La judoka lleidatana d'ànima japonesa que porta l'amor escrit al nom

Enviat especial a ParísAquest ha estat un any diferent, a la vida d'Ai Tsunoda (Lleida, 2002). El 2023 la judoka catalana va prendre la decisió de deixar Catalunya per anar a la terra del seu pare, el Japó, per cursar estudis universitaris d'arts marcials a la Universitat Tokai. Entrar en aquesta facultat, on hi ha un potent equip de lluitadors, és fer un pas endavant a nivell esportiu i també personal, ja que una cosa era tornar de vacances al Japó per veure el seu avi, que ja era judoka, i una de ben diferent viure-hi. Ara, un any després, li arriba l'hora de debutar als Jocs Olímpics. "Pensar en guanyar és bonic, però m'interessa molt el camí. El judo és una forma de viure, els meus pares sempre m'ho han explicat. Quan acabo un combat, sempre vull estar segura d'haver estat respectuosa amb la rival", explica.

L'Ai ha après dels seus pares que el judo et serveix per saber millor qui ets. Per ser millor persona i entendre què cal fer a la vida, quan et toca estar sola en combat. "Pot ser dur, però el respecte és clau. Pot ser una art marcial, però és una forma de viure", afirma Tsunoda, una noia que parla cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i japonès) i que admet que fora del judo, no se sent gran cosa. De fet, quan li van oferir anar a estudiar a Tòquio, va acceptar perquè en cas de rebutjar la proposta, no hauria sabut gaire què fer.

L'Ai va néixer destinada al judo. Els seus pares li haurien permès seguir el seu propi camí, com quan va interessar-se per la gimnàstica, però el judo pesava massa. Tsunoda té un munt de fotos seves amb el judogi, l'uniforme de judo, quan no aixecava un pam de terra al gimnàs dels seus pares a Lleida. O al costat del seu imponent avi Makoto quan el visitava al Japó. Encara avui en dia, quan acaba combats, envia vídeos al pare o l'avi, esperant els seus consells. El judo és un projecte familiar i l'Ai, nom que en japonès vol dir amor, no se sent sola. Els seus pares s'havien conegut gràcies al judo, de fet. Go Tsunoda ha voltat pel món amb aquest esport i ha fet de seleccionador en estats com la Gran Bretanya als Jocs del 2012 o Portugal, on va treballar amb Telma Monteiro, medalla de bronze el 2016. Ella, la francesa Céline Roustant, va venir a viure a Espanya, on va ser campiona estatal el 2011. En els seus viatges competint, van decidir obrir un gimnàs de judo a Lleida, on van fer arrels.

Esperances de la Federació Espanyola de Judo

Durant l'últim any, l'Ai ha anat tornant a Lleida per treballar amb la mare, que també és la seva entrenadora, i amb el pare quan hi és, ja que viatja molt entrenant a l'estranger. Tsunoda s'ha fet un fart de guanyar medalles en categories inferiors, així que aquesta última temporada era especial per tres motius: viure al Japó, aspirar a ser als Jocs i fer el salt definitiu a la categoria absoluta. Ara ja fa anys que competeix a la categoria absoluta, simplement ho combinava amb altres categories inferiors. Quan el 2019 va decidir competir amb Espanya un cop va rebre el passaport estatal, va ser capaç de guanyar el primer bronze en un torneig de la Copa del Món absolut quan encara era cadet. A la Federació Espanyola de Judo tenen grans esperances en ella després de veure-la ser campiona del món dos cops en categoria júnior. L'Ai agafa el relleu de la dos cops olímpica Maria Bernabéu, que li ha obert París en la categoria -70, on treballa. Aquest dimecres arriba el debut a l'arena del Camp de Mart, on cada dia milers de persones omplen un estadi provisional. A França, la terra de la mare, el judo és molt més popular que a Catalunya.

Tsunoda intentarà anar pas a pas, guanyant combat a combat. Si perd, tocarà aprendre. "El meu pare em diu que per fer créixer una planta cal sol i pluja, també cal saber aprendre de la derrota", diu aquesta noia que durant la pandèmia va decidir repensar qui era, rapant-se els cabells. Va ser una manera de fer neteja d'algunes coses que no li agradaven d'ella, com ser massa competitiva, corrent el risc de no ser bona esportista lluitant. Es tracta de seguir el camí correcte per viure i per guanyar, no tot s'hi val. Ai Tsunoda ho ha entès.