Els llocs emblemàtics que serviran perquè París tregui pit dels seus Jocs Olímpics

BarcelonaEls esportistes olímpics perseguiran la glòria al mateix escenari on milers de parelles s'han declarat amor etern, allà on centenars de dones van marxar sobre Versalles reclamant als tirànics monarques tenir pa per menjar, en espais on durant la Revolució Francesa els Borbons van perdre el cap o dins de sales on va exposar Picasso. Els organitzadors dels Jocs de París han volgut que l'esport ompli els racons més emblemàtics de la ciutat i han convertit espais icònics en arenes esportives per uns dies. A més, així aposten per uns Jocs amb menys petjada de carboni i menys infraestructures faraòniques que després no s'aprofiten. De fet, només s'han construït tres instal·lacions noves: el centre aquàtic, un espai per al caiac i un pavelló per al bàdminton i la gimnàstica. La resta d'instal·lacions, com l'estadi de Saint-Denis, ja existien. I, en altres casos, es posen graderies desmuntables en espais no pensats inicialment per a l'esport.

París busca deixar per a la posteritat imatges inoblidables, com els partits de voleibol platja als peus de la torre Eiffel o l'esgrima dins del Grand Palais. Imitant una mica el que va fer Roma un llunyà 1960, quan es va fer la gimnàstica dins de les termes romanes de Caracal·la, la ciutat de les llums vol que l'esport ompli tots els racons de la ciutat, sense que d'aquí a uns anys ningú pugui dir que es van fer obres innecessàries, com ha passat a ciutats com Rio de Janeiro o Atenes. Així, el 95% de les proves es faran en seus que ja existien o dins de les set estructures temporals.

La Torre Eiffel i el Camp de Mart

Una de les proves que va esgotar més de pressa les entrades va ser el torneig de vòlei platja, amb un estadi temporal construït al Camp de Mart, els jardins al peu de la torre Eiffel. Un estadi que pot acollir 12.000 persones al mateix lloc on el 1791 hi havia una guillotina, en temps de sang i revolucions. A més del vòlei platja, aquí es jugarà a futbol durant els Jocs Paralímpics. Qui s'enfili a la Torre Eiffel, doncs, amb sort podrà veure de lluny com es guanyen medalles fetes precisament amb les 18.038 peces de ferro de la torre que s'han substituït amb el pas del temps, conservades fins ara. Cada medalla tindrà 18 grams de ferro original de la torre. Una mica més enllà, encara dins del Camp de Mart, s'ha aixecat un pavelló temporal anomenat Arena del Camp de Mart per al judo, la lluita lliure i el rugbi paralímpic.

El Grand Palais

Aquest emblemàtic edifici de vidre, inaugurat per a l'Exposició Universal de París l'any 1900, servirà per a les proves d'esgrima, el taekwondo o l'esgrima paralímpica en cadira de rodes. Estar concentrat en l'esport serà difícil, ja que la mirada se n'anirà a la gran cúpula de vidre recolzada sobre 6.000 tones d'acer pintat de verd, el sostre de vidre més gran del món en el seu moment. El Grand Palais ha viscut exposicions, concursos d'hípica ara fa 100 anys, concerts i ha acollit obres d'artistes com Picasso. Després de més de dos anys de feina per deixar-lo com nou, es dedicarà de nou a acollir actes culturals un cop finalitzin els Jocs. L'Ajuntament parisenc, de fet, vol demostrar que esport i cultura poden ser bons amics, fent exposicions sobre esport al Centre Pompidou o remodelant espais culturals aprofitant els Jocs Olímpics.

El palau de Versalles

Les proves d'hípica, amb els concursos de doma, salts d'obstacles i camp a través, es faran als imponents jardins del palau de Versalles, un dels deliris de grandesa del rei Lluís XIV. A més, la marató també passarà pel costat del palau, situat a uns 20 km de la capital francesa. Les proves d'heptatló d'hípica també seran aquí.

Colombes

Al nord-oest de París hi ha un dels estadis amb més història d'Europa. El que va ser seu dels Jocs del 1924, en què van guanyar medalles esportistes llegendaris com els britànics Harold Abrahams i Eric Liddell, que van inspirar el film Carros de foc. L'Estadi Olímpic Yves-du-Manoir (abans Colombes), construït el 1907 i que ha vist partits del torneig de rugbi de les Cinc Nacions, finals de copa de futbol i concerts, serà la seu dels partits d'hoquei sobre herba. Pocs estadis han sigut seu de dos Jocs diferents. Cent anys després, Colombes encara batega.

Trocadéro

Les curses de ciclisme començaran i acabaran els dies 3 i 4 d'agost a la plaça del Trocadéro, els jardins emblemàtics de l'altra banda del Sena des de la Torre Eiffel. De nou, la gran dama de ferro ho observarà tot, eterna. La zona del Trocadéro serà l'escenari final de la cerimònia inaugural, ja que enguany per primer cop la inauguració no es farà a l'estadi. Tot es farà al Sena, amb les delegacions dalt de vaixells. A més, el Trocadéro serà el final de les proves de ciclisme i tindrà un espai on cada nit faran una desfilada els atletes que hagin guanyat medalles.

Bicicletes a Montmartre

Dels pintors als cantants, de les nits que s'allarguen en films com Amélie, Montmartre és un turó que convida a somiar. Una de les imatges més icòniques d'aquests Jocs podrà ser veure els millors ciclistes del món enfilant-se per la Rue Lepic, amb les seves llambordes, per la famosa butte Montmartre. Tot el recorregut del ciclisme, així com el de la marató, serà un homenatge a llocs emblemàtics. Als maratonians, però, no els faran pujar a Montmartre, com als ciclistes.

Les Invalides i Hotel de Ville

Just davant de l'Hotel National des Invalides, construït sota el regnat de Lluís XIV el 1670 per acollir veterans de guerra ferits, hi ha l'esplanada on es faran les proves de tir amb arc. La marató també acabarà aquí, davant de l'edifici on està enterrat Napoleó. Per cert, els organitzadors també fan acabar aquí una marató nocturna oberta a tots els ciutadans, el 10 d'agost. Si l'arribada és a les Invalides, la sortida de la marató serà als peus de l'ajuntament, l'Hotel de Ville.

El pont Alexandre III

Els dies anteriors a la inauguració dels Jocs, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha nedat a les aigües del Sena per demostrar que és segur fer-ho, ja que s'han invertit molts diners a aconseguir netejar un riu que fins fa poc era ple de brutícia. La cursa de 10 km en aigües obertes de natació es farà en un circuit al Sena amb sortida i arribada sota el pont d'Alexandre III, per on també passaran el ciclisme i el triatló, per cert. El pont, com el Grand Palais, és una de les herències de la famosa Exposició Universal de l'any 1900.

La plaça de la Concòrdia

La plaça més gran de la ciutat, la que uneix els Camps Elisis amb el jardí de les Tulleries i el Louvre, serà l'escenari de les proves més modernes, les destinades a connectar amb els joves: el BMX freestyle, el bàsquet 3x3, l'skate i el break dance, que farà el seu debut olímpic. Alguns espais tenen mil vides. A la plaça on el 1793 van tallar el coll a Lluís XVI i Maria Antonieta, ara hi haurà DJs posant la música per als ballarins de break dance, monopatins, bicicletes i el torneig de bàsquet nascut als carrers amb una sola cistella.

Les noves instal·lacions

Per fer uns Jocs ecològics, verds i on s'aprofiti tot el que s'aixequi, França ha apostat per fer poques instal·lacions noves. Una d'elles serà l'Estadi de Vaires-sur-Marne, per a les proves de canoa eslàlom, canoa esprint i rem, inaugurat ja el 2019. No gaire lluny de la Vila Olímpica, al nord de París, hi ha l'Arena Porte de La Chappelle, un nou pavelló per a les proves de bàdminton i gimnàstica rítmica. L'altre centre nou de trinca és l'aquàtic, situat a 2 km de la Vila Olímpica, que acollirà una sèrie de competicions aquàtiques durant els Jocs, com els salts de trampolí.

Roland Garros... sense raquetes?

Una de les pistes més famoses de tenis del món servirà per veure com les millors raquetes del món intenten guanyar l'or sobre la terra batuda de Roland Garros. Ara, la segona pista d'aquestes instal·lacions es reaprofitarà per uns dies per posar-hi el ring de la boxa. Durant uns dies, els guants compartiran espai amb les raquetes.

Un estadi olímpic sense inauguració

Les proves d'atletisme es faran a l'Stade de France de Saint-Denis, aixecat per ser seu del Mundial de futbol del 1998, on s'han fet finals de Champions i mundials d'atletisme. Aquest recinte serà el principal estadi olímpic dels Jocs, sense cerimònia inaugural, però amb partits de rugbi a set a l'espai central.

Una segona vida per a vells recintes

Els Jocs han servit per remodelar instal·lacions que ja existien, com l'Arena París Nord per a les proves de boxa i pentatló, o creuant la ciutat, l'Arena París Sud, inaugurada el 1923. Amb un rentat de cara, servirà per partits d'handbol, tenis taula, voleibol i per a l'halterofília. El Bercy Arena, del 1984, per a la gimnàstica artística, el bàsquet i el trampolí. El famós Parc dels Prínceps, l'estadi construït el 1972 on juga el PSG, viurà partits de futbol, esclar. Les proves de natació i waterpolo es faran al complex de natació de La Defense, un recinte prou nou, del 2017.

Fora de París, de Marsella a Nantes

Alguns esports d'equip, com el futbol, l'handbol o el rugbi, serveixen per portar els Jocs per tot França. L'estadi Pierre-Mauroy de Lilla, on se sol jugar a futbol, s'ha adaptat per uns dies per viure partits de bàsquet i d'handbol, per exemple. Els estadis de Niça, Bordeus, Nantes, Marsella, Lió i Saint-Étienne seran seu de partits de futbol masculí i femení.

Marsella, esclar, serà l'epicentre de la vela, amb la seva base Marina Olympique. No gaire lluny de París, les proves de tir es faran al centre de tir de Chateauroux. Als afores de la capital hi ha el nou centre d'escalada esportiva de Le Bourget, el camp de golf de Saint-Quentin-en-Yvelines o el turó d'Elancourt, el punt més alt de la regió de París que servirà per a les proves de ciclisme de muntanya. El velòdrom de Montigny-le-Bretonneux s'ha remodelat per a les proves de ciclisme en pista i les curses de BMX.

I el surf, a Tahití

La República francesa és universal, com diuen alguns francesos. Territoris d'Amèrica, l'Àfrica i Oceània formen part de la República, els famosos territoris d'ultramar. Velles possessions colonials que no es van independitzar, ja que no van voler o no els van deixar. I precisament un territori d'ultramar, Tahití, a la Polinèsia Francesa, serà la seu del torneig de surf. A 15.000 km de París, el poble de Teahupo'o també serà olímpic. Tenir una seu així de llunyana no és nou, per cert. Als Jocs de Melbourne del 1956, les proves d'hípica van fer-se a Estocolm per evitar les rigoroses lleis de quarantena australianes.