França es rendeix a Léon Marchand, el nou Phelps

Enviat especial a ParísMai s’havien vist tantes banderes franceses a París. La ciutat és plena d’aficionats vinguts de tots els racons de França amb banderes al coll, amb les galtes pintades o amb sentit de l’humor, amb boines, bigotis i baguets. I moltes samarretes amb la cara d’un noi que sembla absent, com si tot plegat no tingués res a veure amb ell: Léon Marchand. Ara mateix aquest nedador és una de les poques coses que uneix tots els francesos.

El nedador de 22 anys de Tolosa de Llenguadoc va entendre que la vida li estava canviant molt de pressa el 2023, quan als mundials de natació de Fukuoka va establir un nou rècord del món dels 400 estils, superant la marca que fins llavors tenia el nedador més gran de tots els temps, Michael Phelps. El nord-americà, present, va acostar-se a Marchand i li va aixecar el braç, com es fa amb els boxejadors quan guanyen un combat. L’estava batejant com el seu hereu. I en una nit de gloire que va aplegar centenars de francesos davant dels televisors, fos a les seves llars o les terrasses, Léon Marchand va guanyar dues medalles d’or en menys de dues hores, als 200 papallona i els 200 braça. Mai abans un nedador havia guanyat aquestes dues medalles, mai. Marchand ho va fer en poc més d'una hora. I ja en porta tres, ja que dilluns havia guanyat els 400 estils amb una facilitat sorprenent. Però tothom sabia que la final dels 200 papallona seria ben diferent, perquè li tocava enfrontar-se a l’hongarès Kristóf Milák, vigent campió olímpic i propietari del rècord del món. Si Marchand el derrotava, s’obrien les portes de veure’l guanyar quatre medalles individuals en uns sols jocs, fita assolida només per Michael Phelps en natació.

La Défense Arena, el pavelló on s’ha instal·lat una piscina provisional que no acaba d’agradar als nedadors, era ple de gent amb banderes ja una hora abans de veure’l saltar a l’aigua. Però, quan van sonar el tret de sortida, Milák va posar-se per davant amb autoritat, refredant l’ambient com quan un tros de gel cau dins un cafè. Abans de l'últim gir, als 150 metres, l’hongarès semblava controlar la situació, però quan Marchand va tocar paret i va enfonsar-se per encarar els últims 50 metres, va aparèixer al costat de l’hongarès. Va semblar un truc de màgia, en un tres i no res li va sortir al costat, com un depredador perseguint la seva pressa. L'especialitat de Marchand és aquesta, ser el millor sota l'aigua, quan després dels girs, pot estar gairebé 15 metres sense sortir fora abans de treure el cap. En uns 50 últims metres èpics, Marchand va establir un nou rècord olímpic i va provocar la bogeria entre els 13.000 espectadors. Als altaveus va començar a sonar Que je t’aime, de Johnny Hallyday. Un cant d’amor al nou heroi francès.

A dos quarts de 10 de la nit, Marchand, entre crits de "Léon, Léon", pujava al podi per rebre la medalla i aconseguir que milers de persones s'esgargamellessin cantant La marsellesa. Però ell havia de tornar a la piscina just després per a la final dels 200 braça. A les 22.36 h, Marchand s'imposava amb facilitat i establia el rècord olímpic de la prova per davant del fins ara campió olímpic, l'australià Zac Stubblety-Cook. Si la primera cursa havia sigut un thriller, la segona havia sigut una marxa triomfant.

Un afer familiar

Marchand estava destinat a nedar, sent com és el fill de Xavier Marchand, nedador finalista olímpic el 1996 i el 2000, i Céline Bonnet, que va ser olímpica a Barcelona el 1992. El tiet, Christophe Marchand, també va ser olímpic el 1988 i el 1992. Tots eren ahir a La Défense, per veure en directe com el jove Léon no només confirmava estar destinat a nedar. El seu destí és guanyar, també. "Vull aprofitar aquesta energia que em dona el públic. És un avantatge poder nedar a casa davant de tot França i seria una veritable llàstima no aprofitar-ho", va dir el jove, prou tímid, ja que normalment viu allunyat de la fama a Arizona, als Estats Units, on estudia i treballa a les ordres de Bob Bowman, el tècnic que va dirigir la carrera de Michael Phelps.

Treballar amb Bowman, haver conegut Phelps i tenir una família d’esportistes ha permès a Marchand entendre que la natació és la seva passió, però no pas la seva vida. "Si perdo una cursa i no puc guanyar medalles, és un aprenentatge". Phelps, un cop es va retirar, va caure en un pou autodestructiu del qual ha aconseguit sortir, però passant-ho malament. Marchand vol ser diferent i sembla portar malament aquesta fama, aquesta idea de ser la cara més famosa de França, ara mateix. Quan Kylian Mbappé va dir que no jugaria als Jocs, molts francesos van sentir-se tristos. Ara ni el recorden. Ara tothom parla d’aquest noi que el 2021 ja va ser sisè als Jocs de Tòquio als 400 estils, quan era un marrec. Bowman, però, va entendre el seu potencial i el va reclutar, ja que creia que el francès era especial. Quan neda, sembla fluir. És d'aquells que sembla més còmode dins de la piscina que no pas a fora, on s'ha convertit en el nou heroi nacional al ritme de Que je t’aime.

Ledecky, eterna

La jornada de natació a La Défense va ser deliciosa, una delicatessen on es podia gaudir més enllà de Marchand. L’eterna Katie Ledecky, després de perdre la final dels 400 lliures, es va treure l’espina imposant la seva llei als 1.500 lliures, on va establir un nou rècord olímpic sumant, de pas, la seva vuitena medalla d’or olímpica i empatant amb la nedadora nord-americana que en tenia més fins ara, Jenny Thompson. Ja en porta 12 en total, la nedadora de Washington, de 27 anys. El mallorquí Hugo González es va classificar per a la final dels 200 esquena amb el vuitè millor temps, mentre que la barcelonina Jessica Vall va quedar-se a les semifinals dels 200 braça.