Elaine Thompson, la nena que anava a comprar corrent descalça, revalida la corona dels 100 metres femenins
Per quarts Jocs Olímpics consecutius, una jamaicana guanya la prova estrella de la velocitat
A les velocistes jamaicanes només els queda un repte: superar el rècord mundial dels 100 metres lliures de Florence Griffith Joyner del 1988. La resta ja els han aconseguit. En la primera gran final de l'atletisme femení a Tòquio, tres caribenyes han pujat al podi dels 100 metres lliures. I Elaine Thompson s'ha penjat l'or amb la segona marca més ràpida de tots els temps (10.61), per davant de la veterana Shelly-Ann Fraser-Pryce (10.74 segons) i Shericka Jackson (10.76).
Tal és el domini de les jamaicanes que les finals s'han convertit en lluites entre elles, mentre la resta del món les mira volar. Fraser-Pryce, campiona el 2008 i el 2012, estava a punt per a un retorn triomfal als 34 anys, després de ser mare. Volia ser la primera dona a guanyar tres cops l'or dels 100 metres i, de fet, era seva la millor marca de la temporada. Però, igual com va passar a Rio de Janeiro, Thompson va ser més ràpida i es va penjar el seu segon or consecutiu. ¿Les nord-americanes? Lluny del podi. Queda lluny aquella època en què les dones més ràpides del món feien pujar la bandera de les barres i les estrelles a dalt del podi. Al Japó, l’única que va plantar cara va ser Mariee-Josée Ta Lou, de la Costa d'Ivori.
Les deixebles de la llegendària Merlene Ottey, la velocista que va guanyar 9 medalles olímpiques però cap d’or del 1984 al 2000, han aconseguit que les finals dels 100 metres no siguin gaire diferents dels campionats nacionals jamaicans. Com li va passar a Merlene Ottey, Thomson i Shelly-Ann Fraser-Pryce van començar a córrer sense sabatilles. Les primeres curses les van guanyar descalçes, a pistes de terra. I, quan les van descobrir, van acabar al Track Club de Kingston, la meca de la velocitat. Allà on es formen els homes i dones més ràpids del món amb el suport d’un govern que ha entès que la velocitat ja és part de la identitat nacional, com la música. Un club on Fraser-Pryce havia arribat escapant de la violència de les barriades de Kingston. Thomson en canvi, prové d’una zona rural, d’una família tradicional amb un pare que no la volia deixar competir. No volia que fos atleta. I ara, esclar, treu pit davant de la seva filla, que sempre bromeja dient que la seva primera entrenadora va ser la seva àvia, que l’enviava a comprar sense donar-li cap llista. “Memoritzava tots els productes i anava a comprar corrent ben ràpid per dues raons: per no oblidar-me’n i per tornar a casa a mirar la tele” diu. Corrent descalça durant quilòmetres, s’entrenava quan tot era un joc. L’àvia per cert, explicaria a una entrevista que la seva neta “només parlava de Fraser-Pryce. Volia ser com ella, entrenar al seu costat”. Fins que va entendre que en ocasions, cal derrotar als teus ídols.
El caràcter de Fraser-Pryce
A la final, sense espectadors però amb un gran espectacle de llums, Fraser-Pryce va sortir millor que les seves rivals, amb un d’aquells pentinats de colors que tant li agraden. Gestos rituals per reforçar la confiança, per sentir-se millor abans de jugar-se l’esforç de quatre anys, en aquest cas cinc, en poc més de 10 segons. Thompson però, és més ràpida. I va volar sobre la pista, derrotant a la dona amb qui havia treballat tants anys plegades. Ara ja no fan, doncs Fraser-Pryce va abandonar el Track Club de Kingston el 2020, tipa dels mètodes de l’entrenador Stephen Francis, qui apostava per Thomson i Shericka Jackson. La veterana velocista ha obert un centre propi, amb un tècnic especialista en formar joves, Reynaldo Walcott, que vol convertir en un dels seus projectes vitals quan es retiri: un centre d’atletisme per a joves jamaicanes de barris complicats. L’altre gran projecte que té aquesta ambaixadora de UNICEF també dona feina a moltes joves: una cadena de perruqueries on moltes dones demanen copiar els seus pentinats.
A l’espera de saber qui serà l’home capaç d’heretar la corona d’Usain Bolt en categoria masculina, en categoria femenina les jamaicanes continuen dominant. Amb 29 anys, Thomson té quatre medalles olímpiques, tres d’or. Fraser-Pryce en té set, dues d’or. I les dues, enfrontades en els 100 metres, uniran esforços en el relleu femení del 4x100, tal com feien fa una anys entrenant plegades a Kingston .