Joan Antoni Samaranch presenta candidatura per presidir el Comitè Olímpic Internacional

BarcelonaJoan Antoni Samaranch Salisachs (Barcelona, 1959) ha presentat candidatura a les eleccions per presidir el Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest dilluns el COI ha fet oficial la llista de candidatures per a les eleccions del març del 2025, data en què serà escollit el desè president de l'organisme, fundat el 1894. L'Alemany Thomas Bach, president des del 2013, no aspira a la reelecció perquè ja té 70 anys, edat en què els dirigents han d'abandonar el moviment olímpic. Samaranch ha confirmat a l'ARA la seva decisió de fer el pas i aspira a emular el seu pare, Juan Antonio Samaranch i Torelló, president del 1980 al 2001.

"Dimarts passat vaig anar a Suïssa per dinar amb el president Bach i el vaig informar de la meva decisió de fer el pas. Després de 10 anys treballant plegats, ho havia de fer així –explica–. Estic en el moment ideal, en el terreny professional i personal. Els fills ja són grans, tinc experiència empresarial i, especialment, tot el bagatge d'aquests anys treballant dins del Comitè" afegeix Samaranch, que va ser vicepresident del COI del 2016 al 2020, i de nou del 2022 fins ara. Els diferents candidats havien de presentar una carta explicant les seves intencions a Bach, i ara tindran temps per defensar el seu programa fins al gener, que és quan es farà un congrés a Suïssa. La votació definitiva serà del 18 al 21 de març del 2025 a Olímpia, Grècia. "Ja tindrem temps d'explicar els detalls de la candidatura", explicava Samaranch en una conversa amb l'ARA, tot i que les normes del COI exigeixen fer campanya sense publicitat, reunions amb membres del COI, debats a mitjans o tenir agències de comunicació treballant a favor. I poden oferir entrevistes a la premsa o fer servir les xarxes socials per explicar-se.

Els rivals de Samaranch

En total, s'han presentat set candidatures. El dirigent català tindrà com a gran adversari el britànic Sebastian Coe, atleta olímpic campió dels 1500 metres el 1980 i el 1984, figura clau en els Jocs Olímpics de Londres del 2012 i actual president de World Athletics. Un altre nom és l'exnedadora zimbabuesa Kirsty Coventry, guanyadora de 7 medalles olímpiques, que amb 40 anys és la candidata més jove. A favor seu hi podria jugar el potencial de vendre una imatge renovadora al COI escollint una dona africana en un ens que sempre ha estat presidit per homes europeus o nord-americans. A més, l'actual president Thomas Bach veuria amb bons ulls la candidatura de Coventry, qui seria considerada inexperta als despatxos per altres membres de la família olímpica. Samaranch, Coe i Coventry apareixen com els tres principals favorits, a priori, a unes eleccions on també presenten candidatura el francès David Lappartient, president de la Unió Ciclista Internacional, el japonès Morinari Watanabe, que presideix la Federació Internacional de Gimnàstica, i el príncep jordà Feisal al-Hussein, membre actual de la comissió executiva del COI, organisme en el qual també hi ha Coventry. També s'ha presentat el suec amb passaport britànic Johan Eliasch, actual president de la Federació internacional d'esports d'hivern. Qui no s'ha presentat és la vicepresidenta primera del COI, l'exnedadora d'Aruba Nicole Hoevertsz.

Samaranch ha decidit fer el pas, com altres candidats, tot i que l'última setmana la comissió d'ètica del COI, presidida pel coreà Ban Ki-Moon, va enviar una carta a tots els comitès en què recordava la norma que obliga els membres de l'organisme a jubilar-se als 70 anys. Segons les normes, qui aspiri a ser president del COI ha de ser membre de l'organisme actualment i ho hauria de seguir sent en els vuit anys de mandat, cosa que afecta Samaranch, que farà 65 anys aquest novembre i, per tant, faria els 70 en ple mandat en cas de guanyar. També afecta Coe, que d'aquí poc en farà 68, o Watanabe, de 66 anys. Cal recordar que el president del COI fa un primer mandat de vuit anys, que pot prorrogar per un màxim de quatre més. "La carta olímpica no preveu excepcions en cas que la condició de membre del president s'extingeixi si assoleix el límit d'edat o si perd la condició en virtut de la qual va ser elegit com a membre”, deia la carta del coreà. A més de l'edat, els candidats poden perdre la condició de membres si s'extingeix el mandat del càrrec pel qual van entrar al COI, com li passa a Coe, que deixarà de ser president de World Athletics el 2027, o el francès Lappartient, que no té problemes d'edat, perquè té 51 anys, però que esgotarà la presidència a la Unió Ciclista Internacional precisament el 2025.

Al COI hi pot haver un màxim de 115 membres, que poden entrar per diferents vies: una és ser representant continental, com seria el cas del representant de tots els comitès olímpics europeus, el grec Spyros Capralos, o el xilè Neve Ilic en nom dels comitès americans. Una segona via és la dels representants de la comissió d'esportistes, com passa actualment amb l'exjugador de bàsquet català Pau Gasol o l'esquiador nord-català Martin Fourcade. Altres vies per ser al COI és ser president de federacions importants com la d'atletisme (Coe), la de gimnàstica (Watanabe), la de ciclisme (Lappartient) o la de futbol (Gianni Infantino), però també es poden escollir individualment, com seria el cas de Samaranch, per mèrits dins de l'olimpisme. Actualment, hi ha 111 membres amb dret de vot a les eleccions del març. Samaranch es presenta, ja que, com diu la comissió ètica, "aquell membre del COI que arribi al límit d'edat de 70 anys perdrà la seva condició de membre, llevat que la comissió executiva proposi una pròrroga de quatre anys i la sessió ho ratifiqui. Cal assenyalar que les disposicions de la carta olímpica permeten una única pròrroga per persona". És a dir, si el març fos elegit president, la comissió executiva, just després de votar, demanaria concedir aquesta excepció al dirigent català. "La carta olímpica ja la coneixem. Inclou possibles excepcions", recorda Samaranch. De fet, en el passat ja s'han donat excepcions perquè alguns directius poguessin continuar més enllà dels 70 anys, però mai s'ha fet amb algú que aspira a la presidència. Coe, Watanabe o Lappartient també haurien de demanar una excepció, ja que en teoria quedarien fora del COI durant el període de vuit anys previst per a un primer mandat, en alguns casos perquè se'ls acaba el mandat actual, en d'altres per l'edat, i en el cas de Coe, per totes dues coses.

De fet, Bach abandona la presidència precisament per aquest motiu, ja que ha arribat als 70 anys. Als Jocs de París va anunciar que no aspiraria a la reelecció, tot i que moltes persones dins del COI l'hi van demanar –hauria significat haver de modificar la carta olímpica, perquè ja havia esgotat els seus 12 anys de mandats. "El conec molt. És un advocat que va ser responsable de la carta olímpica. Se’m feia molt estrany imaginar que volgués canviar-la per seguir en el càrrec, perquè és un home recte. Ha fet el que calia. Qui guanyi les eleccions hauria de pensar en aprofitar la seva experiència d'alguna manera", diu Samaranch sobre Bach, que ha aconseguit recuperar la imatge del COI, allunyant-la dels casos de corrupció que va patir abans de l'entrada de l'alemany en el càrrec. A més, els Jocs de París han suposat una alenada d'aire fresc després d'una dècada complicada, "ja que primer es van fer en un país amb una certa inestabilitat, com va ser el cas de Rio de Janeiro, i després vam patir la pandèmia a Tòquio. Els últims Jocs demostren el bon moment de l'olimpisme, però no pots quedar-te quiet. El món canvia de pressa i cal una estructura professional que permeti anar adaptant el moviment a un món que evoluciona. Cal convertir els riscos en oportunitats", explica Samaranch.

"Fa més de 10 anys que soc a la comissió executiva del COI i en algunes comissions de coordinació. Tinc un gran coneixement del seu funcionament intern. Parlem d'un ens que s'ha d'adaptar als canvis, defensar valors però també ser gestionat com una empresa exemplar amb les xifres que mou. I jo tinc experiència dins del COI i a fora, que vaig crear una empresa de finances que després de 30 anys té oficines a tres continents", explica, en referència a l'empresa  GBS Finanzas, de la qual va ser soci fundador el 1991. Samaranch Salisachs va fer un màster en administració d'empreses a la Universitat de Nova York i es va graduar en enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, centrant cada cop més la seva carrera en l'olimpisme, com el seu pare. "És una aventura familiar bonica; estem molt il·lusionats per tot el procés previ a les eleccions. Però no podem viure del passat, del llegat, dels èxits aconseguits. Cal pensar en què estem fent ara i en el futur" conclou.