L'home que era el pare de la semàntica i de la marató

BarcelonaPer quina raó existeix la marató? Aquests 41,195 km la converteixen en la cursa de fons més llegendària. La que serveix per tancar el programa olímpic i treure la pols als llibres d'història. I tot, gràcies a un filòleg apassionat de la història antiga.

A finals del segle XIX, el baró de Coubertin enviava cartes i convocava sopars buscant aliats per poder organitzar els primers Jocs Olímpics moderns. Molta gent no veia clar allò de promocionar la pràctica d'esports, ja que es considerava pecaminós fer suar i gemegar la gent en públic. Altres entenien que era important cuidar la salut fent esports i s'obrien a un món més modern. Coubertin buscava l'equilibri entre una educació cristiana i un esport modern. Per a algunes coses, era una persona oberta de mires. En d'altres, gens. Que ho diguin a les dones, a qui no volia dins del seu moviment olímpic.

L'estiu del 1894 Coubertin va proposar al seu amic Michel Bréal, un prestigiós filòleg, donar una conferència sobre les treves olímpiques de l'Antiga Grècia La idea era sumar suports entre intel·lectuals per al seu projecte. Còmodament instal·lat en un hotel amb vistes al llac Léman, Bréal li va respondre per carta declinant la proposta, ja que considerava més útil buscar experts que no fossin francesos, per així sumar aliats internacionals al moviment olímpic. Bréal, membre d'una nissaga jueva que havia donat voltes per mig Europa, és considerat el pare de la semàntica moderna. Un d'aquells homes que parlava molts idiomes. A ell, suar en públic i cansar-se no li interessava gaire, però apassionat de la història com era, va tenir una idea. A la mateixa carta a Coubertin, li va dir: "Atès que vostè anirà a Atenes, miri si es pot organitzar una cursa a Marató. Això tindrà un regust antic. Si sabéssim el temps que va invertir el guerrer grec, podríem establir el rècord. Jo, per la meva banda, reclamaria l'honor d'oferir la Copa de Marató ". I així va néixer la Marató.

Abans dels Jocs d'Atenes de 1896 no existia cap prova anomenada marató. Existien proves de llarg recorregut, però en cada ciutat la feien diferent. Però la idea de Bréal va entusiasmar Coubertin i als organitzadors dels primers Jocs moderns, aquells d'Atenes de 1896, ja que no deixava de ser una prova per recordar la batalla entre grecs i perses a la platja de Marató l'any 490 AC. Bréal, que efectivament donaria un trofeu al guanyador de la cursa, proposava imitar la gesta del soldat anomenat Filípides, que va morir després d'hores corrent per lliurar un missatge. Però Filípides no havia recorregut el camí de Marató a Atenes per donar la bona nova de la victòria, com Bréal i tanta gent creia. En veritat, havia anat d'Atenes a Esparta per demanar reforços, una distància de més de 250 km. Una distància massa llarga per a l'època. La prova, doncs, va ser un recorregut d'uns 40 km entre Marató i Atenes. La distància actual de la cursa, de 42,195 km, no quedaria fixada fins als Jocs de Londres de 1908, quan els britànics la van adaptar perquè la cursa pogués sortir just sota el balcó dels reis a Windsor i arribés a l'estadi.