Una delegació de Sarajevo visita la Generalitat per defensar ser als Jocs Olímpics del 2030
Els plans per enllestir la candidatura segueixen endavant malgrat que el govern aragonès encara no hi dona el seu suport
BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, s'han reunit amb el primer ministre del Cantó de Sarajevo, Edin Forto, i el seu ministre de Cultura i Esports, per explorar vies de col·laboració per a l'eventual candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern. Tal com va explicar l'ARA fa uns mesos, la capital de Bòsnia treballa activament per poder formar part de la candidatura per portar per primer cop uns Jocs Olímpics al Pirineu el 2030 i acollir les proves que no es podrien fer a territori espanyol perquè no existeixen les infraestructures necessàries.
Tots dos governs han explorat "vies de col·laboració" en relació amb el projecte de candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. I és que en l'acord tècnic que subscriuen el Comitè Olímpic Espanyol, el govern central i Catalunya –del qual es desmarca Aragó perquè no està d'acord amb el repartiment de seus– es recull que disciplines com els salts d'esquí, la combinada nòrdica, el bobsleigh, l'skeleton i el luge puguin celebrar-se fora d'Espanya, en un lloc encara per determinar, si bé Sarajevo sempre ha estat una de les opcions amb més força, ja que disposa de les instal·lacions dels Jocs del 1984, que caldria remodelar.
Però la reunió entre tots dos governs també ha servit, segons la Generalitat, per "potenciar l'agermanament" entre Barcelona i Sarajevo des del 1992. "Els llaços de Catalunya amb Sarajevo són històrics i, trenta anys després, s'obren noves possibilitats de cooperació entre tots dos", ha apuntat el Govern en un comunicat, recordant que l'agermanament va néixer precisament durant els Jocs del 1992, quan la ciutat bosniana era bombardejada. La candidatura catalana considera que incloure Sarajevo al projecte del 2030, malgrat que significaria que el 20% dels esportistes no passarien per Catalunya, demostraria que es poden fer uns Jocs sense grans obres i revifaria l’agermanament amb una ciutat que va passar a ser l’onzè districte de Barcelona el 1995 a proposta del llavors alcalde de Barcelona.
Lambán segueix sense cedir
La candidatura dels Jocs del 2030 semblava llesta per ser presentada al Comitè Olímpic Internacional quan va saltar pels aires per la manca d'acord amb el govern aragonès. El seu president, Javier Lambán, rebutja l'acord de repartiment de seus que inicialment sí que havia donat per vàlid, i exigeix tenir més esports al seu territori. Aquest dilluns es van reprendre les converses entre totes les parts i avui Lambán s'ha mostrat satisfet perquè segueixen les reunions, però ha insistit que només hi participarà si és en igualtat de condicions amb Catalunya i si l'Aragó acull proves en tres de les seves estacions.
"La part dolenta és que no s'han aproximat postures, i la bona és que s'ha emplaçat a seguir mantenint reunions. El territori aragonès ha de ser tractat igual que el català, perquè les nostres estacions no són pitjors, són millors" ha dit avui en un acte, i ha deixat clar que hauria d'haver-hi proves a les estacions de Cerler, Formigal i Candanchú i que el repartiment entre Aragó i Catalunya "ha de ser equilibrat i raonable, tant en qualitat com en quantitat".