La generació daurada del waterpolo femení, a un pas de la medalla més desitjada

BarcelonaDurant molts anys, als clubs catalans les dones no practicaven waterpolo. De fet, el primer partit oficial internacional no va arribar fins al 1979. Molts homes consideraven que les dones no podien practicar un esport tan dur, ja se sap. I ara alguns clubs, com el CN Sabadell, destinen més recursos al femení que al masculí, vistos els resultats. Una feina d'anys, iniciada sense gaires ajudes als anys 80, que pot acabar amb la primera medalla d'or olímpica. A Espanya, exceptuant els anys en què l'Alcorcón va tenir un bon equip, el waterpolo femení és català. I una generació daurada intentarà pujar al capdamunt del podi i treure's l'espina de la derrota del 2012 a Londres, quan es van penjar la plata.

A les semifinals contra Hongria (8-6), la recepta ha sigut la de sempre. Un grup de vallesanes i el talent d'Anni Espar, una jugadora especial. Una dona inquieta que no sap estar-se tres anys al mateix lloc, motiu pel qual ja ha voltat per Austràlia o els Estats Units. Una dona que després de guanyar-ho tot amb el CN Sabadell, va decidir anar al Mataró, per guanyar la primera lliga de les maresmenques. I la dona que avui ha marcat tres gols contra les hongareses. ¿Els altres gols? Tots vallesans. De les sabadellenques Judith Forca i Maica Garcia, i de les rubinenques Bea Ortiz i Elena Ruiz. Ruiz, amb 16 anys, s'ha fet un fart de marcar gols a la lliga aquesta temporada. I no li ha pesat la pressió d'un escenari olímpic. Gols vallesans i les aturades de la portera del CN Sabadell, esclar. Com sempre, les mans de la filla del barri de Sants de Barcelona, Laura Ester, han frustrat la reacció hongaresa. Espanya guanyava 5-1 abans del descans, però Hongria, una terra on el waterpolo és tradició, no s'ha rendit i ha fet patir l'equip entrenat per Miki Oca. El tècnic, campió olímpic el 1996 i plata el 1992, ara podria fer història amb un segon or, ara a la banqueta, veient com a la piscina aquestes jugadores no tenen por de res. "Ens fa creure que som les millors" bromeja la portera Laura Ester. "Treballa bé l'aspecte psicològic, ja que de vegades tenim rivals menys físics que les australianes o les nord-americanes", afegeix.

Les rivals a la final, de fet, seran les nord-americanes. Sempre elles, les campiones el 2012 i el 2016, que busquen un tercer títol consecutiu després de superar les russes a les semifinals. El 2012 Estats Units ja va derrotar Espanya a la final de Londres, per 8-5, quan una jove Anni Espar va fer dos gols. I Jennifer Pareja, un dels noms històrics del waterpolo, en va fer tres. Pareja, que durant 16 anys va marcar gols a la piscina, recorda: "Quan vaig debutar calia demanar als entrenadors dels clubs si ens volien entrenar, gairebé els demanàvem permís. Teníem entrenadors de natació que no hi entenien gaire del joc, els pitjors horaris. No va ser fàcil, però ara cada cop més dones volen ser jugadores". El primer club que s'hi va posar de debò va ser el Mediterrani, així com el Sant Feliu. Després va sumar-se al waterpolo femení el Sabadell, treballant en dues direccions. Fitxar jugadores fora i potenciar el talent de casa. Judith Forca, per exemple, recorda: "Vaig anar a l'escola del club. Hi he viscut tota la vida, al club". Des de l’any 1993 l’Escola Santa Clara és un centre privat concertat únic a Catalunya on estudien els esportistes amb més futur del CN Sabadell, al costat de la piscina. Tres jugadores de la selecció han passat per aquí.

Per segon cop en els últims tres Jocs Olímpics, el waterpolo femení ja és en una final. Un premi a una generació que malgrat començar 15 anys més tard que les hongareses, les italianes o les gregues, i sense tenir ajudes els primers anys, ja ho ha guanyat tot en l’àmbit internacional. A aquest grup de jugadores, nascudes sobretot entre Barcelona i el Vallès, només els falta l'or. És l'últim objectiu. La final, dissabte a les 9.30 h del matí, quan ja sabran si la final masculina la juga una Espanya plena de catalans, que es veu les cares amb els serbis a les semifinals demà a les 12.50 h.