Imane Khelif, de ser lapidada a les xarxes a guanyar l'or amb el cap alt

Enviat especial a ParísUn quart de dotze de la nit i era difícil reconèixer la pista central de Roland Garros. L'àrbitre Jakov Est va aixecar el braç d'Imane Khelif i la va proclamar campiona olímpica de boxa de menys de 66 kg. I milers de goles van cridar eufòriques. Per megafonia va començar a sonar Abdel kader, la cançó de Khaled que es va convertir en un himne per a molts algerians emigrats a França quan la va cantar conjuntament amb Rachid Taha i Faudel al Bercy Arena el 1998. La boxejadora algeriana, la dona que més atacs ha rebut aquests dies a París, finalment era campiona. El seu entrenador va aixecar-la sobre les seves espatlles i la va passejar per l'espai de la pista central on no fa gaire Novak Djokovic era feliç. Khelif també era feliç. Acusada de ser un home, criticada per Donald Trump i Giorgia Meloni, va saber concentrar-se en el combat per ser campiona. Un triomf personal, aquest. Però qui hi surt perdent és la boxa, segurament. Un altre combat segueix als despatxos i podria acabar amb aquest esport expulsat de la família olímpica.

Unes hores abans, el sol començava a caure a Roland Garros. Per uns dies l'exclusiu club de tenis, on molta gent amb diners va amb els seus millors vestits de gala, s'ha convertit en l'escenari improvisat per a les finals de boxa. Dels cops de raqueta als cops amb guants. Era ple de mexicans, una de les terres on més s'estima aquest esport. I era ple d'algerians. Tots venien per donar suport a Imane Khelif. El Rachid i el Youcef portaven una samarreta amb el rostre de la boxejadora i la paraula "She" (ella en anglès). "És un atac injust. Va néixer dona, sempre ha competit com a dona. Com poden fer-li això? Hi veig racisme. Els hi han fet a ella i una xinesa...", deien en referència de la boxejadora de la Xina Lin Yu-ting, que ha rebut els mateixos atacs.

Roland Garros era ple d'algerianes. Poc vel i molta bandera. Molta mirada orgullosa i ulls maquillats. Dones amb caràcter. "Com vols que no l'admiri? Al país dels meus pares les coses no sempre són fàcils per a les dones. I ella, nascuda en una zona tradicional, va escollir ser boxejadora. Cada cop de puny que dona... em fa sentir orgullosa", deia la Kaouther. Són un grup d'amigues nascudes a França. Molt modernes. D'aquelles que admeten sentir-se orgulloses de ser algerianes a França i de ser franceses quan van a veure familiars a Algèria. "Mai m'hauria imaginat veient boxa. Quan miràvem entrades per als Jocs hauríem preferit el tenis. És el meu primer cop a Roland Garros, però aquesta dona s'ho val", explicava la Kaouther abans de fer-se una selfieamb les amigues davant l'estàtua de René Lacoste, el tenista dels anys 30.

La final de -66 kg femenina era la darrera del programa d'aquest divendres. Començava gairebé a les 11 de la nit. Enfrontava Imane contra la xinesa Yang Liu, campiona del món el 2023. Gairebé tothom present animava l'algeriana, també la gent d'altres països. Un mexicà, però, més per burxar que per una altra cosa, deixa anar "Si es un macho" als algerians, que tampoc l'entenen. La dona del mexicà li dona un cop a les costelles i el fa callar. Poc s'ho hauria esperat fa dos anys Imane que s'hauria convertit en un dels noms més famosos per una polèmica que, de fet, no fa res més que tensar la corda entre el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la Federació Internacional de Boxa. "Ens acabaran traient la boxa del programa olímpic", diu el Matías, un mexicà. "És que els dirigents són mala gent", afegeix.

Uns dies abans de l'inici del programa de boxa dels Jocs, les boxejadores Imane Khelif i Lin Yu-ting van ser acusades, especialment per l'equip de boxa italià, de "tenir cromosomes masculins". Malgrat que totes dues han competit tota la vida com a dones sense problemes, inclosos els anteriors Jocs de Tòquio on no van guanyar medalla, durant un Mundial organitzat per la Federació Internacional (IBA) el febrer del 2023, van ser sancionades. Mai es van donar explicacions de les raons ni es van aportar proves, però el president de l'IBA, el rus Umar Kremlev, va deixar anar que tenien cromosomes masculins.

Les dues boxejadores semblen víctimes en el foc creuat entre el COI i una IBA que està provisionalment suspesa pel Comitè Olímpic Internacional per irregularitats financeres, administratives i esportives. Per això, els processos de classificació a Tòquio 2020 i París 2024 van ser organitzats pel mateix COI, que no obstant ha assegurat que no repetirà aquest esquema a Los Angeles 2028 i que la boxa serà exclosa del programa si no hi ha una altra federació que se'n faci càrrec. "El que és trist és que la boxa és un esport molt important per a nosaltres. Té un valuós aspecte social com a esport que funciona en àrees desafavorides. Nosaltres no som una federació. Esperem que les federacions nacionals s'organitzin perquè a Los Angeles ens encantaria veure la boxa al programa", diu Thomas Bach, president del COI. De fet, a la família olímpica creuen que l'IBA ha fet servir de cap de turc aquestes dues boxejadores, per atacar els Jocs i crear problemes al COI. També creuen que al darrere podria estar-hi el govern rus, per venjar-se perquè porten anys expulsats de la família olímpica, tant pels casos de dopatge com per la guerra d'Ucraïna. El president de l'IBA és rus i el principal patrocinador és Gazprom, el gegant de l'energia rus.

El COI s'ha fet un fart de recordar que les dues boxejadores fa anys que competeixen sense problemes. "Siguem molt clars: estem parlant de boxa femenina, són dues boxejadores que van néixer dones, que van créixer com a dones, que tenen passaport com a dones i que han competit molts anys com a dones", va dir Bach. Però quan Khelif va debutar en primera ronda contra la italiana Angela Carini i aquesta va abandonar el combat al cap de pocs segons, queixant-se del mal que patia per culpa dels cops de la rival, l'extrema dreta italiana va aprofitar-ho per fer campanya. I les xarxes es van omplir d'atacs contra Khelif acusant-la de ser un home o de ser "trans". Umar Kremlev encara aprofita el cas per fer soroll i defensa que les anàlisis de sang fetes a Khelif i Lin als campionats mundials de l'any passat van revelar que tenien els cromosomes X i Y, el patró masculí. De proves aportades, cap ni una. Aquesta setmana, en una roda de premsa organitzada a París on Kremlev va intervenir a distància sota unes icones religioses, va tornar a la càrrega. La roda de premsa va acabar amb empentes a la sala entre detractors i defensors de Khelif.

Khelif i Lin, amb el suport del seu govern, s'han vist obligades a mostrar els seus passaports, els certificats de naixement o documentació que demostra que van anar a escoles sent nenes. La magrebina ha parlat poc aquests dies, i ha demanat a la gent "que no sigui cruel i no practiqui l'abús a les xarxes". No era la millor manera d'anar-se concentrant per als combats, però no ha fallat al ring. Si a les xarxes ha rebut odi, a Roland Garros va rebre amor. Havia aconseguit unir els algerians, un petit miracle tractant-se d'un poble aficionat al debat, dividit entre els moderns i els tradicionals, els religiosos i els que no ho són, els que van emigrar i els que no. Els que segueixen la boxa normalment sabien que Khelif dominava però patint, ja que la xinesa sabia colpejar, i prenia el control del centre del ringen alguns moments. Els que no havien vist mai un combat en directe donaven per fet que Khelif anava guanyant, veient com reaccionava la resta de la gent. I era així. Va saber colpejar millor i amagar-se en els darrers segons del darrer round. Al final del combat, ja se sabia campiona. Així seria. La xinesa i el seu equip, elegants en la derrota, la van felicitar. Un gest ben diferent del teatre de Carini, convertida en una trista figura en aquesta història complexa. Khelif va aixecar el puny de Yang Liu, una boxejadora dura com una roca i de dolça rialla en la derrota. L'algeriana primer va voler ser esportiva, però després va arribar el crit alliberador. Va començar a donar cops de puny al vent, eufòrica, com si per dins anés pensant en tots aquells que li han fet mal. Ara Meloni, ara Trump, ara Kremlev..."Sóc una dona, nascuda dona, he viscut sempre com a dona...he guanyat com a dona" diria la boxejadora de 25 anys, qui va acabar abraçada entre rialles amb les altres boxejadores al podi. Totes la van cuidar, aixecant-li el puny i fent-la riure.

A la graderia, abans de l'himne, milers de dones algerianes van fer els típics crits amb la llengua comuns entre els àrabs, l'ululeig. I una noia deia als seus amics que això d'admirar una dona lliure que fa el que vol... doncs ho podrien fer tot l'any. A Algèria, el combat es va seguir en milers de pantalles gegants. La gent va celebrar el seu triomf pels carrers fins entrada la nit. A Tiaret, la vila natal de la boxejadora, no han deixat de rebre peticions de nenes que volen fer boxa. Volen ser com Imane. Com aquella dona que va ser feliç a Roland Garros, responent amb la seva millor boxa a tots aquells que l'han jutjat sense saber res d'ella.