Les llàgrimes d'alegria de Katie Ledecky, la nedadora "extraterrestre"

BarcelonaQuan la pandèmia va trencar pel mig la preparació dels nedadors que volien ser als Jocs de Tòquio, Katie Ledecky ho va tenir clar. Va trucar a la Universitat de Stanford per modificar el seu pla d’estudis i va apuntar-se a quatre cursos diferents. Mentre el món s’aturava i els nedadors patien per no poder saltar a l’aigua, Ledecky, graduada en psicologia, s’especialitzava en altres disciplines. “He fet una assignatura de canvis globals i emergències pandèmiques”, explicava. Mentre la premsa volia saber com estava el seu cos, ella parlava de la problemàtica dels incendis de Califòrnia i el canvi climàtic, després d’assistir de manera virtual a classes amb alguns dels millors professors dels Estats Units.

El maig del 2020, Ledecky va brillar als campionats nord-americans, presentant candidatura a poder guanyar cinc medalles d'or a Tòquio. Tenia les millors marques personals des de l'any 2018, estava en forma. Però poques setmanes després, el coronavirus ho aturava tot. Ledecky residia aquells dies a la Universitat de Stanford, a Califòrnia. I per sort, va poder nedar en una piscina petita de 20 metres cada dia, la de casa dels pares de Simone Manuel, companya seva de la selecció dels Estats Units. Quan tornava al petit apartament d'estudiant de la universitat, feia les classes virtuals i una mica de gimnàstica sobre el llit, com podia.

[L’equip d’Esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Fes clic aquí per estar al dia de com avança la jornada]

Però va ser un any complicat. Ledecky va passar el coronavirus. I després un segon virus, conseqüència del covid-19. Amb el temps, ella bromejaria. "Vaig fer una assignatura en què es va parlar molt del coronavirus, així que al passar-lo jo, sabia de què anava", diria la nedadora, que més d'un cop ha atacat els polítics nord-americans sobre el fet que coquetejaven amb discursos negacionistes sobre el virus. Però el seu cos ja no responia de la mateixa manera, quan finalment va poder saltar en una piscina olímpica. A la primera gran competició internacional en la qual va poder competir, l'australiana Ariarne Titmus la va derrotar. Era el primer cop que algú veia Ledecky perdent finals. Fins llavors, havia semblat imbatible amb el seu estil sorprenent. "Altres nedadors destaquen pel cos o per l'estil. Ella és diferent... És com una extraterrestre", sol dir Mireia Belmonte. Cert, Ledecky no és tan alta com d'altres, o no té les espatlles tan amples. Tampoc no té una tècnica sorprenent. Però és especial. "La manera de competir quan entra a la piscina la fa diferent", diu Belmonte.

Amb 24 anys, Ledecky ja ha passat per la universitat. I ha guanyat sis medalles d'or en tres Jocs Olímpics diferents. Aquella nena de 15 anys que el 2012 va sorprendre'ns a tots al guanyar l'or als 800 metres s'ha convertit en una de les millors nedadores de tots els temps. A Rio de Janeiro no va tenir rival. A Tòquio, sí. L'australiana Ariarne Titmus la va derrotar primer a la final dels 400 lliures, on Ledecky va arribar segona. I aquesta matinada Ledecky ni va poder pujar al podi dels 200 lliures, mentre l'australiana, emocionada, s'abraçava al seu excèntric entrenador Dean Boxall per celebrar el seu segon triomf. 50 minuts després, a Ledecky li tocava tornar a la piscina per competir a la primera final de la història dels 1.500 metres, disciplina que s'estrenava.

La nedadora de Washington va entrar a la piscina amb cara de pocs amics. Semblava una estudiant que camina angoixada pel campus perquè té molts deures per fer i vol anar per feina. Dit i fet. Ja als primers 50 metres era primera. I no ha abandonat la primera posició fins a guanyar l'or amb un temps de 15:37.34. Bé, no era la millor marca de Ledecky, però ja té la primera medalla d'or i ara buscarà la segona a la final dels 800, contra Titmus. A l'acabar la cursa ha començat a plorar, emocionada. Sap que li ha costat molt arribar fins aquí.

La piscina, herència de la seva mare

Ledecky sempre ha nedat. La seva mare va ser nedadora de la Universitat de Nou Mèxic i va arribar a la selecció. El seu germà també va nedar a la Universitat de Harvard, on es va graduar. Nascuda a Washington, Ledecky va tenir una infància perfecta, en una família benestant en què es barreja sang jueva txeca i sang catòlica irlandesa. El seu pare és advocat de l'estat i el seu oncle, un milionari propietari dels New York Islanders d'hoquei sobre gel. Les reunions familiars, a la gegant granja familiar de la seva àvia materna de Dakota del Nord, són d'aquelles amb desenes i desenes de persones, gairebé totes amb una carrera professional d'èxit. Així doncs, la cultura de l'esforç no l'ha perdut. A Ledecky, la seva mare la portava a nedar quan gairebé ni caminava. I el que va començar com un joc es va convertir en una passió: la jove nedadora ja feia cua per aconseguir autògrafs de Michael Phelps abans de fer-se famosa.

Amb més de quinze medalles d'or als Mundials, Ledecky mai ha encaixat en el perfil d'esportista olímpica. A Stanford s'apuntava a crèdits de lliure elecció d'art grec i s'enduia els apunts a l'avió amb el qual anava a l'altra punta del país per guanyar cinc medalles i tornar. Com si res, sempre amb aquella cara riallera de noia mig despistada. No es pot estar més allunyada del glamur. Ledecky segueix nedant perquè li agrada, perquè estima aquest esport. I per això s'ha emocionat tant, al guanyar el seu primer or a Tòquio. Després de veure com el seu cos patia per aquest virus que ha estudiat, Ledecky sap valorar les coses. És una dona especial.