Comencen els Jocs Paralímpics, el somni d'un metge que va fugir dels nazis
Amb 29 catalans presents, la cita servirà per canviar del tot la mobilitat de París i deixar un llegat més enllà de l'esport
BarcelonaPocs dies després que Tom Cruise s'emportés la bandera olímpica de París a Los Angeles, la capital francesa inaugura una nova edició dels Jocs Paralímpics, programats del 28 d'agost al 8 de setembre. Serà el primer cop que París en sigui seu, perquè el 1900 i el 1924, els altres anys en què va ser seu olímpica, encara no existien. Amb dos milions d'entrades venudes, arriben envoltats encara de l'optimisme que van generar els Jocs Olímpics, cita que va generar un consens molt positiu. Tot i que en pocs dies França ha tornat a les picabaralles polítiques, els Paralímpics arriben amb el repte de batre el rècord d'espectadors en aquesta mena d'esdeveniments, en part gràcies al fet que molts parisencs que van marxar de la ciutat a l'agost ara volen veure amb els seus ulls les instal·lacions esportives temporals aixecades en espais icònics com la Torre Eiffel, on es farà el torneig de futbol per a cecs.
París ha destinat més de 125 milions d'euros per millorar l'accessibilitat i promoure la inclusió a la ciutat. La idea, tal com va passar amb els Jocs Olímpics, és deixar un llegat en forma de millora d'infraestructures. Uns Jocs "d'una nova era", com diu el president del COI, Thomas Bach, en què més que fer grans pavellons es milloren carreteres, es fan carrils bici i, en aquest cas, es pensa en la mobilitat de tothom. A París hi ha censats més de 185.000 residents amb discapacitat. El brasiler Andrew Parsons, president del Comitè Paralímpic Internacional (IPC), ha elogiat els avenços aconseguits els últims mesos afirmant que París ha progressat més en accessibilitat que qualsevol altra ciutat amfitriona dels Jocs Paralímpics. "París ha iniciat una revolució de la inclusió", ha dit.
Un dels principals avenços és el desenvolupament de disset barris d'accessibilitat millorada, on s'han assegurat que els serveis públics essencials siguin a quinze minuts de qualsevol resident, sense importar-ne la mobilitat. Al transport terrestre s'han adaptat autobusos i tramvies per ser del tot accessibles i s'hi han sumat mil taxis per a persones amb mobilitat reduïda. A més, les autoritats aspiren que el 95% dels edificis municipals siguin accessibles per a tothom el 2025. També s'han creat 44 clubs inclusius, adaptats per acollir esportistes amb discapacitat, xifra que supera l'objectiu inicial de 40 clubs abans del 2024. Només el metro no acaba de millorar, tot i que hi ha un projecte per anar-lo remodelant. Com que es tracta d'una de les xarxes més antigues del món, amb túnels construïts en una ciutat plena de fonaments i restes de vells edificis, modernitzar-ne els accessos és un maldecap. "Ens ha impressionat l'anunci de les autoritats perquè el sistema de metro sigui accessible en vint anys", ha dit Parsons.
Però el moviment paralímpic confia que la cita francesa sigui semblant als últims Jocs Olímpics, que van permetre renovar l'olimpisme amb inversions econòmiques més assenyades que les de cites com Rio de Janeiro, Sotxi i Atenes. "Serà increïble perquè l'emplaçament de les seus és increïble. Serà una cosa així com la ciutat fent una abraçada a l'esport paralímpic. Ho veiem com una abraçada gegantina als nostres esportistes. La cerimònia inaugural serà tradicional en un entorn no tradicional, perquè serà a la plaça de la Concòrdia. A mi m'agraden les sorpreses i puc assegurar que n'hi haurà unes quantes", avisava el dirigent brasiler.
L'actor xinès Jackie Chan, famós a tot el món per les seves pel·lícules d'arts marcials, portarà la torxa amb la flama paralímpica poc abans de la inauguració dels Jocs, on estan previstos concerts i desfilades. La flama paralímpica va arribar diumenge a França després de creuar el túnel del canal de la Mànega, perquè va ser encesa dissabte a Stoke Mandeville (Regne Unit), bressol del moviment paralímpic mundial. El moviment paralímpic va néixer en aquesta població britànica perquè hi havia la clínica de Ludwig Guttmann, un metge alemany especialista en problemes d'esquena i mobilitat. Guttmann va dedicar la vida a millorar la mobilitat de pacients i especialment amb les víctimes de la Primera Guerra Mundial i d'accidents a les mines. Com que era jueu, va haver de fugir dels nazis en una història rocambolesca, perquè va aconseguir els papers per marxar gràcies al fet que el dictador portuguès Salazar buscava un metge especialista en problemes d'esquena.
Els orígens dels Jocs Paralímpics
El 1943 el govern britànic li va demanar formar part d’un nou centre especialitzat en lesions a la columna vertebral a l’Hospital Stoke Mandeville de Buckingham. En pocs mesos ja era el director d’un centre revolucionari, perquè apostava pels esports com a eina per ajudar els pacients a recuperar-se. Guttmann explicaria que el que li va costar més va ser convèncer les autoritats per invertir en el seu centre, perquè hi havia la idea que "no valia la pena" intentar recuperar aquells pacients. Quedaven apartats de la societat. "La nostra tasca és fer que tinguin un lloc a la societat, que no en quedin fora. Que facin vida normal a escala social", explicaria.
Acabada la guerra, Guttmann va impulsar el 1948 una competició per als seus pacients inspirada en els Jocs Olímpics d’aquell any a Londres. En total, 16 veterans de guerra, 14 homes i dues dones, tots amb cadira de rodes, van participar en un concurs de tir amb arc a l’Hospital Stoke Mandeville. Va ser la llavor dels Jocs Paralímpics. El 1952 l’hospital va ser la seu d’una segona edició dels Jocs, la primera amb esportistes d’un altre país: els Països Baixos i Israel. Tots continuaven sent veterans de guerra i anaven amb cadira de rodes.
Perquè nasquessin els Jocs Paralímpics van caldre reunions amb el COI. Els primers van ser els de Roma el 1960, amb 400 atletes de 23 estats. Però va caldre esperar fins al 1976 per veure els Jocs oberts a atletes amb problemes de visió o amputacions. Guttmann va poder veure com els Jocs anaven creixent i consolidant un model en què l’esport servia per canviar la vida dels pacients. Ara tota aquella feina que va començar en una clínica anglesa revoluciona ciutats com París.
29 catalans als Jocs Paralímpics de París
A la cita francesa, la delegació espanyola inclou 29 catalans (26 amb discapacitat i 3 de suport). Entre els convocats cal destacar els nedadors Sarai Gascón, Núria Marquès, Toni Ponce, Emma Feliu, Daniel Ferrer, Berta Garcia, Miguel Luque, Marian Polo, Òscar Salguero, Ariel Schrenck i Àlex Villarejo. En atletisme hi ha Yassine Ouhdadi, Melani Bergés, Elena Congost amb Mia Carol com a guia, Sydney Fokou, Fiona Pinar i Mari Carmen Paredes amb Lorenzo Sánchez de suport. Els altres catalans presents són Vasile Agache (boccia), Josefa Benítez (rem), Maria Heras, Óscar Onrubia i Jordi Ruiz (bàsquet), Joel Martín (taekwondo), Jordi Morales (tenis de taula), Sara Pérez (triatló) i Dalia Santiago (taekwondo).
"Estem il·lusionats en aquesta cita, per veure com funciona a París. Però, com sempre, el que més valorem és la feina feta els últims anys per arribar-hi. Després de Tòquio, on no hi havia gent, aquests Jocs poden ser molt bonics", diu la terrasenca Sarai Gascón, que ja ha participat en el passat en quatre edicions, la primera vegada amb tot just 15 anys. La nedadora vallesana ha guanyat medalles en totes les cites en què ha participat, però admet: "Per a molts no tenim el mateix mèrit i no mereixem el mateix reconeixement que els atletes olímpics. No veuen la feina feta, els sacrificis. Crec que, per sort, la societat en general comença a veure les coses de manera diferent".