"Competeixo en els Jocs Olímpics sense saber si els meus familiars són vius"

Enviat especial a ParísEl president del Comitè Olímpic Internacional va enviar ara fa uns mesos una carta adreçada a una de les millors especialistes en esgrima del món, la ucraïnesa Olga Kharlan, assegurant-li que seria als Jocs Olímpics, que podria competir-hi tot i que l'havien sancionat al mundial i havia estat eliminada en aquesta prova classificatòria per ser a París. Bach ha complert la seva paraula i Kharlan serà avui a l'elegant Grand Palais, el preciós palau de vidre de més de 100 anys que actua com a seu de la competició d'esgrima. Hi serà amb grans mesures de seguretat i molts ucraïnesos a punt per animar-la, ja que, a més de ser una campiona, s'ha convertit en una portaveu. Una activista que reclama sancions contra Rússia sempre que pot.

Kharlan, quatre cops medallista olímpica, ha explicat aquests dies previs que de vegades competeix sense saber si els seus familiars que viuen a Ucraïna segueixen vius, ja que més d'un cop, quan els ha trucat, no han respost per bombardejos russos. "Vaig arribar a plantejar-me retirar-me, em costava concentrar-me en l'esgrima, però he decidit seguir endavant", afegeix Kharlan, a qui Thomas Bach va lloar en aquella carta de finals del 2023: “És admirable com estàs portant aquesta increïblement difícil situació”, deia el dirigent. Cada esport olímpic té places limitades per als esportistes que es classifiquen, però els organitzadors sempre deixen oberta la porta per convidar atletes en casos excepcionals. Com aquest.

Tot va començar ara farà un any durant el mundial d'esgrima de Milà, a Itàlia, quan Kharlan, de 32 anys, va arribar a les semifinals derrotant clarament la russa Anna Smirnova per 15 a 7. Però, al final del combat, es va negar a donar la mà a la seva rival. I el reglament de l’esgrima defensa que cal respectar el rival saludant-lo al final de cada enfrontament. Kharlan, de fet, havia demanat permís a Kíiv per enfrontar-se a aquesta rival, ja que el govern d'Ucraïna demanava llavors boicotejar competicions amb presència de rivals russos. El ministeri d'esports li va donar permís, però Kharlan no va voler donar la mà a Smirnova, que no competia sota bandera russa. Ja fa anys que els esportistes russos no poden fer-ho en proves com aquell Mundial o els Jocs Olímpics. Després d'aquell combat, Kharlan va allargar la seva espasa a Smirnova, presentant-la per si la rival volia retornar el gest. Una forma de saludar sense contacte físic. La reacció de Smirnova va ser negar-se a abandonar la pista, on va ser més de 45 minuts, fins al punt que els seus entrenadors li van portar una cadira per seure. Smirnova argumentava que, si no era saludada per Kharlan a la pista, aquesta havia de ser desqualificada. Segons el reglament, no saludar implica ser penalitzat amb targeta negra, cosa que equival a una desqualificació i dos mesos de sanció. Mentre els responsables de la Federació d’Esgrima analitzaven el cas, Smirnova seguia a la pista, evitant que aquesta servís per a altres combats. Al final, els jutges van decidir eliminar Kharlan. "Va ser un dels pitjors dies de la meva vida. Vaig plorar com mai durant dues hores, asseguda a terra, sentint-me impotent, en una barreja de ràbia i pena. Llavors vaig començar a rebre missatges, molts missatges, a Instagram. Vaig rebre'n 100.000 en un dia. Em van agrair l'esperança i la determinació que els vaig transmetre. També em van assetjar, és clar. Van fer públiques les meves dades, la meva adreça, el meu número de telèfon. La gent em va trucar, em van enviar fotos de soldats ucraïnesos morts", recorda Kharlan.

La reacció del Comitè Olímpic Internacional va ser enviar una carta firmada per Bach a Kharlan assegurant-li que podria ser a París. En aquest cas, Kharlan no es podrà enfrontar a cap russa, ja que no n'hi ha cap. Enfadat per les sancions rebudes els últims anys per part del COI, primer per dopatge i després per l'atac a Ucraïna, Moscou gairebé ha boicotejat els Jocs, tot i que alguns esportistes russos hi participen sota la denominació "atletes olímpics neutrals". Cap, però, en esgrima femenina.

Kharlan ha recordat abans del seu debut que els seus pares "viuen a Mikolaiv, on hi ha unes cinc sirenes d'avís de bombardeig al dia". També ha afirmat: "La meva germana va tornar a Kíiv, on el meu nebot va a una escola bressol. Hi ha dies que no miro el telèfon. Durant una competició, vaig veure que Kíiv havia estat atacada deu minuts abans d'haver d'entrar a la pista. Vaig trucar a la meva família i ningú em va contestar. Això és el pitjor. Vaig començar a entrar en pànic perquè no se sap mai, és una loteria. Malauradament, em vaig acostumar a competir sense saber si són vius. Fa dos anys i mig que treballo molt mentalment amb la meva psicòloga en aquest tema". Aquests dies, quan tothom sembli feliç dins de l'elegant Grand Palais, Kharlan, de nou, sortirà a competir sense mirar el telèfon.