Una ciutat blindada per fer de París una festa: Els Jocs Olímpics es posen en marxa

Enviat especial a ParísNo gaire lluny de la Torre Eiffel i l'Hotel des Invalides, espais històrics convertits aquests dies en improvisats escenaris esportius per a les proves olímpiques, s'hi pot trobar ha el carrer Oudinot. Al número 20 hi ha una placa de marbre on es pot llegir: "Pierre de Coubertin, pedagog, historiador, humanista, renovador dels Jocs Olímpics i fundador del COI, va néixer i residir aquí, on el 1894 va establir la primera seu permanent del Comitè Olímpic Internacional”. Aquests dies, poca gent s’atura al davant. La major part de veïns han marxat fora per escapar de la calor i de la gentada que ha vingut per gaudir dels Jocs. Tampoc hi ha ofrenes o flors. Els Jocs Olímpics tornen per tercer cop a la ciutat on va néixer tot, París, reivindicant més el futur que no pas el passat. La figura de Coubertin ha quedat amagada, ja que resulta incòmoda perquè tenia un discurs racista i masclista. Alguns polítics de Reagrupament Nacional, el partit d'extrema dreta que aspira a governar, han reivindicat els darrers anys que el cos del baró, enterrat a Lausana (Suïssa) sigui traslladat al Panteó dels herois nacionals de París. No ho han aconseguit i el cos segueix a Suïssa. Bé, no tot el cos. El cor del baró és dins d'una columna de marbre a la vella Olímpia, a Grècia, tal com va voler el fundador del COI.

París 2024 seran els Jocs de la paritat. Per primer cop, el 50% dels atletes seran dones. Així que els organitzadors han preferit presentar un París modern, que connecta amb noves modes com l’skate, el breakdance o el bàsquet 3x3, que no pas recordar qui era el baró de Coubertin, l'home que afirmava que "uns Jocs Olímpics amb dones serien antiestètics, poc interessants i poc apropiats”. Més d’un segle després, els Jocs són estètics, interessants i apropiats gràcies a dones com Simone Biles, Katie Ledecky o Aitana Bonmatí, destinades a ser protagonistes en la tercera cita olímpica de París, després de les del 1900 i del 1924. La del 1900, per cert, ja va tenir les primeres dones olímpiques tot i el que defensava el baró de Coubertin. La tenista britànica Charlotte Cooper va guanyar la primera medalla en una competició femenina, tot i que uns mesos abans s’havia disputat la competició de vela. I formant part de la tripulació del iot Lérina hi havia la primera dona que va guanyar una competició olímpica: Hélène de Pourtalès, una dona nascuda a Nova York en una família rica gràcies al negoci del tabac, que va guanyar un or i una plata al costat d’altres tripulants homes, un d’ells el seu marit, Hermann Alexandre, un francès de bona família i capità de l’exèrcit.

Els Jocs del 1900 també van ser els primers amb catalans. Un equip del Reial Club de Regates de Barcelona va participar en les curses de rem, sense gaire sort, ja que sempre va caure en la primera ronda. En una prova individual, l'escollit va ser el menorquí que vivia a Barcelona Antoni Vela Vivó. A la prova de quatre amb timoner, Vela va estar acompanyat per Ricard Margarit i Calvet, Joan Camps i Mas, José Fórmica-Corsi Cuevas i Orestes Quintana Vigo. Aquells Jocs, però, van ser un fracàs, així que el baró de Coubertin va demanar com a favor als membres del COI que París pogués ser seu un altre cop el 1924, quan ell ja es retirava del càrrec de president. Aquests segons jocs parisencs sí que van ser un èxit, amb les mítiques proves d’atletisme portades al cinema al film Carros de foc a l’estadi de Colombes, escenari enguany de les proves d’hoquei sobre herba. Uns Jocs claus en la història de l’esport català, per cert, per la mida de la delegació, per la presència de directius buscant idees i perquè es va arribar a proposar per primer cop que Barcelona fos la seu dels Jocs, sense sort. Fa un segle s’hi va enviar una delegació on per primer cop hi havia una catalana, la tenista Rosa Torres, així com 47 homes. Els Jocs del 1924 van ser els primers on els esportistes es van allotjar en una Vila Olímpica, els primers amb megafonia a l’estadi i els de l’eclosió d’un jove nedador nord-americà de 20 anys, Johnny Weissmuller, que saltaria al cinema de Hollywood per fer-se famós fent de Tarzan. Van ser els Jocs dels grans atletes finesos, del gran triomf uruguaià al futbol i de la participació del barceloní Llorenç Vitrià, el primer boxejador català olímpic, que va caure en segona roda. Vitrià seria assassinat pels nazis el 1941. 100 anys després, 99 catalans formen part de la delegació espanyola més nombrosa de la història exceptuant la de Barcelona el 1992. El seu repte, superar les 22 medalles de la cita catalana.

França, nació clau en el naixement de l’olimpisme modern gràcies a la reunió fundacional del COI, a la Sorbona, amb el baró de Coubertin presidint-la, ha canviat molt. Aquesta és una França diferent de la del 1900. I també l'olimpisme ha avançat. El Comitè Olímpic Internacional fa anys que intenta netejar la cara al seu moviment, convertit en un gran negoci. Volen allunyar-lo d’escàndols de dopatge, corrupció i de la imatge de malbaratar diners en obres faraòniques que després no serveixen per a res. "S'ha après dels errors del passat, aquests Jocs seran moderns. Aquests dies s'ha decidit crear els primers Jocs Olímpics d'e-games, es busca la paritat, incloure noves disciplines, fer jocs ecològics. Moure's amb el món" afirma Joan Antoni Samaranch i Salisachs, vicepresident del COI.

Si en el seu moment Barcelona va ser posada com a exemple de com uns Jocs podien canviar una ciutat a millor, cites com Atenes, Rio de Janeiro o els Jocs d'Hivern de Sotxi van ser exemples de com servien per omplir les butxaques d’uns pocs, en obres que poc ajudaven a la gent. París aspira a marcar un abans i un després. Per això més del 90% de les proves es faran en instal·lacions que ja existien o pavellons provisionals fets en llocs emblemàtics, que després seran desmantellats. En alguns casos s’han invertit diners per remodelar espais emblemàtics com el Grand Palais, on es faran proves d’esgrima 15 dies i després es destinarà a fins culturals.

No són però, uns Jocs sense polèmica. Les grans mesures de seguretat en una ciutat que encara té pors i cicatrius pels atemptats islamistes del 2015, la decisió d’amagar captaires de mala manera o saber si realment s’ha aconseguit netejar el riu Sena, on es faran proves, han omplert hores i hores de tertúlies a França, on tothom estarà pendent de l’original cerimònia inaugural d’aquesta nit a partir de dos quarts de set (La1), ja que la desfilada d’atletes serà al riu Sena, en un recorregut de més de sis quilòmetres. París rep la gran família olímpica un segle després presumint d’haver plantat 9.000 arbres, creant nous habitatges a la vila olímpica de Saint-Denis i en teoria, 150.000 llocs de treball. Durant 18 dies, 32 disciplines diferents serviran per mesurar l’estat de salut de l’olimpisme, on s’aposta cada cop més per proves mixtes. Uns Jocs on hi haurà la subseu més allunyada de la història, ja que el surf es farà a Tahití, a la Polinèsia francesa, superant la distància entre Melbourne i Suècia, ja que el 1956 les proves d’hípica d’aquells Jocs australians es van fer a Estocolm per qüestions de quarantena. Són també els Jocs on es torna a la normalitat després de la pandèmia, que va afectar la cita de Tòquio. "Poder viure l'ambient de la vila olímpica, sense restriccions, és una sort" diu la jugadora de waterpolo Anni Espar.

De moment, les deplorables imatges d’aficionats del Marroc saltant a la gespa de l’estadi de Saint-Étienne en el caòtic partit de futbol contra l’Argentina de dimecres, així com alguns robatoris patits per esportistes, han posat en estat d’alarma les autoritats en les hores prèvies. A Bèlgica, set sospitosos han estat detinguts per por a atemptats i els controls a les fronteres, inclosos als trens que arriben de Catalunya, s'han intensificat. I tot, amb el centre de la ciutat convertit en un búnquer on només es pot entrar amb un codi QR que certifica que s'hi viu o s'hi treballa. Fet que ha fet baixar la clientela de molts restaurants o museus cèntrics, esclar.

«Els francesos fa anys que ho preparen i ho faran molt bé. S’ha de pensar en la seguretat, però un cop es posi en marxa tot plegat, l’ambient festiu triomfarà» defensa Joan Antoni Samaranch. La confiança del COI en els francesos sembla total i, de fet, aquests dies els han atorgat els Jocs d'Hivern del 2030, aquells que gairebé van fer-se als Pirineus catalans. Aquest divendres, més de 300.000 persones veuran en directe l'original inauguració amb més de 200 vaixells al riu Sena, davant centenars de dirigents polítics com el president d'Israel, Isaac Herzog. La seguretat es reforçarà cada cop que participi un esportista d'aquest estat, com ja va passar dimecres quan va debutar l'equip de futbol, amb xiulada al seu himne. "Estem preparats, serà un gran espectacle" deia la ministra d'Esports, Amélie Oudéa-Castéra. Més de 45.000 policies i 10.000 militars s'encarregaran de vigilar-ho tot en una gala fluvial amb artistes com Lady Gaga i el possible retorn de Celine Dion, la cantant del Quebec que pateix una malaltia. Sembla ser que podria fer-li un homenatge a Édith Piaf. Aya Nakamura, per la seva part, versionaria Charles Aznavour. Ritmes moderns i de tota la vida, del hip-hop a la chanson.

Una gala per donar el tret de sortida a dues setmanes en què els millors esportistes de tot el món lluitaran per poder dir que un dia París va ser seu. La capital francesa sembla a punt per brillar de nou, per ser una festa, un altre cop. Però no serà una festa com les que va conèixer Hemingway després del 1945, ni aquelles dels anys 20 sense normes. No serà com els concerts de Serge Gaingsbourg, Rachid Taha, François Hardy, Mano Negra, Daft Punk o Boris Vian, on es respirava llibertat. Les festes modernes es fan sota control policial.