Imane Khelif: transfòbia i vergonya
La boxejadora algeriana Imane Khelif està patint un atac i assetjament a nivell mundial. Assistim a la pallissa en primera línia. S'analitza el seu aspecte físic, els seus cromosomes, les seves hormones i fins i tot els seus genitals. Hem convertit Khelif en un objecte d'estudi i ningú està pensant en la persona que aquest dissabte ha de tornar a competir sabent-se el centre de totes les mirades. L'estem deshumanitzant gràcies a una extrema dreta transfòbica a la qual li importen una merda els drets de les dones, la justícia de la competició o la diversitat i complexitat de les persones intersexuals perquè l'única cosa que els interessa és promoure i escampar l'odi cap a les transsexuals.
Han aconseguit justament el que volien: que les persones trans sentin que la seva existència està més amenaçada avui que ahir. Que percebin més odi, més rebuig, més estranyesa. Ho han assolit posant en la diana una boxejadora que viu en un país de confessió islàmica en què els drets de les persones LGBTI ni tan sols estan garantits. Enhorabona a Donald Trump, a Meloni, a J.K. Rowling, a Isabel Díaz Ayuso i a tota la turba que ha cuinat i s'ha encarregat de difondre, amb tots els mitjans a la seva disposició –incloent-hi les xarxes socials–, una notícia falsa, una mentida, amb l'objectiu de continuar perseguint i estigmatitzant les persones trans.
Quan cessarà l'atac? Quantes proves i anàlisis cromosòmiques més haurà de passar Khelif perquè la deixin en pau? ¿Com és possible que estiguem parlant públicament dels genitals d'una esportista reduint-la així a ser únicament el que tingui entre les cames? ¿Des de quan el feminisme enfoca la seva lluita reafirmant els estereotips de gènere i el cànon estètic blanc, per descomptat?
¿Com pot ser que no siguem conscients de la crueltat, les burles, l'extrema violència, que estem exercint sobre una dona? I tinc una última pregunta, la més important: qui està protegint Imane Khelif? Urgeix una reflexió profunda i el rebuig generalitzat, unànime, però també una mica d'humanitat. Khelif no és una corda de la qual estirar, no és una cosa, no és una bandera. Ens n'estem oblidant, quina vergonya, que és una persona.