L'indi nord-americà que va provocar l'acomiadament d'un comentarista... sense voler

BarcelonaFa dos anys, quan la policia intentava dispersar un grup d'activistes, un dels oficials va quedar-se de pedra. "És Billy Mills, és Billy Mills". Amb 81 anys, el campió olímpic dels 10.000 metres als Jocs de Tòquio del 1964 era a primera fila de les protestes d'un grup d'indis nord-americans que intentaven impedir el treball d'unes excavadores. Amb el suport del govern de Donald Trump, una empresa es disposava a perforar a la reserva sioux de Standing Rock sense el permís dels seus habitants. I Mills va esdevenir un dels seus portaveus.

"Mira Mills, mira Mills". El cognom d'aquest atleta sempre ha volat de boca en boca, als Estats Units, des que sent un desconegut va guanyar la medalla dels 10.000 metres a l'Estadi Olímpic de Tòquio. Mills havia nascut en una reserva dels indis Oglala lakota, part de la gran tribu dels sioux. Als anys 30, a les reserves, la taxa d'alcoholisme i atur era superior a un país on tant l'atur com l'alcoholisme ja eren alts, després de la Gran Depressió. Batejat amb el nom indi de Tamakoce Te'Hila ("el que estima la seva terra"), amb 12 anys ja havia perdut els pares i treballava del que podia sense abandonar l'escola. Un jove indi com ell només tenia dues possibles sortides: l'esport o fer-se militar. Ell va fer les dues coses. Després de provar-ho amb la boxa, va guanyar algunes curses, i va continuar competint quan va entrar al cos de marines. Després de guanyar curses de fons en campionats militars, Mills va classificar-se per als Jocs de Tòquio. Però continuava sent un desconegut.

Bé, Dick Bank sí que el coneixia. Aquest exentrenador d'atletisme era una enciclopèdia de l'atletisme. Sense internet i amb poca televisió, Bank comprava diaris per correu i trucava per telèfon a tots els estats per saber quins eren els millors atletes. La seva base de dades, uns llibres que escrivia a mà, eren la bíblia de l'atletisme nord-americà, així que el presentador de la NBC Bud Palmer el va contractar perquè fes d'analista a les retransmissions televisives del joc. Palmer, però, no coneixia Mills. I, per això, quan Mills va fer un atac salvatge que l'acostava a l'or en l'última volta dels 10.000 metres, Palmer no deia res. Bank, emocionat, no va poder aguantar més, cridant-li en directe: "Mira Mills, mira Mills!" I Mills va guanyar.

L'endemà, però, el director de la NBC, Dick Auerback, va convocar Bank al seu hotel de Tòquio i el va acomiadar per manca de professionalitat, ja que havia fet quedar malament Palmer. A Mills, però, encara li criden aquell "Look at Mills" quan organitza curses a les reserves índies per a joves. I el 2020, quan va saber de la mort de Bank, va anar al funeral per donar el condol. S'havien fet amics.