Djokovic li recorda a Nadal que tot s'acaba

Enviat especial a ParísRafa Nadal ja és etern. Milers d'aficionats a l'esport el recordaran sempre cridant, jugant amb agressivitat i atacant la pilota. Tal com va ser immortalitzat per l'escultor Jordi Díez Fernández, que va rebre l'encàrrec de fer-li una estàtua en una de les portes de Roland Garros. Així serà recordat amb el pas dels anys el jugador de Manacor, un home capaç de petits miracles, com que els francesos de París s'estimin tant algú nascut al sud. En canvi, no el recordaran capcot, trist, amb una ganyota de dolor com la que tenia quan ha abandonat la pista de Roland Garros on en 14 ocasions va sortir amb una copa sota el braç. Avui ha sortit derrotat. Qui sap si és una de les darreres derrotes d'una carrera que s'acaba.

Ja fa temps que Nadal va travessar la porta de l'eternitat i va entrar a l'Olimp dels grans esportistes. Campions com aquells amb qui va compartir una barca a la cerimònia inaugural dels Jocs: Lewis, Comaneci, Serena Williams... Poder portar la flama va ser un bonic homenatge, però també una forma d'entendre que quan ets immortal a l'esport, vol dir que la teva carrera s'acaba. A la seva estimada pista central de Roland Garros, Novak Djokovic ha despertat del somni el jugador de Manacor (6-1 i 6-4). Tots som mortals, tot s'acaba, excepte el record del que has aconseguit. I Nadal ja fa temps que allarga el seu comiat, posant en risc el seu cos, esperant poder tenir un últim triomf. No serà l'or individual dels Jocs.

El duel de segona ronda del quadre individual arribava massa d'hora en el calendari, massa lluny de les medalles. I Nadal, que havia jugat el seu partit de primera ronda 24 hores abans i no acabava d'estar bé, mai s'ha sentit còmode a la pista en el primer set. El seu "Vamos" ha sonat poc, a la pista. El manacorí semblava destinat a reviure el dolor del passat maig, quan va caure en la primera ronda de Roland Garros contra l'alemany Alexander Zverev en tres sets (3-6, 6-7 i 3-6). I als Jocs els partits no són als millors dels cinc sets. Quan Djokovic ha guanyat el primer set i s'ha situat 4-0 en el segon, l'amenaça era acomiadar Nadal amb la seva pitjor derrota contra el serbi. I la pitjor de tota la seva carrera sobre terra batuda. Tota l'eufòria que hi havia a la pista Philippe Chatrier per veure el 60è partit entre els dos s'ha anat refredant en veure un Nadal que no aconseguia connectar cops guanyadors i cometia massa errades. Semblava que no seria com les altres batalles igualades del passat entre els dos tenistes.

Però quan tot semblava sentenciat, Nadal s'ha despertat. Sempre ho fa, que troba una darrera reserva d'energia amagada. No es rendeix mai. Del 4-0 en contra ha passat al 4-4 amb servei per posar-se per davant. Però el serbi tampoc és dels que cedeixen fàcilment i li ha tallat la reacció amb un break que ha arribat amb una deliciosa deixada. Quan la bola, morta, ha picat per segon cop la terra batuda de Roland Garros, Nadal ha mirat al cel, desesperat. Havia recuperat el seu millor tenis, retornava esmaixades i feia aixecar la gent de les cadires. I quan el vent semblava que bufava a favor, Djokovic li ha tancat la porta.

Nadal seguirà a París, rebent l'escalf d'una afició que en 20 anys ha passat de no entendre aquell jove de cabells llargs a enamorar-se d'un home que ja és pare de família. Seguirà a París intentant guanyar una tercera medalla olímpica al torneig de dobles amb el seu hereu, Alcaraz. Djokovic surt guanyador d'un nou duel per recordar entre tots dos, en la recerca de l'únic gran títol que li manca. Per fer-ho, haurà de seguir jugant així i saber aturar els peus d'un Alcaraz que voldrà revenjar el seu amic. A Nadal li queda el somni de retirar-se amb un or al costat d'Alcaraz, com si fos una forma de certificar el relleu. Avui, a París, la gent ha entès que no el veurà mai més a la terra batuda francesa en solitari. Quan Djokovic guanyava un punt rere l'altre, sense errades, l'estadi ha anat cantant el nom de Nadal, acompanyant el campió caigut. Tancada una època, conscients que d'aquí a poc de Nadal en quedarà el record del que va ser. I una estàtua que el fa etern a la porta de l'estadi on ha caigut.