Què fa un home tancat dins d'una ampolla durant els Jocs Olímpics?

Enviat especial a ParísA poca distància de l'Stade de France, més d'un aficionat que ha viatjat fins a la capital francesa per gaudir dels Jocs s'ha endut una sorpresa al trobar una ampolla gegant de vidre surant al canal de Saint-Denis amb una persona dins. Qualsevol persona que conegui una mica París tampoc s'hauria d'espantar, aquí sempre et pots trobar personatges que semblen irreals. En aquest cas, l'home tancat en una ampolla és l'artista Abraham Poincheval, que ha anunciat que s'hi estarà fins al 3 d'agost. Aquest especialista en interpretació artística ja s'havia tancat durant diversos dies en llocs curiosos com la panxa d'un ós de peluix.

L'obra de Poincheval, que vol reflexionar sobre com els esportistes són presoners dels sentiments, d'alegria o de frustració, forma part de l'agenda d'actes culturals que s'han preparat aquests mesos coincidint amb els Jocs. La idea, segona la ministra francesa d'Esports, Amélie Oudéa-Castera, és demostrar que l'esport i la cultura no viuen d'esquena. Tot el contrari, formen part de la mateixa realitat. "Una de les idees d'aquests Jocs era potenciar la cultura. Per exemple, s'ha invertit molt en millorar el Grand Palais, un espai cultural històric, convertint-lo en seu olímpica durant uns dies. Després dels Jocs, tornarà a ser seu d'exposicions i concerts", raona Oudéa-Castera. Tot plegat es va posar sota el paraigua de la coneguda com a "Olimpíada Cultural", agafant el terme que es va fer servir el 1992 a Barcelona. Els francesos defensen que unir art i esports ja va ser una idea que havia passat pel cap del baró de Coubertin, fundador dels Jocs Olímpics moderns. "La seva intenció era reunir, a través dels llaços del matrimoni legítim, dos antics divorciats, múscul i esperit", deia fa poc la ministra d'Esports. La cerimònia inaugural dels Jocs, criticada a l'estranger però que va agradar bastant als francesos, era plena de referències culturals, del teatre a la música, passant pel cinema o la pintura.

Durant l'últim any, s'han celebrat a França més de dos mil esdeveniments culturals. "De l'escultura a la pintura, del cinema al teatre, de la fotografia a la música i la dansa i el circ, és increïble veure la diversitat d'aquests dos mil projectes" explica Tony Estanguet, president del comitè organitzador. La majora d'aquests actes culturals s'han obert al públic de forma gratuïta. "Hem de fer accessibles a tothom aquests esdeveniments, que pretenen combinar cultura i esport", deia Dominique Hervieu, director de l'Olimpíada Cultural. Alguns dels que s'han fet de pagament són una exposició al Louvre dedicada a obres de l'art antic on es parla d'esport i olimpisme, alguns de les quals de l'antiga Grècia. "Està molt bé potenciar la cultura durant els Jocs, però com que han tancat els accessos a moltes zones properes a alguns dels museus més importants, això no ajuda", es queixa Anne Fremont, periodista francesa. "Va ser una bona idea fer actes durant els mesos anteriors, perquè van donar vida cultural, però en algunes exposicions sembla que s'ha buscat més fer soroll que no pas fomentar que la gent hi vagi", afegeix.

La relació entre l'esport i els Jocs és antiga. Ja el 1904 el baró de Coubertin va parlar de la necessitat d'unir els dos mons, i el 1912 a Estocolm es van fer les primeres competicions d'art. Però ara fa un segle, el 1924 a París, es va reunir prop de 200 participants per competir per guanyar una medalla a l'art. l el 1992, als Jocs Olímpics de Barcelona, finalment es va promulgar el terme Olimpíada Cultural. Artistes com Pierre Soulage, Roy Lichtenstein o David Hockney van participar en olimpíades culturals, de fet.

Algunes de les exposicions més interessants aquests dies són En joc! Artistes i esport (1870-1930), al museu Marmottan Monet, amb obres de Claude Monet, Edgar Degas i Auguste Rodin. Els aficionats al disseny poden anar al Museu de Luxemburg de París, on es pot veure Match. Disseny i esport: una història cap al futur. A més, cinc grans museus han creat un joc interactiu, on es poden visitar exposicions per buscar-hi pistes per respondre preguntes sobre els esports, iniciativa destinada a atraure famílies amb nens petits.

Al barri de Marais, al Memorial Drancy Shoah, hi ha l'exposició París 1924-2024: els Jocs Olímpics, un mirall de les societats?, on es posa l'accent en la discriminació d'ahir i d'avui. Una exposició que es pot complementar amb la del museu Porte Dorée de París, un recinte on normalment hi ha un espai dedicat a la història dels emigrants que han arribat a França. L'exposició temporal explora la història dels Jocs Olímpics, però n'analitza el paper com a actor polític i social. "Hi ha certa hipocresia en el fet que es faci aquesta exposició, que m'agrada molt perquè es parla dels esportistes que han aixecat el puny contra el racisme als Jocs, però ara mateix, si un esportista ho fa, el sancionen", diu el Yann, un estudiant de polítiques que visita l'exposició.

De fet, a la porta de La Defense Arena, on es fan les proves de natació, s'han instal·lat uns plafons amb cares de diferents esportistes que al llarg de la seva carrera van significar-se per mullar-se políticament, com el ciclista italià Gino Bartali, el boxejador nord-americà Muhammad Ali o el futbolista brasiler Sócrates. També s'han fet exposicions sobre la relació de la moda i l'esport, un ballet inspirat en moviments d'esportistes i una exposició just davant del Centre Pompidou que sembla una pista de skate. En realitat, és una estàtua de l'artista Raphaël Zarka anomenada Cycloïde Piazza. Zarka va afirmar que es moria de ganes de veure els espectadors, amb monopatí o sense, grimpat per l'estàtua, situada a la plaça on artistes com Alexander Calder també van exposar obres. Però durant la nit ningú pot accedir a l'estàtua. És una pista de skate morta.