant de cara. Els porters tenen aquestes coses. Filla de la Vila de Gràcia, Terré va començar a nedar al CN Catalunya després de l'escola i es va passar ràpidament al waterpolo. Però en un dels primers entrenaments li van donar un cop. "Aquest esport és molt dur, eh?", destaca. No li falta raó, la majoria de coses passen sota l'aigua, amb cops, puntades de peu i el que faci falta per guanyar la posició. Així que la Martina va acabar a la porteria, pensant que allà no rebria cops i podria descansar una mica.

Anys més tard, Terré no vol descansar. Necessita entrenar i competir. S'ha convertit en un dels puntals d'aquesta selecció espanyola de waterpolo femení que, formada gairebé només per catalanes, aspira a l'or olímpic. La portera del CN Sant Andreu forma part de la nova fornada de jugadores, juntament amb noies com Elena Ruiz o Nona Pérez, que han encaixat a la perfecció amb la vella guàrdia. Amb Maica García, Laura Ester, Anni Espar i Pili Peña, les quatre supervivents de la selecció que va guanyar la plata el 2012 a Londres i va perdre la final contra els Estats Units. El 2012 la Martina encara no jugava a waterpolo. Anys més tard, quan va començar, es recorda a ella mateixa "demanant autògrafs a jugadores com la Laura", la millor portera de la història del waterpolo estatal.

Però ja fa més d'un any que el seleccionador Miki Oca va decidir que la Martina passaria a ser la portera titular, per davant de Laura Ester. L'eterna campiona de la selecció i del CN Sabadell va rebre un cop, però va saber entendre quin era el seu rol i va ajudar amb consells la Martina, que diu meravelles de la seva companya. "A vegades li dono massa voltes a un gol que m'han fet i ella m'ajuda a relativitzar-ho, ja que ha viscut situacions diferents en el passat". Terré sempre escolta, sempre vol aprendre. Treballa a la piscina, al gimnàs i en vídeo, estudiant rivals. "Soc molt estable a la piscina, em concentro molt en el joc. No soc de tenir alts i baixos. No soc d'estar nerviosa però, si ha passat, la Laura sempre m'aconsella bé", recorda la gracienca, que admet haver patit massa abans de la final del mundial del 2023 al Japó, la seva gran final internacional. "Va ser un moment complicat, em vaig bloquejar i sentia que no podia. Però va passar; un cop va començar, vaig entrar al partit. No m'ha passat mai més. La concentració també es pot treballar", comenta aquesta campiona, que té temps per estudiar estudis globals en anglès a la Universitat Pompeu Fabra. Quan entrena amb el CN Sant Andreu, també fa feina amb psicòlegs per ser més forta dins de la piscina. Quan analitza les rivals, les estudia amb formats de vídeo. "He millorat molt amb la intuïció, que ajuda a estar llesta per saber cap on anar quan t'ataquen. I treballo la mirada, per posar nervioses les rivals", afegeix. Treball, treball i treball. "Totes fem una feinada des que som menudes. La majoria de nosaltres vam entrar al centre d'alt rendiment de joves, on ens donen disciplina tàctica i mental. Amb 11 o 12 anys ja ets disciplinada, molt conscient del que significa ser esportista. Soc mot competitiva", defensa.

Després de l'or de Fukuoka, precisament contra els Països Baixos, rivals a les semifinals d'avui a París, Terré ha viscut un any especial, ja que va guanyar la Copa del Rei amb el CN Sant Andreu, primer títol de les andreuenques. Durant anys el CN Sabadell ho guanyava tot. Aquest any les vallesanes han alçat la Champions, però la lliga se la va endur el Mataró i la copa, el Sant Andreu. "Això és bo, tenir una lliga més competitiva, posar pressió al Sabadell. Així elles milloren; tots millorem. I, quan ens trobem a la selecció, estem endollades d'haver competit fort", comenta la Martina, que en poc temps ha guanyat un or a l'Europeu, un or al Mundial i ara debuta als Jocs. "Ens ho estem passant molt bé. Ser aquí és una sort. Arribes a la piscina i és ple de gent fent-te fotos", comenta després d'haver jugat tota la primera fase al Centre Aquàtic de Saint-Denis, per passar a jugar a la piscina de La Défense a partir de quarts, la dels grans èxits de Léon Marchand i Katie Ledecky. "Jugar davant aquesta gentada, amb aficionats de tot el món presents, és espectacular. Ara, un cop comença el partit, són dues porteries i un espai de joc. A la piscina em centro en el partit, m'oblido que són uns Jocs, competint", raona. Quan surt de l'aigua no pot oblidar-ho, que són uns Jocs. Milers de persones les aclamen en piscines sempre plenes. A l'horitzó, una possible final contra els Estats Units, la gran bèstia negra, que ja van derrotar en fase de grups. Amb la Martina a la porteria, concentrada, fent servir la seva mirada.