El karate arriba als Jocs amb sis segles d'història al darrere i un primer or espanyol

BarcelonaEl karate és l'últim dels nous esports olímpics a debutar. Per primera vegada, Tòquio veurà karatekes penjar-se una medalla olímpica, i la primera en fer-ho ha estat una espanyola. Sandra Sánchez s'ha coronat campiona en categoria kata, confirmant el seu domini en una categoria imponent i diferent, doncs és un combat imaginari, sense rival. L'esportista de Talavera de la Reina ha aconseguit millor puntuació que la japonesa Kiyou Shimizu.

De moment, Tòquio serà l'única ciutat que amb karate olímpic, ja que el COI va anunciar a finals de l'any passat que el karate quedava exclòs dels Jocs Olímpics de París del 2024. El Japó va reconèixer el karate com una art marcial fa 86 anys, tot i que el camí cap a l'olimpisme d'aquesta disciplina va començar al segle XIV.

La mà xinesa

Els orígens del karate tenen lloc a Okinawa, un enclavament d'illes subtropicals a uns 400 kilòmetres al sud del Japó continental. Els xinesos van ser els primers practicants d'arts marcials a arribar a Okinawa, durant el segle XIV, i fins al 1609 no van arribar els invasors. Samurais japonesos van prendre el control de l'arxipèlag i van prohibir als seus habitants utilitzar cap mena d'arma. Per contrarestar aquest poder, la gent d'Okinawa va crear grups secrets de joves per perfeccionar varietats de combat sense armes, barrejant els estils de les illes amb els xinesos. Aquesta art marcial híbrida va ser coneguda com a kara-te (mà xinesa).

El karate no utilitzava rànquings per cinturons, uniformes ni de cap altra mena. Era una art marcial basada en la disciplina. Tot i que podia ser letal, es regia per la consigna de no atacar mai primer. Però als inicis del segle XX la guerra va començar a embrutar la puresa d'aquesta art marcial. Quan el Japó va iniciar el reclutament massiu de soldats, a l'exèrcit van veure que els practicants de karate tenien unes condicions físiques immillorables. Els egos d'alguns karatekes van créixer fins al punt que Choki Motobu, mestre de karate de la reialesa d'Okinawa, va intervenir en una exhibició entre boxejadors europeus i japonesos experts en sumo. Choki va entrar al ring i amb un sol cop va deixar noquejat un dels europeus.

La repercussió que va guanyar el karate va portar el Dai Nippon Butoku Kai, el centre budista que supervisava les arts marcials japoneses, a acceptar formalment el karate l'any 1935. En part, una victòria per a l'art marcial d'Okinawa, però a la vegada, una derrota per als que l'havien defensat com la més pura de les arts, ja que va anar adaptant el seu estil als japonesos. El karate s'havia iniciat per inculcar els valors dels antics samurais: la lleialtat cega, el sacrifici i la negativa a rendir-se. Aquesta part mística va canviar extremadament quan entre el 1945 i 1948 desenes de milers de G.I. americans en terra nipona es van veure seduïts pel karate, fins al punt que es van crear tornejos que convertien el karate en un esport.

Robert Trias va ser el primer americà a portar el karate als Estats Units i va expandir aquesta art marcial molt més enllà de les illes asiàtiques. El 1946 va obrir a Arizona el primer dojo de karate, i al cap de poc temps ja dirigia més de 350 centres arreu dels Estats Units. Trias va ser fins i tot l'organitzador de la primera copa mundial de karate el 1963.

D’Okinawa a l’olimpisme

A Tòquio 2020, els karatekes competiran en el Nippon Budokan, un temple de les arts marcials construït per acollir les proves de judo als Jocs del 1964. Homes i dones hi competiran en dues categories diferents, kata i kumite. La diferència és molt clara. En kumite dos atletes competeixen entre ells, mentre que en kata només un karateka ocupa el tatami.

A la disciplina guanyada per Sánchez, només hi ha una medalla d'or, tant per a homes com per a dones. En aquesta modalitat, el karateka, sol al tatami, fa una demostració de moviments ofensius i defensius dirigits a un oponent imaginari. La Federació Mundial de Karate reconeix 102 kates, 102 moviments que cada competidor té al seu abast per aconseguir la millor puntuació del jurat. La puntuació més alta i la més baixa de cada competidor s'anul·laran, i seran les tres marques restants les que formaran la puntuació final. Després d'una primera ronda, els millors karatekes passaran a la final per competir per l'or.

En kumite, els atletes es divideixen en tres classes diferents segons el pes. En categoria masculina; menys de 67 kilograms, entre 67 i 75 i més 75. En la femenina; menys de 55, entre 55 i 61 i més de 61. En cada categoria, dos karatekes s'enfronten en un quadrat de 8 metres per costat. Els combats duren un màxim de tres minuts i es poden guanyar de quatre maneres. Si un dels dos karatekes fa vuit punts més que el seu rival, guanya automàticament. Si no s'arriba a aquesta diferència, el guanyador és qui té més punts en acabar el combat. En cas d'empat, guanya qui ha fet el primer punt. Els punts es donen depenent del tipus de cop i d'on es fa. Si cap dels dos competidors aconsegueix puntuar, els jutges decideixen un guanyador.

Els millors

Tant en categoria masculina com femenina, les posicions més altes del rànquing de la WKF, la World Karate Federation, són de procedència espanyola. Damián Quintero i Sandra Sánchez són els millors del món, seguits dels japonesos en les dues categories. Ryo Kiyuna ocupa la segona posició en masculí i Kiyou Shimizu en femení. Els dos espanyols competeixen en kata. Sánchez ha estat nomenada per la WKF "la millor de tots els temps" i ja s'ha proclamat campiona olímpica. Ara és el torn de Quintero, que  continuarà amb la seva rivalitat amb Kiyuna. El japonès va vèncer Quintero a la final dels mundials del 2018 i el 2016. A casa de Kiyuna, Quintero buscarà sortir vencedor.