Djokovic derrota Alcaraz i entra a l'Olimp amb l'or que li faltava (7-6 i 7-6)

Enviat especial a ParísNovak Djokovic ja té el títol que li faltava. Aquell or olímpic que sempre se li escapava de les mans. En una final preciosa a la pista central de Roland Garros, ha derrotat en dos sets Carlos Alcaraz en el duel entre el finalista olímpic més veterà de tots els temps i el més jove. Els joves a vegades han de cedir el pas a qui té més experiència i el serbi ha sabut lluitar contra els seus fantasmes, i el seu caràcter, en una final sense un sol trencament de servei resolta sempre al tie break (7-6 i 76). Quan el seu darrer cop ha botat dos cops, ha mirat el cel sense saber gaire bé que fer. Després, ha ocupat l’espai central de la pista amb una bandera de Sèrbia. La glòria era seva. Com diu la frase que presideix la pista central de Roland Garros, “la victòria pertany al més tenaç”. Ell ho ha estat.

L'escenari era difícil de millorar: una pista central de Roland Garros plena de famosos, com John Travolta, Sharon Stone, el president del PSG Nasser Al-Khelaïfi, Pau Gasol o Tom Brady. De les graderies baixaven crits d'ànim en castellà i serbi. Vamos, deien un. Idemo, els altres. Vol dir el mateix: som-hi. Els francesos semblaven decantar-se pel serbi, conscient que, a la seva edat, era l'últim tren per ser campió olímpic, el seu darrer somni, l'únic títol que no havia conquerit. Ho ha aconseguit després d'un partit que ha començat ja amb uns intercanvis de cops impossibles.

Poques coses més boniques s'han vist a París en l'última setmana que el novè joc del primer set, que semblava que no s'acabava mai. Un joc etern. No deixava de ser només un joc, però els dos jugadors l'han convertit en una qüestió d'honor i han ofert la seva millor versió. Una mena de haiku amb raqueta, un poema d'amor a aquest esport. Durant gairebé 10 minuts, Alcaraz sentia que el vent li bufava a favor i ha arribat a tenir cinc boles de break. Djokovic semblava a un pas de perdre la calma en veure com el murcià arribava a totes les boles, i retornava esmaixades i drives durs com cops de destral. Les cames d'Alcaraz sembla que tenen la força dels vells herois homèrics, com si tingués ales. Però el serbi sap patir, i s'ha endut el joc, i ha portat el set cap al tie break. Alcaraz ha desaprofitat vuit pilotes de break, incloent-hi les cinc d'aquell novè joc que deixava de ser un joc qualsevol. Hauria canviat coses, si el murcià l'hagués guanyat.

Després d'una hora i 33 minuts, seria Djokovic qui guanyaria el primer set amb un punt deliciós, dominat al fons de la pista i amb una deixada delicada. En tenis, després d'un munt de cops violents, sempre pot arribar un cop suau i tendre que ho alteri tot. Alcaraz encaixava un cop dur. Tot i ser més jove, també arribava amb les cames més carregades a la final després d'haver participat en els dobles fent parella amb un Nadal eliminat en el quadre individual precisament per Djokovic. Al murcià li tocava remar a contracorrent, un escenari on tampoc sembla que se senti incòmode del tot, aquest jugador d'autoestima gegant, ja que sempre pensa que pot guanyar. Però perdre el primer set l'ha deixat una mica fora de joc i, en el segon set, la iniciativa semblava que la portava el serbi en aquest relat èpic en què els dos jugadors, xops de suor, s'anaven intercanviant cops llargs, movent-se de banda a banda, aixecant la terra vermella de Roland Garros amb els seus cops i les seves curses. Djokovic semblava desitjar més el títol i en el quart joc del segon set aconseguia el primer joc guanyat en blanc.

Però just en aquest moment ha començat a fer de les seves. Ha anat perdent la calma, iniciant diàlegs amb els seus entrenadors. Expressius com bons balcànics, semblava que discutien, tot i que remaven en la mateixa direcció. Com si hagués de lluitar amb el fantasma de totes les eliminacions olímpiques, ja que ell, campió de 24 Grand Slams, només tenia un bronze; fins ara. Fa tres anys a Tòquio era favorit, però va acabar perdent els papers el dia que va ser eliminat iva oferir una imatge ben trista. Avui s'ha tret l'espina després d'un segon tie break agònic en què Djokovic, potser en una de les seves últimes grans actuacions, ha aconseguit que, per un cop, Alcaraz no arribés a totes les pilotes. Després d'un duel ben igualat, el segon tie break ha estat estranyament plàcid per al jugador de Belgrad, que ha acabat estirant-se al centre de la pista, emocionat, abans de rebre una bandera sèrbia. Alcaraz, en la seva estrena olímpica, acaba amb una plata. El tenis espanyol somiava amb dos ors i ha acabat amb aquesta plata i el bronze, poc esperat, dels dobles femenins, amb la valenciana Sara Sorribes i Cristina Bucsa.

En el setè enfrontament entre tots dos, Djokovic ha sumat la quarta victòria en un duel que, de mica en mica, s'anirà apagant. Alcaraz simbolitza el futur i està destinat a jugar duels contra gent de la seva generació, com l'italià Sinner. Djokovic va seguint les passes de Federer i Nadal, de camí al final d'una carrera gloriosa en què ha deixat duels per recordar, com aquesta preciosa final olímpica, qui sap si la millor de tots els temps. Amb 37 anys i 74 dies, ha igualat la fita d'Andre Agassi, Rafael Nadal, Serena Williams i Steffi Graf, els únics que han guanyat els quatre Grand Slams i també la medalla d'or als Jocs Olímpics.