La flama olímpica que va ser encesa amb un encenedor

Passen els anys i l'encesa del peveter de Barcelona 1992 segueix sense ser superada. Aquella fletxa d'Antonio Rebollo creuant el cel va convertir-se en una de les imatges més recordades de la història del moviment olímpic. La idea de tenir un peveter amb una flama olímpica, però, no va sorgir d'entrada el 1896. No seria fins a Amsterdam 1928 quan es va decidir afegir solemnitat als Jocs, cada dia més consolidats, amb aquesta idea que pretenia recordar quan Prometeu va pispar el foc als déus de l'Olimp. Una forma de seguir vinculant l'olimpisme amb la vella Grècia. La idea era bonica, però el 1928 van considerar que amb el sol fet de tenir la flama ja en feien prou. Així que qui la va encendre va ser un treballador de la companyia de gas neerlandesa.

Els olímpics que es van disparar bales entre ells

Tot el ritual al voltant de la flama va ser cosa, agradi o no, de l'Alemanya nazi. Quan van organitzar els jocs del 1936, van decidir donar una volta a la idea. Com que a Hitler li agradava buscar en el passat senyals que indiquessin que els alemanys eren un poble escollit i que ell era el seu líder, es va idear portar la flama, fent relleus, de les runes de l'antiga Olímpia fins a Berlín. Els nazis ja estaven dient al món que els venia de gust creuar Europa de punta a punta jugant amb foc, però llavors molts encara no ho van veure. La cineasta Leni Riefenstahl, per cert, va anar més enllà quan en el seu film sobre els Jocs, Olympia, va recrear amb actrius l'encesa del foc a Olímpia. La idea va agradar. I tots els Jocs han seguit fidels a la tradició, que comença quan a la vella Olímpia, fent servir la llum del sol, s'encén un foc que es porta fins a la ciutat escollida per organitzar els Jocs Olímpics. El Comitè Olímpic Internacional sempre genera diferents flames del foc inicial, no sigui que la torxa s'apagui. O la intenti apagar algun manifestant contrari als Jocs Olímpics, com ja ha passat més d'un cop.

El 1976 la flama va arribar sencera a Mont-real. Però un dia en què no hi havia activitat esportiva a l'estadi olímpic, una forta tempesta, d'aquelles amb vent i pluja, la va apagar. A l'estadi només hi havia uns quants treballadors preparant-ho tot per als dies de competició. Un d'ells, un tal Pierre Bouchard, va decidir actuar. Amb un cigarro a la boca, va encendre papers de diari amb el seu encenedor i no va parar fins a tenir de nou cremant la flama olímpica. El senyor devia pensar que havia fet bé, però, quan es va saber, els responsables dels Jocs Olímpics van apagar la flama i la van tornar a encendre amb el foc original de reserva que tenien guardat. L'olimpisme té aquestes coses. A part dels grans atletes, també un obrer neerlandès i un de canadenc han encès el peveter.