El COI ja treballa per posposar els Jocs Olímpics de Tòquio

BarcelonaEl Comitè Olímpic Internacional està treballant per posposar els Jocs Olímpics de Tòquio. L'organisme, que fins ara s'havia mostrat reticent a canviar la data de la cita, comença a cedir a les pressions internacionals d'esportistes i federacions, que demanaven que s'ajornés per les dificultats que tenen els esportistes per entrenar-se a causa de les restriccions del Covid-19. La decisió encara no és ferma, però sembla més que probable després de la reunió d'urgència del comitè executiu del COI, celebrada aquest mateix diumenge.

En un comunicat, l'organisme explica que "està treballant en un escenari alternatiu" i s'ha donat quatre setmanes per estudiar la data dels nous Jocs, que o bé podrien ser pels volts de Nadal d'aquest mateix 2020 o bé a l'estiu del 2021. També decidirà si manté el calendari de competicions o hi fa alguna modificació. També deixa oberta la porta a seguir amb els plans inicials, o sigui, que la cerimònia inaugural sigui el 24 de juliol, tot i que les opcions són mínimes.

L'organisme que presideix Thomas Bach espera un miracle. Al·lega que a l'estiu la situació serà diferent i molt probablement ja s'haurà controlat la pandèmia del coronavirus. "A falta de quatre mesos, no hi ha motius per prendre una decisió dràstica com aquesta", havia assegurat aquesta setmana. En el comunicat, a més, justifica que amb un canvi de dates no es poden garantir que se celebrin totes les proves, ja que algunes instal·lacions ja no estaran disponibles, i que també pot haver-hi problemes d'allotjament per a esportistes, entrenadors, àrbitres i aficionats. Però, més enllà d'això, també reconeix l'escalada de casos de Covid-19 al món i les dificultats que tenen una gran majoria d'esportistes per poder entrenar-se de cara a la cita.

Els Estats Units, clau

Fins ara havien sigut atletes a títol individual els que demanaven que s'ajornessin els Jocs, veus que no feien ni fred ni calor per al COI. La situació, però, canviava dijous al vespre (de matinada a Catalunya), quan la Federació de Natació dels Estats Units va demanar formalment que es posposés la cita olímpica. Hores després, el Comitè Olímpic nord-americà amenaçava amb no permetre que cap esportista viatgés al Japó "si no es garantia la màxima seguretat" per a ells.

Que una potència esportiva com els Estats Units fes aquest anunci significava un torpede a la línia de flotació del COI. I, com si fossin fitxes de dòmino, moltes altres federacions s'afegien formalment a la petició. A Espanya, ho feien les de futbol, patinatge, atletisme, natació i triatló.

També a Tòquio, l'opinió pública començava a estar en contra d'uns Jocs Olímpics que havien de ser els més cars i espectaculars de la història, amb una inversió que superava els 11.000 milions d'euros. La crisi i les restriccions derivades del Covid-19 havien canviat l'escala de prioritats dels japonesos, que començaven a pensar que el millor seria suspendre temporalment la prova i celebrar-la uns mesos més tard.

Bach, tot i mostrar-se reticent a fer canvis, ja havia explicat en una entrevista a The New York Times que el COI deixava la porta oberta a estudiar el cas en funció de l'evolució de la pandèmia. Mentrestant, però, seguien els preparatius i la flama olímpica arribava al Japó. Això sí, sense les tradicionals cerimònies de benvinguda i amb un recorregut pel país sense aglomeracions pel risc de contagi.

Si es confirma, serà la quarta vegada que els Jocs Olímpics s'han de cancel·lar, i la primera per un motiu no bèl·lic. Les tres anteriors havien estat per les Guerres Mundials (1916, 1940 i 1944).